Conxita Badia no existeix
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Retrat humà i artístic de la música feta dona. Musa de mestres com Pau Casals. Mestra de veus com la de Montserrat Caballé. La veu que va marcar profundament músics, compositors, crítics i poetes.
L'"opera prima" d'Eulàlia Domènech recupera una de les grans oblidades de la música catalana del segle XX i part de la memòria històrica i cultural de Catalunya
Conxita Badia va ser una dona excepcional. Una d'aquestes rares figures que, com un estel fugaç, brilla amb una intensitat pròpia i deixa un rastre únic rere seu. Musa de mestres com Pau Casals i de veus com la de Montserrat Caballé, va fascinar músics, compositors, crítics i poetes, com Eduard Toldrà, Enric Granados, Arnold Schoenberg, Ventura Gassol, Alfred Cortot o Manuel de Falla. Malgrat tot, avui és una desconeguda per al gran públic. "Conxita Badia no existeix" recupera la figura d'aquesta artista excepcional, retrat de l'exili musical català amb la Guerra Civil i la dictadura franquista.
La besnéta de Conxita Badia, i directora del documental, Eulàlia Domènech, no la va conèixer en vida, però sempre havia sentit a parlar de la seva genialitat. Per això inicia una recerca per trobar filmacions de la seva besàvia, que l'ajudin a entendre la seva màgia i redescobrir el seu art. El resultat és un viatge personal entorn d'una dona de magnitud inesperada, i, per extensió, un viatge també al passat recent i fugisser de la música contemporània del nostre país. En paraules de la directora, "aquest documental té motivacions històriques i artístiques. Històriques, perquè permet entendre com una guerra pot marcar la vida d'una cantant i, per extensió, la cultura d'un país. I artístiques, perquè permet entendre què tenia de tan especial Conxita Badia, fins al punt que els seus contemporanis la consideressin la més gran, la volguessin per estrenar les seves cançons, la veneressin... Què tenia, que encara ara emocioni els que la van viure?".
Entre els personatges entrevistats per fer reviure la màgia que desprenia la protagonista, destaquen una de les seves deixebles predilectes, Montserrat Caballé, l'intel·lectual i historiador recentment desaparegut Josep Maria Ainaud de Lasarte, la filla del compositor Eduard Toldrà, Narcisa Toldrà, i una de les filles de la mateixa Conxita, Mariona Agustí. Les seves vivències i records s'entrellacen en una narració emotiva que recupera algunes de les poquíssimes gravacions que es conserven de l'artista al llarg de l'exhaustiva recerca de filmacions d'Eulàlia Domènech per arxius de tot el món.
Festivals
Festival Internacional In-Edit de Cinema Documental Musical de Barcelona, 2012
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Eulàlia Domènech
Realització, fotografia i muntatge: Joan Vallverdú
Producció executiva: Jordi Ambròs (TVC), Sergi Sala (Zeba Produccions) i Oriol Cortacans (Batabat)
Producció: Marta Canals i Norma Marcos
Producció delegada TVC: Ruth Llòria
Producció i realització a l'Argentina: Travelling Films
Documentació: Marta Torras
Operador de càmera: Tino Solé
Arranjament musical: Narcís Bonet
Grafisme: Sergi Esgleas
Lingüista: Carme Altet
Suport d'àudio: Martí Duch
Espanya, 2012
Una producció ZEBA Produccions i BataBat en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb el suport de l'ICEC (l'Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura) i Grup Enderrock.
Més informació
Web del documental: www.conxitabadia.cat
YouTube: www.youtube.com/conxitabadia
Facebook: @conxitabadiamillas
Twitter: @ConxitaBadia
Eulàlia Domènech, direcció i guió
Eulàlia Domènech ha treballat de redactora, coordinadora i directora de diferents programes musicals de TVC des del 2003. També ha fet de guionista de documentals culturals i històrics a TVC. Aquest documental va ser la seva "opera prima" com a directora.
Joan Vallverdú, realització
Realitzador i muntador amb una gran experiència en documentals. Entre les seves darreres produccions hi ha la realització de la campanya "Verás La2" (TVE 2011), i els documentals "L'amor dels poetes" (TVC 2010) i "Qui cuida els cuidadors? (OVIDEOTV 2009).