Com reaccionem davant d'un canvi dràstic en la nostra vida?La pèrdua d'un familiar, un mal diagnòstic o també situacions menys dramàtiques com la pèrdua d'un lloc de treball poden desestabilitzar-nos. Com ens en sortim?Un punt d'inflexió a la vida a causa d'una vivència concreta. Cada un dels convidats explica les eines amb què ha tirat endavant, començant per l'exentrenador del Barça d'handbol, campió europeu, Xesco Espar, que un dia, de cop i volta, es va trobar sense feina, amb la sensació que els seus èxits no valien res. Autor del llibre "Jugar con el corazón", reflexiona sobre l'èxit i el fracàs: "Jo, en el passat, he fet un equip campió d'Europa. Jo, en el passat, he tingut una família. Jo he creat coses molt importants. Quan tu t'adones de la quantitat de coses que has fet pots somiar i dir `ara ho tornaré a fer, per què no'. El perill que hi ha en aquests casos és d'encongir-te."Una situació que comparteix la Mar, tot i que en una situació molt diferent: un càncer, a partir del qual perd la feina i la parella. "Em vaig sentir sola enmig d'un oceà", però va trobar la sortida i la motivació en l'esport. De les coses importants de la vida, de la perspectiva i l'ordre de les prioritats, de com canvien en una situació de daltabaix, en parlem també amb l'Albert, que va perdre una filla. Però què és perdre-ho tot? Per alguns és una feina en un moment determinat, per altres, la salut, una persona estimada, però també potser, perdre una extremitat en un accident o, com descriu un altre dels convidats, l'il·lustrador Miquel Fuster, que va viure quinze anys al carrer, per ell, "el pitjor ha estat perdre el temps".