Els assajos més difícils
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
En el primer capítol d'"Òpera prima" viurem de molt a prop els inicis de "La gata perduda". El primer pas és l'escriptura del llibret, una barreja de realitat i ficció en què la dramaturga Victoria Szpunberg parteix de la desaparició del gat de Botero de la rambla del Raval per fer una radiografia crítica sobre les desigualtats del barri. El segon pas i un dels més importants és la música, la partitura. I, d'això, se n'encarrega Arnau Tordera. L'Arnau, un dels protagonistes destacats de la sèrie, té serioses dificultats per acabar la partitura i sense música no hi ha òpera. El tercer pas és la formació del cor, el protagonista absolut de l'òpera. El cor està format per 300 cantaires amateurs provinents dels 11 cors que hi ha al Raval. Comença una aventura que no sabem com s'acabarà.
Comencen les dificultats. Els 300 cantaires amateurs assagen l'acte més difícil de La gata perduda, l'acte 2, i els resultats de les primeres proves no son bons. L'Arnau es planteja ajuda psicològica per acabar l'orquestració. S'incorpora un personatge nou, el director musical, l'Alfons Reverté, que és qui haurà de jutjar si la feina dels cors i de la Cristina va bé. I la feina no va del tot bé. A més també entren en escena els cantants lírics de l'òpera, dos tenors i dues sopranos que tenen molts dubtes sobre la partitura. Quatre professionals que no estan gens acostumats a l'exigència vocal d'una partitura com la que ha escrit l'Arnau Tordera. I demanen reunir-se amb ell i plantejar-li tots els dubtes que tenen. L'Arnau no s'ho pren molt bé. I l'activitat no para: s'han de prendre mides a tots els cantaires i decidir qui farà un dels papers més importants de l'òpera: el de secretari del magnat. La tria d'aquest paper portarà cua perquè ningú es posa d'acord. El temps es tira a sobre, els terminis s'escurcen, nervis i algun crit.
Falta una setmana per a la gran estrena de "La gata perduda", i el capítol comença amb el primer assaig que els cantaires amateurs fan a l'escenari del Liceu. El resultat de l'assaig no és gaire bo. Cinc dies per ordenar el caos. A partir d'aquí comença una rutina frenètica d'assaigs, matí i tarda, en què les dificultats es van acumulant. El capítol 4 és una bola de petits problemes que va caient i que es va fent més i més grossa. El director d'orquestra, el director d'escena i la coordinadora dels cors els van resolent, però amb desgast. S'hi incorporen el grup de heavy, el de rumba i el de hip-hop, la qual cosa converteix els assaigs en un guirigall de veus. Els solistes descobreixen que han de cantar tot el segon acte sobre uns segways, esquivant gent, intentant no caure ni atropellar cap cantaire. Per postres, una de les solistes es lesiona i la seva participació en l'òpera perilla. Els cors assagen per primera vegada acompanyats de l'orquestra i descobreixen la potència de les seves veus quan van acompanyades d'una massa orquestral formada per més de 70 músics. Però és una orquestra formada per alumnes del Conservatori del Liceu i toquen amb massa potència, fet que provoca la protesta d'alguns solistes. El quatre és el més èpic de la sèrie. Els últims quinze minuts estan centrats en la gran estrena de l'òpera: en les arribades dels cantaires, en la catifa vermella, el nus a la gola abans de sortir a l'escenari. Viurem totes aquestes emocions a través del seguiment dels protagonistes: la Mouna, la Joana, l'Arnau... Com s'acabarà? Haurà valgut la pena l'esforç de dos anys?