Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

Aïllats: diferenciació genètica a Mallorca

Aïllats: diferenciació genètica a MallorcaDurant prop de tres segles, una quinzena de cognoms mallorquins d'origen jueu, els anomenats "xuetes", s'han anat casant entre ells. Ara, un equip d'investigació de la Universitat de les Illes Balears ha demostrat que aquest grup té un dels percentatges més alts de tot el món d'una mutació genètica relacionada amb l'hemocromatosi. A propòsit d'aquest fet, el "Quèquicom" explica l'efecte de l'aïllament en la genètica de les poblacions. A Mallorca hi ha uns 200 llinatges que podrien tenir arrels jueves. Però, per motius històrics, només 15 d'aquests cognoms han estat considerats descendents de jueus en els últims quatre segles. Fins a l'arribada del turisme, cap als anys 50, si es portava un dels 15 cognoms denominats xuetes era molt difícil trobar parella fora d'aquest cercle. Ara, un equip d'investigadors de la UIB ha descobert que entre els descendents dels xuetes és molt freqüent una mutació genètica relacionada amb un trastorn metabòlic d'absorció del ferro: l'hemocromatosi. Segons aquest equip, un efecte anomenat "deriva genètica" i la consanguinitat que s'ha donat en quatre segles d'aïllament social en són la causa principal. A la natura mallorquina hi ha exemples molt més excepcionals dels canvis que pot provocar en els éssers vius l'aïllament, que pot tenir com a resultat l'aparició de noves espècies. És el cas del centenar d'endemismes botànics registrats a Mallorca o de l'extingit miotragus balear, una cabra que hi va haver a Mallorca fins a l'arribada de l'home, fa uns cinc mil anys. La cabra mallorquina n'és un exemple més recent. El "Quèquicom" és un espai que compta amb la col·laboració del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).

Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3