Més de 700.000 joves espanyols ni estudien ni treballen. Se'ls coneix com a "generació ni-ni". Però aquest no és el cas del joves d'"Inventant el futur". Els nostres protagonistes estudien, treballen i, si no tenen feina, se la inventen.

El programa "30 minuts" presenta el cas de sis joves –d'edats compreses entre els 16 i els 30 anys- que han decidit inventar-se el seu futur convertint les seves passions en forma de vida.

Víctor Guíxer , de 16 anys, es un estudiant de Batxillerat com qualsevol altre. Però algunes tardes i els caps de setmana els dedica a una activitat que l'apassiona: produir musica electrònica. Només fa un any que s'hi dedica, però la seva fal·lera l'ha fet posar-se en contacte amb altres productors i discjòqueis internacionals –que li doblen l'edat- i ja ha tret el seu primer disc.

A Jordi Alcaraz, de 18 anys, li agrada molt viatjar. Ha decidit convertir aquesta afició en la seva professió. Ara fa un any, amb 17 anys, va obrir una petita agència de viatges a Sabadell. Ara ha creat un grup de 70 agències per tot Espanya. Els seus plans immediats són crear una cadena d'hotels. Ja està mirant els terrenys per construir el primer a les Canàries.

Carlos Casas, de 25 anys, ha decidit inventar-se la seva feina. Es dedica al que ell denomina "màrqueting ecològic". Vol crear un tipus de tanques publicitàries que només es puguin veure des del cel. La seva publicitat tindrà arrels i anirà creixent: al cap i a la fi, els seus anuncis estaran fets a base de flors.

Josep Torres, de 19 anys, acaba de tornar de Silicon Valley, Califòrnia. Ha estat tres mesos fent pràctiques a l'empresa d'un altre emprenedor català i fent un curs de negocis a la Universitat de Berkeley. Ha tornat inspirat per la forma de fer dels americans i amb una idea al cap: vendre productes directament del fabricant al consumidor a través d'internet, eliminant els intermediaris. Almenys ho vol intentar. "Quan emprens, o guanyes o aprens, però mai perds", diu.

Rafa Pons té 32 anys i es cantautor. Diu que ha viscut totes les crisis: la dels 30, l'econòmica, la de la indústria discogràfica, la de parella… Però fa quatre anys que viu exclusivament de la música. La seva fórmula és fer-ho tot ell. Rafa Pons compon les seves cançons, contacta amb les sales per actuar-hi, contracta els músics i els estudis de gravació, es cuida del seu màrqueting i manté un contacte directe a través de les xarxes socials amb el seu públic.

Pau Garcia-Milà, de 23 anys, en fa cinc que és empresari. Es van riure molt d'ell i del seu soci, Marc Cercós, quan, amb 17 anys, van anunciar que havien creat el sistema operatiu del futur, que es basava en internet i no en l'ordinador. Avui té 30 treballadors, algunes multinacionals són clientes seves i els seus productes estan presents en 55 països. El seu cas és sovint presentat a les escoles de negocis com un cas d'èxit, quan, paradoxalment, va ser expulsat de la universitat per mal estudiant.