El tercer capítol és un salt que marca un punt d'inflexió en la construcció de "La gata perduda". Els cors afronten la part més difícil: els assajos d'escena amb piano. Això vol dir que els cantaires han d'aprendre a fer dues accions alhora: moure's per l'escenari i cantar sense perdre el tempo que marca el director d'orquestra. Moure's i no perdre el ritme. El director escènic, Ricard Soler, sua tinta per aconseguir que els 300 cantaires es belluguin de manera harmoniosa, i el director d'orquestra, Alfons Reverté, els ha de corregir constantment perquè cada vegada que es giren perden el ritme i al final cadascú canta el que vol.

Comencen les proves de vestuari i les primeres queixes. "Això em va llarg", "no em puc moure", "no m'agrada el color"..., fer 300 vestits no és fàcil.

I per fi arriba el moment que els cantaires esperaven: assajar al Liceu. Encara no ho faran a l'escenari, però sí a la Sala Mestres Cabanes, que és on assagen els professionals de l'òpera que actuen al Liceu. Trepitjar el teatre per a molts representa una sensació que no havien tingut fins ara. La data d'estrena cada és més a prop. Som a l'estiu. Quan tornin de vacances ja no hi haurà temps per a gaires rectificacions.