Testimonis

  • La Marató: Xavi Marcé, 28 dies sedat a l'UCI amb tota mena de complicacions: "He après a veure la vida de manera diferent i no confondre el que és urgent amb el que és important"
    Veure vídeo

    La Marató: Xavi Marcé, 28 dies sedat a l'UCI amb tota mena de complicacions: "He après a veure la vida de manera diferent i no confondre el que és urgent amb el que és important"

    Per al Xavi Marcé el pitjor de la Covid-19 van ser els malsons delirants i recurrents que va patir mentre estava a l'UCI: "Era un sofriment constant i em provocava molta angoixa." El Xavi encara té seqüeles i, de moment, no pot tornar a treballar, però es troba molt millor: "El dia que em vaig poder tornar a tallar les ungles sol vaig plorar d'emoció."

  • La Marató: El testimoni contundent d'una pacient de Covid persistent, l'Esperança Martín, que també és metgessa de família
    Veure vídeo

    La Marató: El testimoni contundent d'una pacient de Covid persistent, l'Esperança Martín, que també és metgessa de família

    L'Esperança Martín és metgessa de família i reivindica la importància de la recerca també en l'àmbit de l'atenció primària. El doctor Antoni Sisó, que també és metge de família, reclama que els pacients amb símptomes de Covid persistent han de ser atesos: "Als centres d'atenció primària es fa molta feina d'investigació i això ha de continuar així."

  • La Marató: L'Héctor García, de disset anys, explica la seva experiència: "El més dur va ser quan m'ofegava, és com fer un pols que si perds tot s'acaba"
    Veure vídeo

    La Marató: L'Héctor García, de disset anys, explica la seva experiència: "El més dur va ser quan m'ofegava, és com fer un pols que si perds tot s'acaba"

    L'Héctor García ens explica com la Covid-19 li ha fet fer un "click": "No sóc el mateix. La Covid m'ha fet més responsable." Ens ho explica aquest estudiant d'auxiliar d'infermeria després d'haver-se debatut entre la vida i la mort. Ara, els seus amics són més conscients de la gravetat de la malaltia. "Si el que he viscut jo, els hagués passat als meus pares, potser no ho haurien explicat."

  • La Marató: Carme Ortoll, quan la Covid afecta el cervell
    Veure vídeo

    La Marató: Carme Ortoll, quan la Covid afecta el cervell

    Ja feia deu dies que la Carme es trobava malament, quan una nit es va despertar amb ganes d'anar al lavabo i va descobrir que no es podia moure i que li tremolava tot el cos. Va estar-se 35 dies a l'hospital, sola (per por del contagi) i molt trista, i, en el seu cas, el coronavirus va anar directe al cervell. Amb 62 anys, està tornant a aprendre-ho tot una altra vegada. Explica que, ara mateix, és capaç de fer una conferència, però no d'endreçar les peces de roba a l'hora de vestir-se. Havia escrit tota la vida i va arribar un moment en què era incapaç de fer-ho amb la seva lletra. Amb treball ha aconseguit tornar-hi. Però, segons explica, ha deixat de ser qui era. Ha perdut l'autonomia i moltes de les habilitats que tenia com a mestra, amb 40 anys d'exercici. Ara, la Carme diu que ha après a gaudir de cada dia com si fos l'últim. La doctora Montserrat Bernabéu, vinculada a l'Institut Guttmann i a la neurorehabilitació, diu que, a través del programa post-Covid, han anat constatant casos en què el virus no ataca òrgans relacionats amb l'aparell respiratori, sinó altres punts del cos com el cervell, amb seqüeles en el terreny cognitiu.

  • La Marató: Joan Prat, boig per la vida després de 40 dies a l'hospital
    Veure vídeo

    La Marató: Joan Prat, boig per la vida després de 40 dies a l'hospital

    El Joan, amb 84 anys, va passar 10 dies a casa pensant que estava refredat. Quan va ingressar per coronavirus estava molt just de forces però ell tenia clar que "havia de tornar a casa". Des de la habitació d'hospital es feia selfies i enviava missatges d'ànims a la família. Ell és tenor en una coral i, quan la por i la soledat l'assetjaven, taral·lejava de pensament "Boig per tu" i la dedicava a la seva dona. Es considera un supervivent. Després d'una pneumònia greu, afrontada només amb ventilació mecànica d'una màquina, la seva companya de lluites amb què encara ara somia, se'n va sortir. Vist el seu estat, un net metge va viatjar des de Bilbao per visitar-lo a l'UCI. Allò li va donar encara més ganes de viure. Durant l'estada de 40 dies a l'hospital, tot i el cansament, va reprendre l'escriptura del diari que ha escrit des que era jove i l'ha ajudat a ser més molt més fort.

  • La Marató: el doctor Antoni Riera explica com va viure al març la pandèmia desbordat de feina i amb el seu pare de 82 anys ingressat greu
    Veure vídeo

    La Marató: el doctor Antoni Riera explica com va viure al març la pandèmia desbordat de feina i amb el seu pare de 82 anys ingressat greu

    El metge Antoni Riera-Mestre ens explica com va viure al març la pandèmia a l'Hospital de Bellvitge. Un dels pacients va ser el seu pare, Toni Riera, que va estar-s'hi tres setmanes ingressat. L'estat d'Antoni Riera pare, de 82 anys, va anar empitjorant. Van ser moments molt durs. A més de la responsabilitat professional, hi havia la preocupació familiar. Uns mesos després, i amb el pare recuperat, tots dos parlen del tema amb normalitat i dels perills de la malaltia.

  • La Marató: La família Ayesta, doblement colpejada
    Veure vídeo

    La Marató: La família Ayesta, doblement colpejada

    Pablo i Luis Ayesta són dos germans que es van contagiar amb pocs dies de diferència i sense haver tingut cap contacte entre ells. Luis, va ingressar a l'Hospital de Reus mentre que Pablo ho va fer a l'Hospital de Sant Pau on treballava. El relat del Pablo acaba al maig, quan mor. El Luis surt de l'UCI, però amb grans seqüeles de les quals encara s'està refent. El pitjor ha sigut assabentar-se que el seu germà també va patir la Covid i va morir. La mare, Montserrat va recollir en un diari aquells dies tan cruels. La doctora Imma Vallverdú, internista de Sant Pau, ens explica amb la complexitat que es va haver de treballar al principi de la pandèmia.

  • La Marató: la Yolanda viu un malson del qual encara no s'ha recuperat: "Se'm va aturar la vida"
    Veure vídeo

    La Marató: la Yolanda viu un malson del qual encara no s'ha recuperat: "Se'm va aturar la vida"

    Yolanda Moya comença a recuperar-se a nivell emocional després de mesos en què ha viscut un autèntic malson. Va ser una de les primeres persones a ingressar a l'UCI de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Va estar-hi vuit dies, desperta i conscient de tot el que passava, en els que destaca la tasca de metges i personal de l'hospital. Diu que el pitjor va ser quan li van donar l'alta. Un mes i mig al llit de casa amb oxigen i sense poder moure's. Ho va viure amb molta impotència, frustració i sense ànim. Va necessitar ajut psicològic. "Et veus jove i impossibilitada i és un autèntic malson". Ara, comença a veure la llum. La doctora Lourdes Mateu, internista del mateix hospital, explica que els pacients de Covid persistent necessiten una resposta multidisciplinària.

  • La Marató: Luisa i Miguel, separats per la Covid després de 47 anys de matrimoni
    Veure vídeo

    La Marató: Luisa i Miguel, separats per la Covid després de 47 anys de matrimoni

    La Luisa va anar a Urgències pensant-se que tenia un refredat. Al final va estar-se tres mesos a l'hospital lluitant per la seva vida. A casa, el seu marit, el Miguel, també infectat pel virus, passava la Covid totalment aïllat. En 47 anys de casats, aquesta parella no havia estat mai separada ni un sol dia. Tots dos van batallar per retrobar-se a casa després del malson. Abans, esperant que arribés l'anhelat moment, el Miguel havia plorat molt i enyorava la seva dona. Els fills rebien trucades no gaire esperançadores des de l'hospital i van patir per la Luisa, que en acabar l'hospitalització no podia ni caminar. Per sort, va tirar endavant i s'ha refet.

  • La Marató: Xavi Marco tot i la lenta recuperació no defalleix: "El cos no em rutlla i he de parar com sigui el cap, però no en resigno"
    Veure vídeo

    La Marató: Xavi Marco tot i la lenta recuperació no defalleix: "El cos no em rutlla i he de parar com sigui el cap, però no en resigno"

    Xavi Marco, odontòleg en un centre d'atenció primària de Sabadell, va ser dels primers ingressats per Covid a l'UCI de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. Assegura que hi ha tres mesos de la seva vida dels quals no recorda res: "Van ser tres mesos en negre". Malgrat que la recuperació està sent molt lenta, ell no es resigna a tornar a ser qui era. "El cos no em rutlla i he de parar com sigui el cap, però amb 54 anys no contemplo la possibilitat d'acabar anant a donar menjar els coloms." El doctor Manel Cervantes, cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Parc Taulí, va passar la Covid amb símptomes molt lleus: "Hi ha molts factors en una malaltia de la qual encara hem d'aprendre molt."

  • La Marató: el colpidor testimoni de l'Amalia que va perdre el seu marit sense poder acomiadar-lo
    Veure vídeo

    La Marató: el colpidor testimoni de l'Amalia que va perdre el seu marit sense poder acomiadar-lo

    L'Amalia, de setanta-dos anys, ens explica que complicat que és afrontar el dol en la nova realitat que estem vivint. Al principi de la pandèmia, va perdre el seu marit, en Cayetano, a Igualada, sense poder acomiadar-lo. "Em va dir: 'estic molt malament', i no el vaig tornar a veure mai més." Fa mesos que tracta de superar un dol que no ha pogut ser tancat: "Encara no hem pogut fer una cerimònia de comiat", diu. La seva família i l'atenció psicològica la fan avançar a poc a poc. La psicòloga Montse Roig ens explica la importància de tancar bé el dol.

  • La Marató: Xavier García va despertar-se 79 dies després: "Estava tan greu que van deixar entrar la família a acomiadar-se"
    Veure vídeo

    La Marató: Xavier García va despertar-se 79 dies després: "Estava tan greu que van deixar entrar la família a acomiadar-se"

    En Xavier García, de cinquanta-nou anys, ha estat esportista tota la vida. Va entrar a l'hospital al mes de març i va sortir juny. Va estar més de dos mesos sedat. Trombosi, pneumònies, infeccions... els metges, en sortir de l'UCI, li van dir "ho has tingut tot, no t'has deixat res". Fins i tot, mentre estava ingressat van deixar entrar la família a acomiadar-se. A la Berta, la seva filla embarassada, li van haver d'induir el part perquè no coincidís l'arribada del Marcel amb la probable mort del seu pare. El Xavier té moltes seqüeles de mobilitat, té un pulmó molt tocat i no descarten en el futur fer-li un trasplantament, però diu que no podia marxar sense conèixer el seu net. Judith Sánchez Raya, cap del servei de medicina física i rehabilitació de l'Hospital Vall d'Hebron, parla de la importància de començar a prevenir seqüeles des del "primer minut."

  • La Marató: l'Isidre, que va estar-se gairebé dos mesos a l'UCI, mostra el seu agraïment etern al personal sanitari
    Veure vídeo

    La Marató: l'Isidre, que va estar-se gairebé dos mesos a l'UCI, mostra el seu agraïment etern al personal sanitari

    Isidre Correa, ferroviari, va estar-se gairebé dos mesos a l'UCI. Van ser molts dies entre la vida i la mort. Va viure moments molt durs (infeccions, complicacions...). Ell diu, però, que sempre va pensar que se'n sortiria. Tornar a veure la seva família era el seu gran al·licient. Revela que estar lluny d'ells va ser duríssim. Durant el confinament, es va fer famosa la seva foto en què es veia el personal de l'UCI portant-lo al passeig marítim perquè veiés el mar. Mai oblidarà el tracte tan humà que va tenir el personal amb ell. La doctora Judith Martín-Corral i la infermera Àngela García, de l'Hospital del Mar, posen èmfasi en la part afectiva i l'acompanyament que necessiten els pacients en els moments més complicats.

  • La Marató - Victòria Bovo recorda el seu malson: "Havia de triar entre menjar o respirar"
    Veure vídeo

    La Marató - Victòria Bovo recorda el seu malson: "Havia de triar entre menjar o respirar"

    Victòria Bovo és pediatra a l'Hospital Trias i Pujol. Es va contagiar durant la primera onada de la pandèmia. Tot el que va passar va ser un malson del qual encara està en procés de recuperació: "Entraven ambulàncies i sortien cotxes fúnebres. Havia de concentrar-me a respirar. Havia de triar entre menjar o respirar. Parlar o respirar." Fa vuit mesos que té símptomes persistents i amb prou feines pot fer-se càrrec de la seva filla de tres anys. Diu que arribar al mar, que el té a 170 metres de casa, és tota "una heroïcitat", però està convençuda que ens en sortirem.

  • La Marató: Ignacio Jodar espera poder recuperar la vida que tenia abans de 10 operacions i una amputació
    Veure vídeo

    La Marató: Ignacio Jodar espera poder recuperar la vida que tenia abans de 10 operacions i una amputació

    Quan semblava que havia superat la Covid, Ignacio Jodar va començar a tenir problemes en una cama. Els metges el van haver d'intervenir deu vegades en una mateixa setmana i, al final, l'hi van acabar amputant. Molt actiu en la seva vida diària, assegura que no vol ser una càrrega per a la seva família: "No vull tenir una mare, vull una companya", explica. Després de mesos d'angoixa, comença a veure la llum. L'evolució en la seva recuperació i la nova pròtesi fan que ja somiï que torna a caminar per la muntanya.

Anar al contingut