El Marc Antoine diu que els catalans posem noms molt estranys als menjars, com dir-li "biquini" a un entrepà o "pijama" a unes postres. Per això descobrirà algunes postres amb noms ben curiosos i, esclar, no dubtarà a tastar-los.
Al Marc Antoine li crida l'atenció que a Catalunya ens agrada el menjar dur. Per això, vol tastar algunes de les coses que mengem per veure si, tot i estar dures, almenys són bones.
En Marc Antoine diu que a Catalunya tenim plats que semblen de pel·lícula de por. És per això que vol tastar-los a veure si li agraden.
A en Marc Antoine sembla que no li convenç el tema de caçar bolets i també es pregunta per què els hi hem posat noms tan estranys. Tot i això, al final sembla que li acabaran agradant.
En Marc Antoine ens descobreix alguns dels menjars típics que els catalans mengem per festes, tant si ets catòlic, musulmà, jueu o ateu.
En Marc Antoine diu que els catalans ens fixem en la bellesa interior, sobretot a l'hora de menjar. Per això ens ensenyarà alguns dels nostres menjars més lletjos, però que, en el fons, estan boníssims.
En Marc Antoine diu que Catalunya és el paradís de la dieta mediterrània. Però també tenim ingredients per fer aberracions culinàries boníssimes. És el que ell ha anomenat "la dieta no mediterrània"
En Marc Antoine s'endinsa en el món de la cuina creativa i intenta fer la seva creació. Tot i que, al final, no li acaba agradant gaire, això de crear.
En Marc Antoine ens parla sobre aliments afrodisíacs que ens poden fer pujar la libido, com ara les ostres, els plàtans o les figues
En Marc Antoine ens explica què està ben vist i què no quan els catalans seiem a taula en comparació amb altres cultures.
En Marc Antoine descobreix què és exactament això dels calçots. Sembla que, al final, li acabarà agradant massa.
En Marc Antoine diu que els catalans som molt de reciclar el menjar, així que ell vol provar de fer el mateix però sembla que el resultat no serà tan bo com s'esperava.
En Marc Antoine descobrirà que els catalans ens mengem els cargols i, potser, no li fa gaire gràcia...