"Quan perds la mare de petit hi ha una part teva que no creix" (Carme Solé)

"Quan perds la mare de petit hi ha una part teva que no creix" (Carme Solé)

Com marca perdre la mare o el pare quan s'és petit? S'acaba esborrant aquella figura o, al contrari, malgrat l'absència, agafa un pes i una presència més grans? El periodista Xavier Sardà va perdre la mare quan tenia 8 anys, la Berta Diumaró va perdre el pare quan en tenia 5. La seva absència ha condicionat la seva vida perquè els ha fet supervivents d'una pèrdua tan important. En parlen i comparteixen experiències amb l'escriptor Xavier Bosch i el periodista Xavi Ortells, que van viure la mort de la mare quan eren joves i encara la troben a faltar. La mare de la il·lustradora Carme Solé va morir quan ella tenia 9 anys. El que li va costar més d'assumir va ser no poder veure-la mai més. Ha reflectit l'enyorament i la tristesa que va sentir en els seus dibuixos de criatures desvalgudes, pels quals sempre ha mostrat predilecció. El capítol també presenta la traumàtica experiència de la Sílvia i la Carmina, que van perdre de manera sobtada els dos pares alhora en un accident de trànsit, un impacte que les ha marcat i que les va fer grans de cop. I el pare que queda, com viu l'absència del que mor? Ho explica el Josep M., que es va enfrontar a la mort de la seva dona quan els fills encara eren petits. No ha pogut omplir el buit que va deixar, però ha lluitat per mantenir el caliu familiar.

Mira a la carta "La gent normal": "Quan falten els pares".
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3