De petita, Lídia Pujol va ser víctima d'abusos sexuals en el seu entorn de confiança. No ho ha superat mai, però ha aconseguit integrar-ho a la seva vida. Denuncia l'aillament en què es troben les persones que pateixen abusos sexuals i creu que trencar la incomunicació és l'única manera per tirar endavant. La música, en el seu cas, li ha permès explorar la seva creativitat i alliberar-la d'aquests traumes infantils.
Enamorar-se no té edat, però l'amor a la tercera edat és diferent del de joventut? Els testimonis que apareixen en aquest capítol s'han tornat a enamorar en l'última etapa de la seva vida i han decidit llançar-s'hi de cap i gaudir al màxim d'aquesta nova oportunitat per ser feliç. La Puri i el Quimet són viudos, mai no s'haurien imaginat enamorar-se amb la intensitat amb què ho han fet ara. Fa poc que són parella, viuen la seva relació amb una gran il·lusió i només desitgen estar junts el màxim de temps possible. El Leslie vivia enfonsat per la mort de la seva dona quan es va retrobar amb la Dolors, una antiga amiga que sortia d'un divorci. De manera inesperada va sorgir l'amor entre ells. Ara viuen junts i estan preparant el seu casament. Quan la Rosa, viuda i mare de tres fills, es va enamorar d'en Francesc, es pensava que estava malalta, no acceptava que això li pogués passar a la seva edat i li feia por confessar-ho als fills. Superat el desconcert del primer moment, porten la seva relació com nòvios, comparteixen aficions i bons moments, però cadascú té casa seva. La Montse acaba de perdre el seu home, que va ser la segona parella, després d'haver passat per un matrimoni desgraciat. En aquesta última relació ha pogut gaudir del sexe com no ho havia fet de jove.
Enamorar-se no té edat, però l'amor a la tercera edat és diferent del de joventut? El Leslie vivia enfonsat per la mort de la seva dona quan es va retrobar amb la Dolors, una antiga amiga que sortia d'un divorci. De manera inesperada va sorgir l'amor entre ells. Ara viuen junts i estan preparant el seu casament.
L'Esther i el Toni tenen 8 fills. Veuen la maternitat i la paternitat com una experiència que no et pots deixar de perdre a la vida. I ells ho han portat a l'extrem. Organitzar una família nombrosa és com portar una empresa, tothom ha de tenir unes tasques definides i s'ha de responsabilitzar de les seves coses. En aquest reportatge assistim a un esmorzar d'un dia qualsevol de la família Bononat. No es pot començar el dia amb més energia.
La Valentina és mare de bessons i està trasbalsada perquè la maternitat no l'ha fet feliç, no era el què s'esperava. Reconeix que s'estima molt els seus fills, però que, si pogués tornar a enrere, no els tindria. El cas de la Valentina no és únic. En els últims temps són moltes les mares que han volgut desmitificar públicament la maternitat.
La Maria va perdre la seva filla en un accident de trànsit. De seguida, els metges li van plantejar la possibilitat que donés alguns dels òrgans de la seva filla. Mai n'havien parlat, d'aquest tema, però va acceptar de seguida. Saber que algunes persones van sobreviure gràcies als òrgans de la seva filla la consola i fa que la seva pèrdua sigui més tolerable.
La Consol té dues filles, la Judit i l'Alba, i totes dues tenen la mateixa malaltia congènita que atrofia els ronyons. Arran d'un agreujament de salut, la Judit va necessitar un trasplantament urgent i va resultar que la Consol era l'única persona compatible que l'hi podia donar. Ara, però, la seva preocupació és no poder-li donar l'altre ronyó a la seva altra filla Alba quan ho necessiti.
El Joan i la Rosa estan immensament agraïts a la persona que els va donar els seus òrgans, uns pulmons i un cor. El problema és que no la coneixeran mai perquè ja no hi és, però hi pensen cada dia, no la poden oblidar perquè gràcies a ella van tornar a néixer.
A Bigues i Riells, s'hi han instal.lat les màfies que ocupen habitatges buits de manera organitzada. És un municipi on durant l'època de la bombolla immobiliària es van construir moltes urbanitzacions que, després, durant la crisi, van quedar deshabitades, i ara estan patint les ocupacions il·legals. Des de l'Ajuntament intenten posar-hi remei estudiant cas per cas, sobretot per donar resposta a famílies amb necessitats d'habitatge i posant molta vigilància com a manera preventiva. En alguns barris, fins i tot els veïns s'han organitzat per alertar la policia quan detecten que una casa està sent ocupada.
El Karim i el Simón viuen amb 44 famílies més en uns blocs que van estar 8 anys deshabitats i que són propietat d'un banc. Han optat per informar l'administració de tot els passos que han fet per adquirir els drets del lloc on viuen. El seu objectiu és aconseguir un lloguer social.
La testimoni d'aquest reportatge no vol ser identificada perquè té por que els seus veïns la reconeguin. La tenen atemorida perquè cada vegada que els denuncia perquè no la deixen descansar a la nit (amb festes fins a altes hores de la matinada) o fan destrosses a l'edifici, o l'amenacen o la insulten. I el pitjor de tot és que aquests veïns estan ocupant uns pisos de l'edicifi de manera il.legal i la propietària se'n desentén.
El Dani va començar a beure alcohol sortint de marxa amb els amics. El que va començar com una cosa puntual es va convertir en el seu dia a dia. L'alcohol va arribar a controlar la seva vida, fins al punt que no podia passar ni un dia sense beure. Quan la situació va arribar al límit, es va posar en mans d'experts perquè l'ajudessin a superar l'addicció. Ara ja fa dos anys que no prova una gota d'alcohol, i no el troba a faltar.
La Maria va tenir una adolescència difícil. La seva mare, la Gina, tenia problemes amb l'alcohol i no podia exercir de mare. La vergonya va fer que visqués aquesta situació en soledat, ja que no volia dir-ho ni a l'escola ni a les seves amigues. Quan la Gina va tocar fons, i després d'un llarg tractament, la Maria va recuperar la seva mare. En el món de les addiccions, els familiars passen a ser coaddictes, perquè també en surten perjudicats.
Per moltes persones amb problemes d'addicció, compartir els seus problemes els resulta terapèutic, per això, moltes associacions opten pel mètode d'organitzar xerrades entre els afectats. Al programa hem assistit a una d'aquestes teràpies on afectats i familiars expliquen amb total llibertat com viuen l'addicció i què ha representat a les seves vides.
Al Sarcoli va nèixer amb acrondoplàsia, però, quan tenia uns 10 anys, va decidir sotmetre's a una operació d'allargament d'ossos per ser 30 cm més alt. Aquest tipus d'operació genera un gran dilema entre les persones amb una talla baixa, ja que són intervencions molt complicades amb llargs períodes de recuperació. L'Al Sarcoli, per exemple, va trigar 5 anys des que va començar el procés d'allargament fins que va acabar. No totes les persones que tenen acrondoplàsia estan disposades a passar per aquest calvari per guanyar uns quants centímetres de més.
El Joan i l'Ana es van casar i volien tenir fills. Van decidir provar amb l'adopció perquè, al tenir tots dos acondroplàsia, van pensar que un embaràs seria massa arriscat per a l'Ana. La sorpresa va ser quan, al sol.licitar els papers per començar els tràmits per a l'adopció, els van dir que no ho intentessin perquè no els ho concedirien. Ho van intentar un parell de cops i, en tots dos casos, els ho van denegar. Mai els van donar una explicació raonada; ells ho atribueixen al fet que són persones de talla baixa.