"Gràcies cor", per Sicus Carbonell i Lildami
El gran i enyorat rumber d'origen argentí Gato Pérez va compondre aquesta cançó després de tenir el primer infart, l'any 1981. L'artista no va arribar a temps d'estrenar-la, ja que un altre atac de cor se'l va emportar abans d'hora al cap de nou anys. Més de tres dècades després de la mort del cantant, la seva família ha autoritzat que pugui ser interpretada en català al disc de La Marató. Hi posa la veu i el ventilador Sicus Carbonell, líder dels Sabor de Gràcia i un dels seus millors hereus, amb la inestimable col·laboració del polifacètic i omnipresent raper Lildami. Un cant d'agraïment a família, amics i, evidentment, que ara es converteix en un homenatge al Gato Pérez.
Passada la tempesta
acaba sortint el sol.
Passada la foscor
ens il·lumina un nou amor.
Passat un terratrèmol
que commou l'interior,
un paisatge nou
ens descobreix la passió.
Passada la sequera
i la tortura de la set,
aquest ressec ermot
es converteix en un verger,
brolla una aigua cristal·lina
entre les pedres de l'ahir
i un nou horitzó
porta una albada radiant.
Gràcies, gràcies, cor.
Gràcies, gràcies, cor.
La fe en la vida i en l'amor m'has retornat.
El passat se'ns esfondra entre els records.
Les runes d'un ahir en el patiment.
Gràcies, gràcies, cor. Gràcies, gràcies, cor.
Un nou camí s'obre en el temps.
Una esquerda lluminosa cap al coneixement.
I l'ànima ara canta amb agraïment.
Passada la tempesta...
Gràcies, gràcies, cor. Gràcies, gràcies, cor.
La fe en la vida i en l'amor m'has retornat...
Gràcies, gràcies, cor. Gràcies, gràcies, cor.
Un nou camí s'obre en el temps...
Gràcies, gràcies, gràcies, de tot cor.
Batega el meu cor.
Passada la tempesta
acaba sortint el sol.
Gràcies, gràcies, gràcies de tot cor.
Gràcies, cor, thank you, arigato.
Encenc el ventilador, llarga vida al Gato.
No sé on anem, navego a vela, em guia el vent,
a contracorrent buscant un bon port.
Gràcies, cor, per bategar tan fort,
per regalar-me una altra tardor
i no deixar-me caure en la foscor.
De veritat, de debò,
llevar-me cada dia és sort
i poder tocar un altre acord.
Gràcies, cor, dona'm amor,
estimem-nos, cultivem-nos com si fos hort.
Gràcies, cor, no tinc rancor,
el rellotge no para de sumar i no puc parar ni un segon.
Per tot el que he viscut i també el que ha de venir.
Amb qui he conviscut i a qui no sap ni com em dic.
Gràcies als meus coneguts, la família que em fa costat,
però també als meus amics, són la família que he triat.
"Gràcies cor " (Adapt. "Gracias corazón") © by Javier Patricio Pérez/ Editorial Corre La Voz, SL / Adaptació: Francesc Bombí-Vilaseca
