TOTS ELS PROGRAMES

S'han trobat 147 resultats.

  • Esglésies i poder
    Veure vídeo

    Esglésies i poder

    "Món" es dedicarà a examinar altres implicacions de les Esglésies cristianes amb el poder polític i la societat. De la mà del prestigiós vaticanista Andrea Tornielli, a qui entrevista Vicenç Lozano, analitzem com el papa Francesc gestiona la reacció davant l'escàndol dels abusos sexuals a menors comesos per membres de l'església, que ha adquirit dimensions globals. El programa aprofundeix en l'últim cas conegut, el de l'església alemanya. Una víctima dels abusos aporta el seu testimoni i explica al nostre corresponsal Oriol Serra com aquells fets han condicionat la seva vida. La conferència episcopal alemanya ha elaborat un informe exhaustiu sobre els casos coneguts i proposa mesures perquè no quedin impunes i no es repeteixin. Més enllà de l'Església catòlica, "Món" s'endinsa també en les connexions de l'Església ortodoxa russa amb el poder polític establert. Manel Alías, des de Moscou, explica com el Kremlin ha trobat en la jerarquia ortodoxa una aliada sòlida en un país que, malgrat les dècades de règim soviètic, ha conservat fortes creences religioses, que tenen una gran influència en la societat. A l'Amèrica Llatina, són els evangèlics els que s'erigeixen com un factor clau per entendre la realitat política i social. S'acaba de veure amb l'elecció del nou president brasiler, Jaïr Bolsonaro, que va buscar el seu suport, batejant-se amb aigua del Jordà i reunint-se amb els líders evangèlics del país. Joan Raventós, que ha cobert les eleccions brasileres, analitza a partir d'aquest cas la influència d'aquests grups en la política i en la vida social. Finalment, el programa comptarà amb la veu qualificada de Juan José Tamayo, teòleg reconegut com una de les veus més contundents a l'hora de defensar reformes en profunditat en l'església catòlica, i observador privilegiat dels lligams que s'estableixen des de les jerarquies religioses amb el poder polític, i la seva incidència en la població.

  • Gestionar el final de la vida
    Veure vídeo

    Gestionar el final de la vida

    Després de "Les pal·liatives", obrirem el "Món" als nostres corresponsals per saber com s'aborden en diversos països les qüestions relacionades amb el final de la vida. A diferència del que es fa aquí, als Estats Units no hi ha una assistència mèdica pública que ofereixi aquest tipus de servei als malalts terminals. Al contrari, l'atenció sanitària privada és la més cara del món, i la primera causa de les bancarrotes personals i familiars. Veurem, de la mà de Xesco Reverter, com els surt de car sobreviure als nord-americans. I, paradoxalment, també als xinesos. Francesc Canals il·lustrarà com el sistema comunista no respon a totes les necessitats de la població més vella, que ha de confiar en la xarxa familiar i en el tradicional respecte que la cultura xinesa dispensa als avis. En alguns llocs, el repte és arribar a vell. És el cas d'algunes regions de Rússia. Amb el retard de l'edat de jubilació aprovat pel govern de Vladímir Putin, molts russos, especialment homes, moriran abans de retirar-se, als 65 anys. Manel Alías viatja a Sibèria, on l'esperança de vida queda per sota de l'edat de jubilació. La longevitat, però, pot arribar a ser un greu problema en societats on cada cop hi ha més persones que viuen -i moren- soles. Sergi Mulero ha documentat el cas del Regne Unit, on s'ha creat el "Ministeri de la Soledat", per respondre a les problemàtiques específiques de les persones que sobreviuen sense cap entorn familiar ni social. I pels casos en què no hi ha cap esperança, en una curtíssima llista de països s'ha regulat l'eutanàsia. En el cas espanyol, els debats per aprovar-ne una llei tot just comencen. Fa setze anys que n'hi ha una en vigor a Bèlgica, considerada la més avançada del món. Xavi Coral analitza l'aplicació i comprova com la societat ha après a conviure-hi sense grans conflictes ètics.

  • Viatjar per canviar el món
    Veure vídeo

    Viatjar per canviar el món

    "Món", el programa dirigit i presentat per Joan Carles Peris, reflexionarà aquesta setmana sobre l'experiència de viatjar. Per què viatgem? És el mateix viatjar que fer turisme? Quina incidència geopolítica té el turisme? I, sobretot, com ens canvia l'experiència de descobrir realitats més o menys llunyanes? S'hi recull també el testimoni de dos metges que van decidir dedicar les seves vacances a col·laborar amb Open Arms, embarcats en una missió a la Mediterrània. Aquella experiència ha transformat la seva manera d'interpretar conceptes com la solidaritat, el compromís o les relacions desiguals entre països. També coneixerem l'experiència d'alguns joves que, al final del seu recorregut acadèmic, han decidit ampliar el currículum al costat d'una ONG, un fet cada cop més freqüent. "Món" reuneix dos viatgers apassionats: els periodistes Jaume Bartrolí i Toni Arbonès, que, en una conversa franca i personal, expliquen les sensacions, les motivacions, les conseqüències i les transformacions que han experimentat arran dels seus viatges.

  • Llatinoamèrica en moviment
    Veure vídeo

    Llatinoamèrica en moviment

    Nombrosos països de l'Amèrica Llatina estan immersos en processos de canvis polítics i convulsions socials. Es pot considerar que el continent està virant cap alguna direcció? Si observem el que està passant en cada país, ens adonem que les dinàmiques nacionals determinen els esdeveniments. A "Món", ens fixem en uns quants d'aquests països on, durant aquest any, es produeixen moviments de canvi. A Nicaragua, busquem les claus de la revolta que ha portat bona part de la població a donar l'esquena al sandinisme al poder, encarnat en el president Daniel Ortega i la seva dona, la vicepresidenta Rosario Murillo. Nicolás Maduro també denuncia una conxorxa contra ell a Veneçuela, en el moment que està plantejant reformes econòmiques. Hi hem viatjat per intentar comprendre com es pot aguantar un país amb la inflació disparada, una greu escassedat de productes bàsics i un alt grau d'inseguretat. Dos nous presidents generen expectatives en dos dels gegants del continent: Andrés Manuel López Obrador, a Mèxic, i Iván Duque, a Colòmbia. El primer marca un gir a l'esquerra i promet vents de canvi. La violència estructural hi té moltes manifestacions. N'analitzem una de les més oblidades: el feminicidi. A Colòmbia, la victòria d'Iván Duque representa una esmena quasi a la totalitat a l'acord de pau amb les FARC que ha aconseguit el president Juan Manuel Santos, amb diversos suports internacionals. S'obre la porta a una nova negociació? Hi ha el risc que els guerrillers reprenguin les armes? A "Món", ho analitzem amb l'ajuda d'experts coneixedors de la realitat del país. I els joves? Els donem també la paraula. Procedents de diversos països, analitzen les aspiracions, els anhels i les frustracions d'una generació que s'expressa amb la modernitat del hip hop i la cultura urbana.

  • 1968, l'any que el món va voler canviar
    Veure vídeo

    1968, l'any que el món va voler canviar

    Mig segle després del 1968, el programa "Món" s'endinsa en els fets que van convertir aquest any en la icona dels anhels de canvi de la joventut nascuda després de la Segona Guerra Mundial. Un impuls que es va deixar sentir en molts racons del planeta, com un moviment sísmic de fons, que va fer trontollar, amb intensitat variable, les bases de la societat establerta. El programa aporta punts de vista inèdits, o molt poc coneguts, d'alguns d'aquells episodis. Veurem, per exemple, les escassíssimes imatges en color que hi ha de l'entrada a Praga dels tancs del Pacte de Varsòvia. Les va rodar Josep Maria Garcia-Planas, un industrial de Sabadell que es va trobar amb la seva càmera i la seva perplexitat per immortalitzar la caiguda d'aquell moviment que va intentar obrir escletxes de llibertat en els països satèl·lits de la Unió Soviètica. Veiem aquelles imatges al costat del fill del camarògraf, el periodista Plàcid Garcia-Planas.

  • Escenes d'un món postsoviètic
    Veure vídeo

    Escenes d'un món postsoviètic

    Després de "Chuck Norris contra el comunisme", emetrem un "Món" que hem titulat "Escenes d'un món postsoviètic". Seguint la línia argumental de "Sense ficció", el programa analitzarà el paper que va tenir la música en la caiguda del Mur de Berlín. Els concerts d'algunes de les grans figures del rock ¿Bruce Springsteen, David Bowie, Nina Hagen, Joe Cocker o Pink Floyd¿ al Berlín Occidental eren seguits per milers de joves des de l'altre costat del mur, en un clima de creixent demanda d'obertura i llibertat. El nostre corresponsal a Moscou, Manel Alías, explica què era el "samizdat", paraula russa que defineix la còpia i distribució clandestina de les obres dels intel·lectuals perseguits a la Unió Soviètica. I Francesc Canals, des de Pequín, mostrarà com el règim xinès aplica la tecnologia per extremar el control social, polític i cultural dels ciutadans xinesos. El programa viatja a Bulgària, de la mà del nostre corresponsal a Brussel·les, Xavi Coral, per analitzar els canvis viscuts en els països de l'antic bloc de l'Europa de l'est, després d'integrar-se en la Unió Europea. I la periodista russa Maixa Gessen perfila, amb la seva visió crítica, el fil conductor que hi ha entre el període soviètic i el nou escenari, marcat pel poder il·limitat de Vladímir Putin. Finalment, "Món", el programa de la secció Internacional de TV3, fa un exercici de nostàlgia amb un reportatge dedicat a recordar Ràdio Pirenaica, l'emissora amb què el Partit Comunista d'Espanya va intentar plantejar la resistència al franquisme en el front de la propaganda i la informació. Recull el testimoni d'Esther Berenguer, que hi va treballar, que recorda com era la vida en aquell Bucarest des d'on es feien les emissions que molta gent buscava en el dial de l'ona curta.

  • Qui arma les guerres?
    Veure vídeo

    Qui arma les guerres?

    Ens produeix el mateix impacte, si ens mostren una guerra en blanc i negre o en color? És la pregunta amb què comença el "Món" que veurem després de "La guerra civil en colors". El programa ens introdueix en una de les guerres civils actuals, la de l'Iemen. Un conflicte especialment oblidat, en què la població civil és massacrada davant la inhibició de la comunitat internacional. 11 milions de iemenites es troben en estat d'extrema necessitat i l'ONU certifica en aquest país la principal crisi de fam mundial. Quins són els bàndols que s'hi enfronten? Quin és el paper d'Aràbia Saudita i Iran en el conflcite? Però també: D'on surten les armes que estan destruint el país? Malgrat els controls i els acords internacionals, hi arriben arsenals europeus, posant de manifest que els compromisos internacionals per controlar la venda d'armes no funcionen prou. Un jove expert, Yago Rodríguez, ha aconseguit documentar i demostrar la presència d'aramement espanyol al Iemen i en altres zones de conflicte. El programa també es pregunta què passa després de la guerra civil, i descriu la impossible reconciliació al Líban, després d'una confrontació de quinze anys. I acaba amb una història d'esperança: la de l'Amer, un adolescent sirià que, fugint de la destrucció que colpeja el seu país des de fa set anys, ha aconseguit instal·lar-se a Catalunya, on ha trobat un nou futur. Durant tot el programa, es manté viva la referència de la guerra civil espanyola, descobrint escenaris interfronterers de la retirada republicana del 1939.

  • Nazis a Barcelona
    Veure vídeo

    Nazis a Barcelona

    Aquest capítol s'associa al documental "Les set caixes" i arrenca amb un recorregut per la Barcelona "ocupada" pels nazis: esvàstiques i festivals nazis en lloc emblemàtics, a partir de l'escena del documental en què es mostren algunes fotos d'aquell moment. A continuació, el corresponsal de TV3 a Berlín, Oriol Serra, ha buscat l'altra cara del cas de Dory Sontheimer, la protagonista del documental "Les set caixes" i presenta els casos de dues persones, un home i una dona, que han descobert, de ben adults, que el seu pare i el seu avi, respectivament, eren nazis destacats. En el cas de l'home, va descobrir-ho també mitjançant uns documents desats en unes caixes de cartró. La primera part del programa es completarà amb una entrevista de Sílvia Heras al net de la presidenta de les Àvies de la Plaza de Mayo, que també va descobrir molt tard la seva identitat completa. A la segona part de "Món", un any després de l'entrada de Trump al despatx oval, Xesco Reverter, corresponsal de TV3 a Washington, analitza per què un estat de tradició demòcrata com Pennsylvania va votar per Trump a les últimes eleccions. El primer "Món" es completa amb una entrevista a Rafael Poch, un periodista amb una visió sempre crítica i gens convencional, excorresponsal de "La Vanguardia" a Moscou, Pequín, Berlín i París, que explica com veu la complexitat del món a l'inici del 2018.

  • "Portugal, entre el foc i l'esperança"
    Veure vídeo

    "Portugal, entre el foc i l'esperança"

    En el "Món 324" de demà: "Portugal, entre el foc i l'esperança", els portuguesos han quedat commocionants pel gravíssim incendi del cap de setmana que ha estroncat la bona ratxa de notícies que havien de fer del 2017 l'any de Portugal. Sí, perquè el país veí, després d'una dècada de crisi, tornava a créixer, a creure en ell mateix, i afrontava el futur amb més optimisme. Veurem com Portugal estava deixant enrere aquell fatalisme que impregnava l'esperit nacional, tot i que l'incendi és un dur recordatori del camí que encara li queda per recórrer. També en el programa: si Portugal avança, Itàlia s'encalla. La política italiana està paralitzada, i els partits no es posen d'acord ni sobre quan fer eleccions. El 2017 havia de ser l'any de Beppe Grillo, però el moviment del pallasso polític comença a tenir símptomes d'esgotament. I en la segona part de l'últim "Món 324" de la temporada, anirem fins al desert del Sàhara, convertit en el capítol més fosc i desconegut de la ruta migratòria del africans que arriben a Europa via Líbia. Viatjarem fins al Níger per comprovar les brutals condicions que suporten immigrants i refugiats, la impotència de les dèbils autoritats locals per aturar les màfies i el paper que Europa intenta tenir-hi.

  • Jihadisme contra ciutats. Atac a la civilitat
    Veure vídeo

    Jihadisme contra ciutats. Atac a la civilitat

    Reflexionem sobre un lloc comú objecte d'atacs terroristes: les ciutats. Nova York, Londres, París, Madrid, Berlín, Istanbul... Punt de trobada de gent, idees, projectes, creences, religions; el lloc on el món es reinventa cada dia i on els dogmes estan sotmesos a revisió constant. Per què els atacs a les ciutats? Com es poden encarar les polítiques per evitar-los, des de les mateixes ciutats? N'hem parlat amb coneixedors del món local... i del carrer, com el responsable de la policia de Bremen. Integració, educació i treball de barri. Parlem també de les cicatrius que la violència integrista deixa a la ciutat i que el món local vol cauteritzar. I ho fem de la mà de la família de la Naima Ajouaau i l'Abdessamad Taheri, holandesos d'origen marroquí. Van ser els primers a denunciar el polític d'extrema dreta Geert Wilders, que va ser condemnat per incitar a la discriminació. I en el mateix programa veiem com treballen els "arquitectes forenses", especialistes en reconstruir situacions partint de les restes que queden en les zones arrasades per la guerra. Allà on només hi veiem destrucció (runa, pols, vidres, mobiliari esmicolat, forats de metralla...) l'arquitectura forense mira de reconstruir els últims moments d'aquells entorns que la guerra ha reduït a no-res.

  • Les eleccions britàniques més atípiques
    Veure vídeo

    Les eleccions britàniques més atípiques

    Programa monogràfic dedicat a les eleccions del Regne Unit de dijous. El que havia de ser una cursa sense riscos per Theresa May per aconseguir un mandat fort per negociar el Brexit s'ha convertit en una carrera de final imprevisible plegada d'atemptats i sondejos impossibles. La primera ministra sembla que guanyarà però si perd la majoria, quedarà molt tocada i qüestionada. Veurem gràficament com pot quedar el pròxim parlament de Westminster, amb Sergi Mulero estudiarem els seus punts forts i dèbils i retratem també el líder de l'oposició Jeremy Corbyn, un veterà laborista amb un programa que sembla tret dels anys 80. Aquestes eleccions són diferents a totes les anteriors al Regne Uni, en part, perquè ara més que mai la classe social ja no defineix el vot i, en canvi, si que ho fa més l'edat. Per això acabarem desmuntant alguns mites demoscòpics sobre com vota la gent gran en democràcia. Veiem els avis molt conservadors, però ho són tant realment?

  • "Transició, veritat i reconciliació; una lliçó del Sud"
    Veure vídeo

    "Transició, veritat i reconciliació; una lliçó del Sud"

    Descobrim l'exemple de diversos països que han sabut passar comptes obertament del seu passat dictatorial i que han creat comissions de la veritat per exposar i deixar constància del patiment de les víctimes i els abusos dels botxins. L'últim cas és el de Tunísia que està donant una lliçó amb la Instància de la Veritat i la Dignitat de Tunísia. Però ens fixem també en els casos d'altres països africans i de llatinoamericans. En tots ells, s'ha optat per afrontar el futur desenterrant la veritat del passat més fosc, un gest de valentia que Espanya, ni Occident en general, han estat capaços de fer. També en aquest programa, repassarem els 10 millors moments de la gira de Donald Trump pel Pròxim Orient i Europa. Moments còmics, moments preocupants que ens revelen la idiosincràsia d'aquest president imprevisible. I acabem amb un reportatge des de Jerusalem, que acaba de commemorar el 50 aniversari de l'ocupació israeliana. Posant la càmera al carrers de la Ciutat Santa el dia de l'aniversari n'hi ha prou per comprovar com la realitat sobre el terreny i les diferències entre els dos bàndols fan molt difícil un mínim compromís, per molt que Trump digui que ara hi ha una oportunitat històrica per la pau.

  • La importància de la geografia al nostre món i les claus de l'èxit de Merkel
    Veure vídeo

    La importància de la geografia al nostre món i les claus de l'èxit de Merkel

    A 4 mesos de les eleccions federals, i després de guanyar els tres comicis regionals d'aquest 2017, la cancellera ja assaboreix la més que probable victòria. Per quarta vegada consecutiva, haurà esclafat l'oposició social-demòcrata, impotent davant la fermesa i l'habitat d'aquesta dona de 62 anys. El nostre corresponsal Oriol Serra ens descobreix la clau de l'èxit de la líder europea més veterana i la clau del fracàs dels seus detractors alemanys.També en aquest programa, "la geografia importa, i molt!". Amb Jaume Bartrolí farem una dinàmica classe per desmuntar alguns mites de com veiem el món, de com i perquè mirem el planeta a través d'uns mapes i no d'uns altres, i de com la geografia marca el destí i el tarannà dels països molt més del que som conscients. I acabem visitant un lloc poc habitual per parlar de política internacional: un museu d'art contemporani, el Macba, que presenta un angle d'investigació inèdit dels conflictes, el de l'arquitectura. S'hi veuen un seguit d'obres d'art fetes per arquitectes que denuncien i aporten proves sobre la violència d'estat a Gaza, Pakistan o Síria.

  • Veneçuela, al límit de l'abisme
    Veure vídeo

    Veneçuela, al límit de l'abisme

    El país veneçolà pateix tantes crisis i totes tan greus que es fa difícil pensar com pot empitjorar, i a més, ningú dubte de que la situació anirà a pitjor. Dediquem tot el programa analitzar el moment crític que viu el país sud-americà, donem les claus per entendre-ho i entrevistem a dos periodistes veneçolans a Barcelona (de visions polítiques oposades), Andrea Daza y Napoleón Suárez perquè ens expliquin com veuen la crisi al seu país.

  • Un món de robots amenaçants?
    Veure vídeo

    Un món de robots amenaçants?

    La robòtica i la computarització ens fan més fàcil el nostre dia a dia però hem calibrat prou fins a quin punt alteraran l'ordre social i econòmic que hem tingut les últimes dècades? Es perdran milions de llocs de treball per culpa de les màquines? Analitzem a fons l'impacte que té i tindrà la generalització de la robòtica i la intel·ligència artificial al segle XXI però també posem una mica de perspectiva històrica per comprovar com la humanitat ja ha passat diverses vegades per revolucions semblants. I també en el aquest programa: Guinea Equatorial, la finca particular dels Obiang. En quin moment es troba aquest petit país trufat de contradiccions i perquè la dictadura guineana, que ja és la més llarga d'Àfrica, no té visos de caure? Donem les claus a través de dos opositors i amb la única diputada negra (d'origen guineà) que hi hi ha al Congrés dels Diputats. També escrutem el dubitatiu paper que la diplomàcia espanyola ha tingut amb l'antiga colònia.