Des que el Joan i la Rosa viuen amb els pulmons i el cor d'un donant senten que una part d'aquesta persona camina amb ells, la tenen present en els moments importants i li estan immensament agraïts. Una part de la Katia i de la Dolors també camina amb algú altre. Elles són donants vives. Amb la donació d'un tros de fetge van contribuir a salvar un familiar. Ajudar a donar vida els ha aportat una gran felicitat i ha creat un vincle molt especial amb el receptor. En aquest capítol comparteixen experiències amb la Júlia, dona d'un receptor de cara, una operació poc freqüent que va salvar la vida del seu marit i els ha permès seguir sent una família feliç.La donació en vida també és el cas de la Consol, mare de la Judit i l'Alba, que tenen una malaltia congènita que atrofia els ronyons. Arran d'un agreujament de salut, la Judit va necessitar un trasplantament urgent; la Consol va ser compatible i va donar un ronyó a la seva filla gran. Ara el seu neguit és no poder donar l'altre a l'Alba quan ho necessiti.Per saber com ho viuen els familiars dels donants morts, l'Agnès Marquès parla amb la Maria, que va perdre una filla a causa d'un accident. Saber que algunes persones van sobreviure gràcies als òrgans de la seva filla la consola de la seva pèrdua.