La Maria tenia 11 anys quan li van començar a fer bromes sobre el seu compromís amb el seu cosí. Ella pensava que tot quedaria en allò, en alguns comentaris per riure. Però quan li van oferir anar a França per seguir amb els estudis poc s'imaginava que el que l'esperava era un casament arranjat amb ell. S'hi va veure embolicada i, per pressió familiar, va cedir, però no va durar gaire temps.
A punt de fer els 98 anys, els periples d'Oriol Domènec són nombrosos, però és la seva història d'amor la que enamora especialment a tothom. Ell és el primer espanyol que va arribar a l'Antàrtida, va ser empresonat pel règim franquista i va fugir a l'exili, a més de ser un reconegut otorrinolaringòleg. Pel camí, va conèixer i es va enamorar de la Mercedes, filla d'un important empresari del règim. Tota la seva família desaprovava la relació, però ho va fer tot per aconseguir-ho: "Si no m'escapava, no ens podíem casar".
La Majepa té 80 anys i en fa dos que viu "molt contenta i molt feliç", des que s'ha separat i viu sola. Ho ha donat tot pel seu marit, l'ha estimat molt i l'ha cuidat molt. Després d'estar feliçment casada 48 anys, però comprovar que ell no li retornaria mai res de tot el que ha posat de la seva part, ha decidit començar a estimar-se a ella mateixa
Com si una militant de VOX es casés amb un independentista. Així és com l'Abel i la Galu descriuen les seves diferències ideològiques que no impedeixen que faci més de quatre anys que estan junts. Després d'haver superat la "tensió" que van viure durant el procés, encara riuen de les seves discussions polítiques, tot i que és un tema que obvien per evitar el conflicte.
El Teo és un gos podenc. Sentia tanta estima per la Gisela que va fer 25 quilòmetres en menys d'un dia, un trajecte que mai havia fet abans, per trobar-se de nou amb la que havia estat la seva cuidadora, la persona que li havia donat la primera mostra d'amor de la seva vida.
Els grans simis del zoo de Barcelona tenen la sort de comptar amb un cuidador que els estima i a qui han acceptat al grup. Ho demostren, a la seva manera, i mantenen una relació que no té res a envejar amb l'estima humana. El Manolo, a més, va conèixer i es va fer amic de l'estimat Floquet de Neu.
L'Alba va ser adoptada per uns pares catalans que la van conèixer en un orfenat al Nepal amb 5 anys. No hi va tornar mai més fins als 21 anys, amb una missió: tornar a contactar amb la seva germana biològica. Abans de separar-se, ella li va donar una fotografia.
A les víctimes de l'ablació com l'Adama se'ls ha impedit de per vida gaudir amb les relacions sexuals. Tot i haver nascut a Calella, la seva mare els va portar a Gàmbia per protegir-los en un moment delicat. A la seva esquena, van agafar l'Adama i li van practicar la mutilació. L'Adama no en va ser conscient fins més endavant, quan va investigar sobre la seva cultura d'origen.
Sabíem que era impossible contenir l'explosió d'alegria que implica donar espai a l'actor, director, professor i showman en general, Àngel Llàcer. A part de revolucionar el rusc de "Nexes", Llàcer va compartir reflexions molt interessants sobre el que significa divertir-se. Per exemple, que implica una elecció activa: voler-se divertir és el primer pas. Ell va reconèixer viure per divertir i obtenir plaer per aconseguir-ho, una voluntat que transmet sobre l'escenari.
Hi ha gent que es diverteix en els concursos de galtades amb la mà oberta. De fet, se'n fan competicions arreu del món, algunes de molt celebrades, amb molts seguidors. El Jordi Basté i la Mònica Terribas ho van voler provar. L'Àngel Llàcer també, però li va tocar fer-ho amb una persona amb molta experiència i una mà com "una raqueta de pàdel". En Joan Ferrer, Strong Ferrer, estava organitzant una d'aquestes competicions abans de la pandèmia, i hi ha unes quantes normes. Primera norma: qui rep, torna. Segona norma: no es pot tocar l'orella del contrari. Tercera norma: qui pega, s'ha de posar talc a les mans. El talc suavitza i refresca la pell i prevé irritacions.
No ens esperàvem que Tortell Poltrona ens parlés de termes grecs i llatins que ens ajuden a entendre millor la relació de la diversió amb el caràcter d'algunes persones. A més, ens va fer algunes reflexions interessants sobre divertir-se, sobre la vida del pallasso, els espectacles que fan en zones de guerra amb Pallassos sense Fronteres... El nostre clown més internacional ens va tornar a enamorar.
L'Alain i la Chloé, pare i filla, es diverteixen tirant-se en tàndem en paracaigudes. Quan l'Alain té temps, però, també fa salt base. El risc en aquest esport, explica, és diferent i n'hi ha que se la juguen més per buscar la diversió. Ell no: té una filla.
Un esport on es busca constantment el contacte, amb xocs brutals entre cadires especialment reforçades. Això sí: no es poden tocar el cos en cap moment. El Dario i el Javi es diverteixen i molt amb el rugbi en cadira de rodes. Evidentment, el més divertit d'aquesta especialitat de rugbi, com en totes, és el tercer temps.
Volíem saber qui, del rusc, es divertia de festa i cantant. Vam conèixer dues persones, dos talents, diguem-ne... diferents. L'Adrià va optar per "Blank Space", de Taylor Swift. L'Anna va escollir la Pantoja i ens va deixar enlluernats.
El cofundador d'"El Jueves" i dibuixant i editor explica com han anat els diferents judicis que la revista ha hagut d'afrontar per haver fet portades més o menys polèmiques. Ell diferencia dues èpoques per dibuixar humor: l'època en què treballava en un "circuit tancat", quan la seva feina no anava més enllà dels seus lectors, i l'època amb internet i en plena vigència de l'"efecte Streisand".
Gràcies al seu implant coclear, no només gaudeixen de la música, que la senten com una emoció més, sinó que la practiquen. L'Arnau i la Mireia són músics i també aliats a casa, contra el seu germà gran Jordi. Tots tres fills tenen implants i un d'ells de vegades es connecta per Bluetooth al telèfon dels pares i l'ha d'avisar per contestar una trucada.
A "Nexes" ens hem explicat a nosaltres mateixos què fem, i perquè ho fem, a la vida. De la mà de Mònica Terribas i Jordi Basté, acompanyats de 100 persones a plató, hem conegut com som com a societat. Hem passat per molts temes, però ens quedem amb la importància de la diversió. I a tu, què et fa riure? Nosaltres ens quedem amb aquest moment del concurs de bufetades! Qui va fotre més fort, la Mònica o en Jordi? Fes play!
En Josep Lluís i la Maria Catalina es van trobar enmig d'un atemptat de caràcter jihadista. Els terroristes, al bell mig del museu del Bardo de Tunísia, van obrir unes bosses, en van treure unes metralladores i van començar a disparar "a tot el que es movia". Un altre matrimoni català i dinou persones més hi van perdre la vida.