TOTS ELS PROGRAMES

TOTS ELS PROGRAMES

  • Què és el poliamor?
    Veure vídeo

    Què és el poliamor?

    La Irune té dues parelles i totes dues ho accepten. Assegura que no vol renunciar als seus sentiments i s'estima més ser sincera que no pas enganyar la seva parella. Si li agrada algú altre, li ho comunica de seguida. Reconeix que socialment és difícil que s'entengui, però ella ho ha fet tota la vida, tot i que ara hi ha posat nom: "poliamor".

  • "El millor sexe el tenim a casa" (Jordi, swinger)
    Veure vídeo

    "El millor sexe el tenim a casa" (Jordi, swinger)

    En Jordi i l'Imma són parella i els caps de setmana van a locals per a swingers, on practiquen l'intercanvi de parelles. Diuen que practicar sexe amb altres persones els ha unit més com a parella perquè els ha enriquit sexualment. Ser swinger no vol dir ser infidel; aquest món es regeix precisament per una sèrie de normes no escrites basades en la confiança.

  • Maneres de viure l'amor
    Veure vídeo

    Maneres de viure l'amor

    L'amor té mil formes i es pot viure de moltes maneres. En aquest capítol de "La gent normal" diverses persones expliquen com han trobat la felicitat en la seva particular forma de viure les relacions amoroses. La Irune Quevedo té diverses parelles al mateix temps amb el consentiment de tots els implicats, es defineix com a poliamorosa, un nou concepte revolucionari que irromp amb força. A la periodista i escriptora Llucia Ramis no li agrada viure en parella i defuig el compromís, li agrada sentir-se enamorada, però quan la intensitat de la relació decau prefereix trencar-la. Per la seva banda, l'actor Lluís Marco es confessa enamorat de la mateixa dona durant més de 40 anys, una relació que ha hagut de superar crisis i separacions. Jordi Montañés i la seva dona, l'Imma, es van introduir en el món swinger. Els veiem en un local d'intercanvi de parelles, una pràctica que els funciona per donar una nova emoció a la seva vida sexual. Però realment les relacions de parella han evolucionat amb els canvis socials? Per esbrinar-ho, l'Agnès Marquès entrevista el sexòleg Ignasi Puig Rodes, que explica com es viu l'amor i el que és fonamental perquè una relació funcioni.

  • "Quan perds la mare de petit hi ha una part teva que no creix" (Carme Solé)
    Veure vídeo

    "Quan perds la mare de petit hi ha una part teva que no creix" (Carme Solé)

    Com marca perdre la mare o el pare quan s'és petit? S'acaba esborrant aquella figura o, al contrari, malgrat l'absència, agafa un pes i una presència més grans? El periodista Xavier Sardà va perdre la mare quan tenia 8 anys, la Berta Diumaró va perdre el pare quan en tenia 5. La seva absència ha condicionat la seva vida perquè els ha fet supervivents d'una pèrdua tan important. En parlen i comparteixen experiències amb l'escriptor Xavier Bosch i el periodista Xavi Ortells, que van viure la mort de la mare quan eren joves i encara la troben a faltar. La mare de la il·lustradora Carme Solé va morir quan ella tenia 9 anys. El que li va costar més d'assumir va ser no poder veure-la mai més. Ha reflectit l'enyorament i la tristesa que va sentir en els seus dibuixos de criatures desvalgudes, pels quals sempre ha mostrat predilecció. El capítol també presenta la traumàtica experiència de la Sílvia i la Carmina, que van perdre de manera sobtada els dos pares alhora en un accident de trànsit, un impacte que les ha marcat i que les va fer grans de cop. I el pare que queda, com viu l'absència del que mor? Ho explica el Josep M., que es va enfrontar a la mort de la seva dona quan els fills encara eren petits. No ha pogut omplir el buit que va deixar, però ha lluitat per mantenir el caliu familiar.

  • Quan falten els pares
    Veure vídeo

    Quan falten els pares

    Com marca perdre la mare o el pare quan s'és petit? S'acaba esborrant aquella figura o al contrari, malgrat l'absència, agafa un pes i una presència més grans? El periodista Xavier Sardà va perdre la mare quan tenia 8 anys, la Berta Diumaró va perdre el pare quan en tenia 5. L'absència d'ells ha condicionat la seva vida perquè els ha fet supervivents d'una pèrdua tan important. En parlen i comparteixen experiències amb l'escriptor Xavier Bosch i el periodista Xavi Ortells, que van viure la mort de la mare quan eren joves i encara la troben a faltar. La mare de la il·lustradora Carme Solé va morir quan ella tenia 9 anys. El que li va costar més d'assumir va ser no poder veure-la mai més. Ha reflectit l'enyorament i la tristesa que va sentir en els seus dibuixos de criatures desvalgudes, pels quals sempre ha mostrat predilecció. El capítol també presenta la traumàtica experiència de la Sílvia i la Carmina que van perdre de manera sobtada els dos pares alhora en un accident de trànsit, un impacte que les ha marcat i que les va fer grans de cop. I el pare que queda, com viu l'absència del que mor? Ho explica el Josep M., que es va enfrontar a la mort de la seva dona quan els fills encara eren petits. No ha pogut omplir el buit que va deixar, però ha lluitat per mantenir el caliu familiar.

  • La importància d'escoltar i empatitzar amb els malalts de càncer
    Veure vídeo

    La importància d'escoltar i empatitzar amb els malalts de càncer

    Els metges, fins a quin punt s'impliquen en els processos de curació dels seus pacients? El doctor Albert Tuca, de l'Hospital Clínic, explica a l'Agnès Marquès la importància d'empatitzar amb el pacient i d'escoltar-lo.

  • Assumir la mort en vida
    Veure vídeo

    Assumir la mort en vida

    Els periodistes Joan M. Pou i Jordi Gil van perdre les seves respectives parelles a causa del càncer. En aquest capítol comparteixen sentiments i confidències

  • Perdre la parella a causa del càncer
    Veure vídeo

    Perdre la parella a causa del càncer

    Els periodistes Joan M. Pou i Jordi Gil van perdre les seves respectives parelles a causa del càncer. En aquest capítol comparteixen sentiments i confidències.

  • "Com a acompanyant no tens dret a lamentar-te, però també estàs passant un procés de tristesa, de por",  Joan M. Pou
    Veure vídeo

    "Com a acompanyant no tens dret a lamentar-te, però també estàs passant un procés de tristesa, de por", Joan M. Pou

    Tot i els avenços mèdics el càncer manté l'estigma i segueix fent por. En aquest capítol diverses persones que han conviscut amb la malaltia parlen dels seus temors i del que els va ajudar a superar-los. Quan Núria de Gispert va ser diagnosticada de càncer de mama ho va amagar a l'opinió pública i al seu pare per no fer-lo patir. Després de 21 anys hi ha dies que no se'n recorda i és capaç de parlar-ne amb sentit de l'humor. A Lluís Domingo el càncer de còlon el va sorprendre jove, ell no vol oblidar que ha passat per aquesta malaltia i s'agafa la vida com una segona oportunitat, igual que Albert Royo, que fa poc que ha acabat el tractament per un linfoma. Aconsella als malalts que confiïn plenament en els metges i que no busquin informació per internet, error que ell va cometre i que el va fer caure en el pànic. Per als acompanyants dels malalts l'experiència també és dura. Els periodistes Joan M. Pou i Jordi Gil van perdre les seves respectives parelles a causa del càncer. En aquest capítol comparteixen sentiments i confidències. I els metges, fins a quin punt s'impliquen en els processos de curació dels seus pacients? El doctor Albert Tuca, de l'Hospital Clínic, explica a l'Agnès Marquès la importància d'escoltar i empatitzar amb el pacient.

  • Quan li van comunicar que tenia càncer, va canviar el seu ordre de prioritats
    Veure vídeo

    Quan li van comunicar que tenia càncer, va canviar el seu ordre de prioritats

    Quan li van comunicar que tenia càncer, Lluís Domingo va canviar el seu ordre de prioritats i va aprofitar el temps per dir allò que tenia pendents a les persones que estimava

  • Tenir càncer i estar informat
    Veure vídeo

    Tenir càncer i estar informat

    Mentre va tenir càncer, Núria de Gispert sempre va voler estar informada del seu estat, encara que les notícies no fossin optimistes

  • Ningú et prepara per acompanyar un malalt de càncer
    Veure vídeo

    Ningú et prepara per acompanyar un malalt de càncer

    Acompanyar un malalt de càncer durant la seva malaltia no és fàcil. Mentre la seva dona va estar malalta, el periodista Joan Maria Pou sempre es preguntava si ho estava fent bé.

  • Conviure amb el càncer
    Veure vídeo

    Conviure amb el càncer

    Tot i els avenços mèdics el càncer manté l'estigma i segueix fent por. En aquest capítol diverses persones que han conviscut amb la malaltia parlen dels seus temors i del que els va ajudar a superar-los. Quan Núria de Gispert va ser diagnosticada de càncer de mama ho va amagar a l'opinió pública i al seu pare per no fer-lo patir. Després de 21 anys hi ha dies que no se'n recorda i és capaç de parlar-ne amb sentit de l'humor. A Lluís Domingo el càncer de còlon el va sorprendre jove, ell no vol oblidar que ha passat per aquesta malaltia i s'agafa la vida com una segona oportunitat, igual que Albert Royo, que fa poc que ha acabat el tractament per un linfoma. Aconsella als malalts que confiïn plenament en els metges i que no busquin informació per internet, error que ell va cometre i que el va fer caure en el pànic. Per als acompanyants dels malalts l'experiència també és dura. Els periodistes Joan M. Pou i Jordi Gil van perdre les seves respectives parelles a causa del càncer. En aquest capítol comparteixen sentiments i confidències. I els metges, fins a quin punt s'impliquen en els processos de curació dels seus pacients? El doctor Albert Tuca, de l'Hospital Clínic, explica a l'Agnès Marquès la importància d'escoltar i empatitzar amb el pacient.

  • Parelles amb diferència d'edat: com afronten el futur?
    Veure vídeo

    Parelles amb diferència d'edat: com afronten el futur?

    La diferència d'edat pot ser un problema per als membres d'una parella? En aquest capítol, tres parelles amb edats tan allunyades que pertanyen a generacions diferents expliquen com es van enamorar i com ho viuen. Pep Munné ha trobat en la Carol, 30 anys més jove, la serenitat i l'oportunitat de començar un nou projecte vital amb una filla en comú. Ella és conscient que la seva filla té un pare gran i el Pep admet que a vegades l'han confós amb l'avi de la nena. I quan la dona és la més gran, és més complicat? La Montse i el Jordi es porten 21 anys. Quan es va enamorar, la Montse va tenir clar que no volia renunciar a la relació malgrat la diferència d'edat; ell, després del desconcert inicial, es va deixar portar pels seus sentiments i ara formen un matrimoni que alguns confonen amb una mare i el seu fill. L'Emilio i el Josep no han notat mai l'edat que els separa tot i portar-se 19 anys; en tot cas, els ho fan veure comentaris com el de la mare del Josep, que pensa que l'Emilio és més per a ella que per al seu fill.

  • Anècdotes de parelles amb diferència d'edat
    Veure vídeo

    Anècdotes de parelles amb diferència d'edat

    La diferència d'edat pot ser un problema per als membres d'una parella? En aquest capítol, tres parelles amb edats tan allunyades que pertanyen a generacions diferents expliquen com es van enamorar i com ho viuen. El Pep Munné ha trobat en la Carol, 30 anys més jove, la serenitat i l'oportunitat de començar un nou projecte vital amb una filla en comú. Ella és conscient que la seva filla té un pare gran i el Pep admet que a vegades l'han confós amb l'avi de la nena. I quan la dona és la més gran, és més complicat? La Montse i el Jordi es porten 21 anys. Quan es va enamorar, la Montse va tenir clar que no volia renunciar a la relació malgrat la diferència d'edat; ell, després del desconcert inicial, es va deixar portar pels seus sentiments i ara formen un matrimoni que alguns confonen amb una mare i el seu fill. L'Emilio i el Josep no han notat mai l'edat que els separa tot i portar-se 19 anys; en tot cas, els ho fan veure comentaris com el de la mare del Josep, que pensa que l'Emilio és més per a ella que per al seu fill.