Al començar la nit, el planeta Mart és com una brillant estrella de color rosat. Júpiter i Saturn surten aquests dies per l'horitzó est cap a la una de la matinada. Mart s'està allunyant de la Terra. Als seus casquets polars de gel s'hi aprecien diferències de tonalitats, que depenen dels materials de la superfície. Hi ha una zona fosca anomenada Syrtis Major...
Després d'aparèixer Júpiter a l'horitzó, es veurà un puntet negre sobre el seu disc. És l'ombra del satèl·lit Ió projectada damunt dels núvols de l'alta atmosfera. Després, un altre punt, el mateix satèl·lit, començarà a passar per davant del disc del planeta, i ombra i satèl·lit s'aniran desplaçant aparellats. Mentrestant, Europa també serà davant de Júpiter. Més tard, passarà l'ombra de Ió; després, Europa... La festa s'acabarà en sortir Ió del davant de Júpiter.
Poc després de fer-se fosc, aquests dies surt per l'horitzó de llevant la constel·lació de l'Àliga. En aquesta regió, ara hi ha un astre molt atípic. La constel·lació de l'Àliga és fàcil d'identificar per la seva forma de creu, que recorda un àliga amb les ales obertes. Al sud de l'àliga hi una petita constel·lació integrada per unes quantes estrelles més aviat febles. Es diu l'Escut. En general, l'Escut passa desapercebuda perquè es troba enmig de dues grans constel·lacions: l'Àliga, al nord, i el Sagitari, al sud. És una regió del firmament molt atractiva. Es troba en plena Via Làctia. Hi abunden les estrelles i les nebuloses, com ara l'M 16 i l'M 17, visibles a ull nu.