La moral de la imperfecció

La moral de la imperfecció

Als humans ens agrada veure'ns i que ens vegin com a bones persones, com si fóssim uns éssers d'una moral impecable. Però, si som honestos, en més o menys grau, tothom té una moralitat imperfecta.

A través de les arts narratives, amb les històries nascudes de la imaginació d'escriptors, cantautors o guionistes podem arribar a penetrar dins del pensament, fins i tot, de personatges que poden arribar a ser abjectes.
Això ens explica el professor de Filosofia del dret de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Pau Luque a "Las cosas como son y otras fantasías", el text amb què ha guanyat el Premi Anagrama d'assaig.

La literatura que reivindica va més enllà dels judicis morals.
Aquí s'hi troben, per exemple, els personatges de l'escriptora Eva Baltasar de la trilogia "Permagel", "Boulder" i "Mamut", que està a punt de concloure.

Una altra autora, Carlota Gurt, amb els seus relats de "Cavalcarem tota la nit" –el seu debut– ens fa sentir el desig, aquesta força que no sempre té gaire present la moral.

Altres lectures recents ens situen en aquestes arenes movedisses de la moral, com "Les mares no", de Katixa Agirre; "Mi hermana, asesina en serie", d'Oyinkan Braithwaite; "L'estranya desaparició d'Esme Lennox", de Maggie O'Farrell o "Això és plaer", de Mary Gaitskill.

TEMES:
Cultura
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3