Alguns dels protagonistes

Noemí Carreras, infermera de la presó de dones de Wad-Ras, a Barcelona. La Noemí treballa a la presó des de fa 20 anys. Actualment hi ha 120 internes, algunes d'elles amb els seus fills menors de tres anys. La Noemí creu que les internes viuen un confinament sobre un altre confinament, perquè amb la pandèmia s'han cancel·lat les visites de l'exterior. La Noemí necessita, abans d'entrar a treballar, veure breument el mar del Poblenou i notar uns minuts el sol. "He estat cinc 5 minuts tota sola a la terrassa de Wad-Ras i pensava que estem a la feina al cent per cent, a casa al cent per cent també... I pensava: qui cuida el cuidador? Fot una ràbia això. Amb tants sanitaris infectats, qui els protegeix? Qui ens cuida? Ningú. La població ens aplaudeix a les 8, però no ens cuiden els nostres polítics, fa molta ràbia!".
 
Sònia Garcia, infermera de la residència de discapacitats intel·lectuals Àuria d'Igualada. A la residència hi viuen 75 persones, de les quals 25 s'han infectat i 4 han mort. "Un dels residents va morir a l'hospital, el vam veure marxar amb l'ambulància i ja està, però altres que hem tingut aquí, hem pogut fer un acompanyament d'aquesta persona posant-li la seva música preferida, agafant-li la mà, intentant ocupar una mica el lloc que hauria d'haver sigut per a la família però que les circumstàncies ens ho han impedit. I això que hagin marxat d'aquesta forma tranquil·la i sense patir, i d'una forma digna, la veritat, també em deixa més tranquil·la. I espero que tot això acabi d'hora i que aprenguem molt d'aquesta experiència."
                                                                                                                                                               
Loli Segura, treballadora social sanitària del CAP de Sant Roc de Badalona. El barri pateix una gran afectació tant sanitària com econòmica pel coronavirus.  S'enregistra amb el mòbil mentre fa una visita a domicili amb la infermera de pediatria del CAP. Van a veure una família en què la mare i 5 nens estan confinats. El pare està ingressat. "Fer domicilis és una de les parts més dures o més emotives de la nostra professió perquè, evidentment, entrem dintre de la intimitat del pacient, veiem les seves necessitats i veiem les seves mancances. Però també és quan veus la importància social de la nostra feina".