TOTS ELS PROGRAMES

  • Prostitució per voluntat pròpia.
    Veure vídeo

    Prostitució per voluntat pròpia.

    És possible exercir la prostitució voluntàriament? Com pesa l'estigma d'aquesta professió i quins drets reclamen les prostitutes que exerceixen per voluntat pròpia? Com compaginen la seva professió amb la seva vida privada? Les protagonistes d'aquest capítol de La gent normal són dones que exerceixen la prostitució voluntàriament. Són la Martina i la Paula, que fa anys que s'hi dediquen, i la Natàlia, una noia de 21 anys que fa poc que es prostitueix i ha volgut donar el seu testimoni obertament perquè "si nosaltres no en parlem, ho faran els altres per nosaltres, amb la seva moralitat i els seus prejudicis". Sense prejudicis comparteixen les seves experiències i parlen d'una manera clara, directa i contundent del seu ofici, i de com s'hi van iniciar i per què. El programa també compta amb el testimoni de Montse Neira, prostituta llicenciada en Ciències Polítiques i activista en defensa dels seus drets, que tot i admetre que va començar a exercir per sortir d'una mala situació econòmica reivindica ara la seva professió com una opció de vida: "que una puta digui que és feliç, això a la gent no li entra al cap". Però fins quan pensen treballar? Hi ha una edat límit? Què passa quan es fan grans? Agnès Marquès parla amb la Paquita, una dona de 80 anys que s'ha prostituït durant tota la seva vida i ara viu la vellesa sense recursos. En la conversa, també hi participa la periodista Samanta Villar, autora del llibre "Nadie avisa a una puta", en què explica històries reals d'un grup de professionals del sexe.

  • Delinqüència: és possible la reinserció?
    Veure vídeo

    Delinqüència: és possible la reinserció?

    Com és viure a la presó? Com és no tenir llibertat? Per què hi ha joves que delinqueixen? A la presó es rehabiliten? I quan se surt de la presó, com és la vida? Daniel Rojo, conegut com Dani "El Rojo" o "El Millonario", el boxejador Javier García Roche, tots dos amb un passat a la presó, i el voluntari de presons Miquel Pongiluppi parlen de la seva experiència intramurs. Com és viure a la presó? Què necessiten els joves presos per rehabilitar-se? El boxejador Javier García Roche, que va passar la seva adolescència i joventut entre centres de menors i la presó, es dedica ara a ajudar nois en risc d'exclusió social per evitar que segueixin els seus passos. Ho fa a través de l'anomenat Chatarras Palace, un gimnàs on entrena els nois a boxa de manera gratuïta. "Per a mi és molt positiu que nois que estan tot el dia sense fer res o inflant-se a pastilles, porros o marihuana segueixin una rutina d'entrenament", assegura. També Dani "El Rojo" explica als joves el seu pas per la presó, tot i que ell hi va entrar convertit en un dels delinqüents més famosos. Lladre, politoxicòman i ric, la seva experiència a la presó és diferent a la dels petits delinqüents, però arriba a conclusions que complementen les experiències de García Roche. "Para mí, el pagar condena lo hacemos los presos, pero sufrir la condena, la sufren los familiares. Los presos ya sabemos que vamos a ir a la cárcel". La presó rehabilita? Què necessiten els joves per rehabilitar-se? Com evitar que el de la presó sigui el camí que segueixin tota la vida? Miquel Pongiluppi visita cada setmana la presó de joves voluntàriament per acompanyar-los i també els acompanya en algunes de les sortides que fan en el tram final de la condemna perquè es vagin familiaritzant amb la seva sortida definitiva. Dels seus dubtes, temors i esperances, en Miquel en parla molt clarament: "Si no els ajuda ningú, acabaran al forat. Hi ha una assignatura pendent que és ajudar quan surten."

  • Més intel·ligents, més afortunats?
    Veure vídeo

    Més intel·ligents, més afortunats?

    Ser superdotat vol dir triomfar a la vida? Quins prejudicis hi ha al voltant de les persones amb altes capacitats? Per què n'hi ha tantes que se senten frustrades i sense haver trobat el seu lloc a la vida? El Raül, després d'una infantesa i joventut problemàtica, descobreix ja d'adult que és superdotat, fet que assumeix com una alliberació: "Representa redissenyar la teva biografia, en la qual tu penses que t'han passat un seguit de coses per les quals et culpes, i, si aquell test dóna positiu, la mirada és radicalment diferent sobre totes les vivències, el teu camí vital i tot allò que t'ha passat". Diagnòstic que comparteix l'Angélica, investigadora del CSIC, que va patir la incomprensió dels seus pares i que creu que la intel·ligència està socialment mal vista. D'aquí que defensin en primera persona la importància que els nens superdotats ho sàpiguen des de petits i rebin una atenció especial com la que reben les persones amb intel·ligència inferior a la mitjana. Leopold Carreras, psicòleg d'altes capacitats, assegura que, si no, "hi ha moltíssim talent perdut". No és el cas de Michael Andreas, un adolescent amb un talent prodigiós per tocar el piano. Amb vuit anys ja feia concerts i, ara, als catorze, ja fa gires per tot el món amb les seves pròpies composicions acompanyat sempre de la seva mare, tots dos convidats al programa La gent normal d'avui.

  • Pares adoptants, i ara, què?
    Veure vídeo

    Pares adoptants, i ara, què?

    Està mitificada l'adopció? Com és ser pare adoptiu? Els pares adoptius tenen prou informació sobre el seu fill? Què passa quan la maternitat adoptiva es complica? Abordem un fenomen nou: més del 50 per cent dels nens adoptats a Rússia pateixen síndrome alcohòlica fetal. La unitat d'investigació del SAF de l'Hospital del Mar, pionera a l'Estat, dóna un toc d'atenció a les institucions. L'adopció pot ser l'experiència més bonica en la vida d'una persona però també la més difícil. I és que no totes les adopcions són un camí de roses. Agnès Marquès parla d'aquesta qüestió i d'altres temes relacionats amb l'adopció amb tres dones que han viscut aquesta experiència de maneres ben diferents. L'actriu Laura Conejero comparteix els sentiments que ha despertat en ella la relació amb el seu fill adoptat: "Jo era gran, portes 40 anys vivint d'una manera i, aleshores, ser mare sense l'embaràs, que te'n vas fent a la idea. I de sobte et truquen que eh! ja està!". Eva Gispert, directora de l'Associació Família i Adopció, adoptada i mare adoptant, explica el que va sentir quan va conèixer la seva mare biològica, una experiència que l'ha marcat fins al punt de ser mare adoptiva i de dedicar-s'hi professionalment. Montserrat Roca és mare adoptiva d'un noi amb la síndrome alcohòlica fetal (SAF). Explica el que ha suposat per a ella conviure amb un fill amb qui no pot fer vincle, amb qui no troba la manera de comunicar-s'hi i que frustra la seva faceta com a mare. Per entendre què és la SAF, Agnès Marquès entrevista el pediatre de l'Hospital del Mar Òscar García Algar, cap de la primera unitat d'investigació de la SAF a tot l'Estat. El doctor fa un toc d'alerta a les institucions per l'alt percentatge de nens adoptats provinents de països de l'Est que la pateixen. Afirma que la incidència d'aquesta síndrome és tan alta que "generarà problemes de salut mental que saturaran el sistema".

  • Ser transsexual, com es viu?
    Veure vídeo

    Ser transsexual, com es viu?

    Què faries si la teva filla de 6 anys et diu que vol ser un nen? A quina edat comença la transsexualitat? Com se senten les persones transsexuals en descobrir que viuen en el cos equivocat? Com ho diuen al seu entorn, com queden les seves relacions personals i com se senten en la nostra societat? Són algunes de les preguntes que respon aquest capítol de La gent normal, que parla amb la Marta i la Sofia, dones transsexuals adultes, i la Louis, la mare d'un nen transsexual, el Leo, que des que té ús de raó s'ha sentit nen tot i haver nascut amb el cos d'una nena. La Louis explica com ho han gestionat amb el seu company, com s'han assessorat i com, finalment, han decidit tractar el seu fill com un nen. Un relat radicalment diferent del de la Marta, que va aconseguir operar-se amb 47 anys, després de tota una vida amb una identitat i un físic masculí que rebutjava des de ben petita. "Als 12 anys ja em notava diferent i li vaig preguntar al meu pare si podia ser que una persona amb penis fos una dona", explica. Amb ella i amb la Sofia també parlem de com això condiciona les seves relacions personals i afectives anteriors a la seva transició femenina i de la mirada dels altres. La Sofia parla del "sentiment de culpa per no encaixar amb el que espera la societat de tu, o la teva família. Tu, vestint-te de dona, encara que sigui d'amagat, sents que hi ha alguna cosa que no funciona, alguna cosa que estàs fent malament". Acompanya la Marta, la Sofia i la Louis, la Soraya, terapeuta a Trànsit, el servei d'assessorament i acompanyament que ofereix la sanitat pública a les persones transsexuals, i parella d'un home transsexual. Agnès Marquès conversa amb totes elles a la taula on comparteixen les seves experiències envers la transsexualitat.

  • Depressió, l'entenem?
    Veure vídeo

    Depressió, l'entenem?

    Què és una depressió? O què no és una depressió? Com se senten les persones que en tenen? Fa por explicar-ho? L'actriu Núria Espert explica com va viure la depressió que va tenir el zenit de la seva carrera. L'entrenador del Barça B de futbol, Gerard López, parla per primera vegada de la depressió del seu germà Sergi, exjugador del Barça, i el dolorós desenllaç que va suposar el seu suïcidi. Les estadístiques diuen que 1 de cada 5 persones tindrà una depressió durant la seva vida. L'alta incidència d'aquesta malaltia no es correspon amb la dimensió pública que té i l'estigma que arrossega. Els diferents testimonis que apareixen en el programa donen llum a una experiència que els qui la tenen o l'han tinguda coincideixen a descriure com la foscor. Núria Espert n'és una d'elles, fa anys, l'actriu es va veure atrapada per la depressió, sobtadament, sense saber-ne la causa "va arribar com un llamp que em partís el cap en dos¿ un matí, tots els pensaments eren negatius¿ no sabia què em passava. I tot seguit vaig començar a dissimular". Espert comparteix amb Agnès Marquès el que va sentir en aquells moments "era com morir-se, em sentia sola al món, perduda". Gerard López, entrenador de futbol del Barça B, parla per primera vegada públicament de la depressió del seu germà Sergi, que va ser jugador del FC Barcelona. La malaltia del Sergi el va portar fins a l'extrem de suïcidar-se. El Gerard i la seva família van haver de sumar a l'immens dolor la impotència de no haver detectat la gravetat de la situació "què podíem haver fet? és la pregunta de moltes famílies, què vam fer malament?". Testimonis que comparteixen el periodista Fidel Masreal, autor de "Conviure amb la depressió", a partir de la malaltia de la seva mare, i la Noèlia, amb depressió severa recurrent des dels 17 anys, que explica com li ha condicionat la vida, sense poder treballar, amb dificultats per trobar parella i sortir amb les amigues.

  • Canviar d'orientació sexual d'adult, com es viu?
    Veure vídeo

    Canviar d'orientació sexual d'adult, com es viu?

    Com va explicar el crític de cinema Àlex Gorina als seus fills que després de separar-se de la seva mare començava a sortir amb un home? Els gustos sexuals poden canviar de cop? És fàcil assimilar enamorar-se, de cop, d'una persona del mateix sexe? Cada vegada estem més oberts a provar noves experiències sexuals? Hem d'acabar amb les etiquetes referides a l'orientació sexual? La gent normal s'estrena parlant de l'homosexualitat sobrevinguda. El programa, presentat i dirigit per Agnès Marquès, aborda el tema de com es viu el fet de canviar d'orientació sexual d'adult. Aquest és el cas del crític de cinema Àlex Gorina, que fa molts anys que conviu amb un home, després d'haver estat feliçment casat amb la mare dels seus dos fills. El programa recull l'emotiu testimoni dels seus dos fills, l'Alfons i l'Alícia, que recorden la conversa amb el seu pare, quan els va explicar la seva nova homosexualitat. Àlex Gorina comparteix vivències amb un altre dels convidats, Lluís Zapata, que explica com va afrontar el tràngol de descobrir-se homosexual just en el moment en què la seva dona estava embarassada del seu segon fill. Tant Gorina com Zapata són d'una generació amb menys prejudicis que l'anterior, la que va viure l'homosexualitat durant el franquisme, temps en què no es van poder expressar amb llibertat. El programa presenta el colpidor testimoni del Marià, un home de 89 anys que ha viscut la seva homosexualitat amb por i angoixa de ser descobert. "He sigut covard i ara pago molt durament aquesta covardia, hauria d'haver plantejat les coses amb la meva dona i normalitzar el meu desig sexual." L'enorme frustració que va arribar a sentir el va portar a pensar seriosament en el suïcidi. A través d'ells coneixem com han sortit de l'armari davant dels fills i la família i la societat, i també s'aborda la dificultat de compaginar el fet de ser homosexual amb el de pertànyer a la comunitat catòlica.

  • Viure amb sobrepès
    Veure vídeo

    Viure amb sobrepès

    Què tenen en comú els comunicadors Xavier Pérez Ezquerdo i Sílvia Tarragona, l'actriu Mireia Gubianas i el doctor Eduard Estivill? Que són o han estat persones amb molt sobrepès. El sobrepès és genètic o està relacionat amb mals hàbits o qüestions de salut? Com influeixen els hàbits alimentaris en la infància? Acceptem dins la normalitat una persona amb sobrepès? Pérez Ezquerdo, Tarragona, Gubianas i Estivill reflexionen en aquest capítol de La gent normal sobre les seves vivències com a persones grasses, des de qüestions quotidianes a estereotips que els atribueixen, es pregunten per què són grassos i com els afecta aquesta condició en la seva salut. Davant de problemes d'aquest tipus, el doctor Eduard Estivill, que era obès des de petit, es va sotmetre a una reducció d'estómac: "Hem de reivindicar el dret a ser gros, però hi ha alguna cosa dintre del nostre cervell, induïda per la societat on vivim, que fa que encara tota la gent obesa o amb sobrepès en el fons volem ser més prims." Els periodistes Xavier Pérez Ezquerdo i Sílvia Tarragona, i l'actriu Mireia Gubianas, que va interpretar el paper principal a l'obra de teatre "Gorda", expliquen sense embuts com conviuen amb els quilos de més i amb quins prejudicis han de lluitar a diari. "'Està gorda perquè és una vaga o perquè és una estúpida o una deixada'... no és així. La persona que té un problema de pes, independentment de l'addicció al menjar, és una persona que té un problema al darrere", diu Tarragona. El programa també es planteja algunes qüestions com l'origen del sobrepès, la càrrega genètica i dels mals hàbits alimentaris. En aquest sentit, dóna veu també al testimoni del Dani, un adolescent que fa teràpia per tractar el seu sobrepès, i a models de talles grans, actualment conegudes com a "curvies", a les quals visitem durant el transcurs d'una sessió de fotografies. Cristina Haro n'és una i reivindica que un cos que no segueix els estàndards de la moda pot ser igualment atractiu.

  • Drogues, es controlen?
    Veure vídeo

    Drogues, es controlen?

    El motorista Joan Garriga, tristament traspassat el mes d'agost, el cantant Pep Sala i Giovanna Valls, autora del llibre Aferrada a la vida, quina relació han tingut amb les drogues? Com se supera l'addicció a la drogues? Hi ha molta més droga de la que intuïm? En el discurs contra la droga som paternalistes? Innocents? En aquesta nova edició de La gent normal, testimonis excepcionals compartiran la seva experiència amb les drogues. Agnès Marquès acompanya Joan Garriga, excampió de motociclisme, a un circuit en el qual el pilot torna a pujar dalt d'una moto de competició, i parla sobre com el consum de cocaïna va truncar la seva carrera i com va passar de tenir-ho tot a quedar-se sol i viure pràcticament en la indigència. "Quan s'acaben els diners, la gent fuig", diu per a La gent normal. Garriga també parla sobre les seves recaigudes amb un fort sentit de l'humor, "el millor de les drogues és deixar-les¿ fins a la propera vegada" . Vivències que són compartides per la Giovanna Valls, autora d'Aferrada a la Vida i germana del primer ministre francès, Manel Valls. Un llibre on explica la seva batalla personal i íntima contra la seva addicció a les drogues durant la meitat de la seva vida. Des de com va començar, en una festa amb amics, de jove, fins a caure al pou de l'heroïna, que aconseguia robant. Experiència que explica en instituts, on parla sense pèls a la llengua sobre què a representat ser heroïnòmana i com ha aconseguit sortir-se'n, "abans de recaure a la droga prefereixo morir-me". El programa també compta amb el testimoni del cantant Pep Sala representant de tota una generació molt castigada per les drogues i que ell va patir molt de prop amb la pèrdua de companys i amics que es van quedar pel camí per culpa del seu consum. "La diferència és que jo vaig tenir molta sort. Un dia se'm va posar malament i mai més". Joan Garriga, Giovanna Valls i Pep Sala són alguns dels testimonis d'aquest nou programa de La gent normal que té com a object