És bona, la convivència entre cultures a casa nostra?Quins prejudicis predominen? Són reals?Com veu la nostra societat gent vinguda d'altres punts del planeta?Viure en un país amb trets culturals molt diferents suposa renunciar als propis?"No et casis amb un català, perquè la ràtio de divorci a Europa és molt elevada." Aquest és el consell que dóna a la Jia Jia Wang el seu pare. Però a la Jia Jia, aquestes paraules li generen un dilema, perquè malgrat que ella és xinesa s'ha criat a Catalunya. Viure a cavall entre dues cultures, dues mentalitats, la dels pares i orígens i la del país d'adopció és un fet amb el qual es troben molts fills d'immigrants i els generen algunes contradiccions. Com el que gestiona cada dia l'escriptora Najat El Hachmi, que reconeix que la seva filla, nascuda a Catalunya, no s'entén amb la seva àvia perquè ja no ha après l'amazic, i la mare no ha après el català. "És una situació bastant freqüent, perquè és un tema fins i tot de debat. Quan la gent se'n va de vacances allà et diuen parla-li en amazic als teus fills perquè no perdin aquesta llengua". Marroquins, xinesos, equatorians, pakistanesos¿ comunitats ben diverses que viuen plegades dins d'una mateixa societat i que, sovint, no s'acaben d'entendre. No hi falta la mirada àcida de l'escriptor Mathew Tree, d'origen anglès però resident a Catalunya des de l'any 1984. A La gent normal d'aquesta nit es presenten reportatges sobre la tradició equatoriana de la festa dels 15 anys, un esdeveniment que celebren les noies quan arriben a aquesta edat com si es tractés d'un casament, per presentar-se en societat com a dona, deixant enrere la infantesa i entrant en l'edat adulta. Sobre la diferent visió de la dona, la seva emancipació i el contrast cultural en arribar a Catalunya també en parlem amb Juan Torres, president de la Federació d'Associacions d'Equatorians de Catalunya.