Eugeni Xammar, la ploma silenciada
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

Eugeni Xammar, la ploma silenciada

El documental "Eugeni Xammar, la ploma silenciada" explica la vida i la personalitat del periodista Eugeni Xammar (1888–1973) a través de dramatitzacions i d'entrevistes fetes al llarg dels últims tres anys a historiadors, periodistes i persones de l'entorn del periodista.

Eugeni Xammar, molt probablement, va ser un dels tres periodistes més importants que ha tingut mai Catalunya. Després de ser corresponsal de guerra durant la Primera Guerra Mundial  es va establir el 1922 a Alemanya des d'on va fer el seguiment periodístic de l'ascens del nazisme al país. Va treballar a Berlín com a corresponsal de diaris europeus i americans.

La visió política que tenia Xammar del conjunt d'Europa durant la dècada dels anys 20 i 30 el converteix en un periodista clarivident que amb les seves anàlisis rigoroses i alhora iròniques va despertar admiració a Catalunya i Espanya, fins al punt de ser qualificat per l'escriptor i diplomàtic Salvador de Madariaga com "l'home més intel·ligent que ha donat Espanya en el segle XX", tot i que probablement no els va conèixer tots.

L'any 1927, un Josep Pla jove escriu a la "Revista de Catalunya": "En Xammar m'ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l'home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d'ull més segur i un coneixement del món més vast. És, encara, la naturalesa d'home més humana que he tractat, la persona menys primària, el senyor que té la raó més desperta i l'enteniment més clar. No passa dia que no pensi en ell, en el que m'ha dit i, sobretot, en el que m'ha insinuat".

Durant la Guerra Civil Espanyola, entre 1936 i 1938, Xammar va ser el cap del gabinet de premsa de l'ambaixada republicana a París. Acabada la guerra, va decidir deixar d'escriure com a protesta per la dictadura i per l'opressió cultural al català.

Des de l'exili, es va convertir en una de les veus més crítiques amb el règim franquista. Fins i tot va carregar contra companys de professió que van començar a escriure en castellà i va acusar públicament Josep Pla de col·laboracionista.

Els primers anys d'exili va viure a Perpinyà. Posteriorment va treballar com a cap adjunt a França de l'agència nord-americana Associated Press (1945), traductor de la UNESCO (1950), col·laborador de l'ONU, l'Organització de les Nacions Unides, a Nova York. Després va treballar per a l'Organització Mundial de la Salut (1955-1966) a Ginebra. La seva vida va seguir en un conjunt d'exilis voluntaris i involuntaris de Catalunya.

Xammar, home fet a si mateix, poliglota (parla set llengües i n'escriu cinc), amb "esperit observador d'una agudesa extraordinària", ràpid, ben informat, d'escriptura elèctrica. Sempre veia el que havia de passar. Ell és el prototipus de periodista modern.

Tot i que la seva obra és principalment periodística, com a corresponsal i columnista, també va escriure i traduir obres literàries.

Durant molt de temps, Xammar va ser un referent oblidat. Els últims anys s'ha recuperat la seva figura i la seva obra gràcies a l'edició d'algunes publicacions i la commemoració del seu 125 aniversari l'any 2013.

Informació d'interèsDisponible fins al 31/10/2017 a les 23.59
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3