Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons
Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
Memòria fotogràfica
insereix, desplega codi per inserir el vídeo. Un cop desplegat el text està seleccionat ctrl+c o cmd+c per copiar, escape per sortir
INSEREIX Copia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Per què van vendre els germans Centelles l'arxiu del seu pare a Salamanca? Què pot passar amb altres arxius, com el d'Oriol Maspons o Joan Colom? Amb l'"efecte Centelles" com a punt de partida, "30 minuts" dedica un especial d'una hora a la memòria fotogràfica catalana.
Uns mesos després de la polèmica venda de l'arxiu d'Agustí Centelles al Ministeri de Cultura, un equip de "30 minuts" ha tornat a reunir els seus protagonistes. A finals del mes de novembre, quan es feia pública la decisió dels fills del fotoperiodista, els ànims estaven molt encesos i les contundents declaracions encreuades entre els germans Centelles, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura no permetien fer una anàlisi asserenada de la situació.
Ara, amb la col·laboració de les parts implicades (excepte la de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde i el director dels arxius estatals Rogelio Blanco, que han declinat participar en el programa), s'ha reconstruït una cronologia dels fets a través d'entrevistes en profunditat i de cartes, "mails" i documentació inèdita que dóna les claus per entendre el procés.
Les conseqüències de la venda, el que anomenem "efecte Centelles", s'han traduït, entre altres coses, en la popularització definitiva del fotògraf i la seva revalorització en el mercat de l'art. Però també ha sacsejat el panorama fotogràfic català, i les veus més autoritzades del sector ens ajuden a traçar l'estat de la qüestió.
Prenent com a punt de partida aquest "cas Centelles", hem volgut saber què passa amb molts altres arxius catalans, què cal fer amb els llegats que configuren la nostra memòria gràfica col·lectiva, quina feina s'ha de fer per salvaguardar els llegats fotogràfics. Hi ha d'haver un museu de la fotografia o un centre nacional de foto a Catalunya? Quin paper té Internet en la difusió? Quines són les deficiències de la nostra política patrimonial?
Després de resseguir l'extraordinari periple vital i professional d'Agustí Centelles, també amb imatges d'arxiu inèdites del mateix fotògraf (el seu testimoni gràfic únic de la sublevació del 19 de juliol de 1936, la Guerra Civil i el seu pas pel camp de concentració de Bram), hem acompanyat durant unes setmanes dues grans figures del nostre panorama fotogràfic: Oriol Maspons i Joan Colom.
Als seus 82 i 89 anys, respectivament, aquests dos representants d'una generació de fotògrafs irrepetible ens parlen de la seva obra, del seu ofici i, sobretot, de què volen fer amb els seus arxius. Uns llegats d'enorme valor artístic i documental que estan en situacions diametralment oposades.
Catalunya té una llarga i riquíssima tradició fotogràfica que es remunta al 1839, quan es va fer al Pla de Palau de Barcelona la primera foto de tot Espanya. Un daguerreotip que no es conserva, però que un col·lectiu fotogràfic de la ciutat ha volgut captar una altra vegada amb càmeres i processos de revelat antics especialment per a aquest programa. Tota una declaració de principis per reclamar la importància de la memòria fotogràfica i la nostra història en imatges.
Ara, amb la col·laboració de les parts implicades (excepte la de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde i el director dels arxius estatals Rogelio Blanco, que han declinat participar en el programa), s'ha reconstruït una cronologia dels fets a través d'entrevistes en profunditat i de cartes, "mails" i documentació inèdita que dóna les claus per entendre el procés.
Les conseqüències de la venda, el que anomenem "efecte Centelles", s'han traduït, entre altres coses, en la popularització definitiva del fotògraf i la seva revalorització en el mercat de l'art. Però també ha sacsejat el panorama fotogràfic català, i les veus més autoritzades del sector ens ajuden a traçar l'estat de la qüestió.
Prenent com a punt de partida aquest "cas Centelles", hem volgut saber què passa amb molts altres arxius catalans, què cal fer amb els llegats que configuren la nostra memòria gràfica col·lectiva, quina feina s'ha de fer per salvaguardar els llegats fotogràfics. Hi ha d'haver un museu de la fotografia o un centre nacional de foto a Catalunya? Quin paper té Internet en la difusió? Quines són les deficiències de la nostra política patrimonial?
Després de resseguir l'extraordinari periple vital i professional d'Agustí Centelles, també amb imatges d'arxiu inèdites del mateix fotògraf (el seu testimoni gràfic únic de la sublevació del 19 de juliol de 1936, la Guerra Civil i el seu pas pel camp de concentració de Bram), hem acompanyat durant unes setmanes dues grans figures del nostre panorama fotogràfic: Oriol Maspons i Joan Colom.
Als seus 82 i 89 anys, respectivament, aquests dos representants d'una generació de fotògrafs irrepetible ens parlen de la seva obra, del seu ofici i, sobretot, de què volen fer amb els seus arxius. Uns llegats d'enorme valor artístic i documental que estan en situacions diametralment oposades.
Catalunya té una llarga i riquíssima tradició fotogràfica que es remunta al 1839, quan es va fer al Pla de Palau de Barcelona la primera foto de tot Espanya. Un daguerreotip que no es conserva, però que un col·lectiu fotogràfic de la ciutat ha volgut captar una altra vegada amb càmeres i processos de revelat antics especialment per a aquest programa. Tota una declaració de principis per reclamar la importància de la memòria fotogràfica i la nostra història en imatges.
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3
