TOTS ELS PROGRAMES

  • Religió
    Veure vídeo

    Religió

    Al segle XXI, un dels grans temes del debat social és la convivència entre les diverses religions en un mateix territori. Però, a Catalunya, això no és nou. En aquest capítol es mostra com, al llarg dels segles, per aquestes terres hi han passat, amb un destí millor o pitjor, les tres grans religions monoteistes del planeta: cristians, jueus i musulmans.

  • Ciutats
    Veure vídeo

    Ciutats

    La història de Catalunya és una carrera cap a la urbanització, i és en els espais urbans on s'han produït els grans avenços. Però cada ciutat, i les restes que ens n'han quedat, ens parlen també de com vivia la seva gent. En aquest capítol l'espectador visitarà la Tarraco romana, la Girona medieval i la Barcelona moderna. Luci Minici és un patrici barceloní que té una gran ambició: entrar als cercles de poder de Roma. I per això té un pla: comprar el millor auriga de Tarraco i triomfar als Jocs Olímpics del 129 d.C. Al segle XIV, Girona es disposa a construir una gran catedral. El mestre d'obres, Pere Sacoma, és una mica visionari, i la vol construir amb una sola nau, la més gran d'Europa. Però el bisbe no hi està pas d'acord. Al segle XIX, Barcelona comença a enderrocar les velles muralles que l'ofeguen. Entre els que hi arriben com a mà d'obra, hi ha un tal Josep Espasa. Però aquell noi analfabet és massa ambiciós per quedar-se com a manobre. Els sona, l'enciclopèdia Espasa?

  • Mar
    Veure vídeo

    Mar

    Pel mar van arribar les cultures que encara avui marquen molts costums del país. Pel mar ha arribat riquesa però també guerres i perills. En aquest capítol, tres aventures de la gent d'aquest país mediterrani. Una tarda del 1229, a Tarragona, el comerciant Pere Martell ha convidat a sopar la flor de la noblesa catalana i el rei Jaume. El volen convèncer perquè ocupi una illa mediterrània poblada per sarraïns. Ha començat la conquesta de Mallorca. El notari de Pineda s'ha despertat una matinada del 1545 amb la casa envoltada de pirates. Prova de fugir, però el fan presoner i el fan pujar en un vaixell. La destinació és un mercat d'esclaus de Tunísia. Joan Vilà, d'una nissaga de traginers de Franciac, travessa els boscos de la Selva per portar fusta fins a la costa. Quan arriba dalt de l'últim turó, veu allà abaix Lloret i el mar. I aquell dia, Joan Vilà pren una decisió que canviarà la seva vida i la de la seva descendència.

  • La llengua
    Veure vídeo

    La llengua

    Les tres històries d'aquest capítol parlen de la llengua i de la identitat, dos elements que han anat junts durant bona part de la Història. Aquestes aventures mostren com va néixer la llengua, com va estar a punt de desaparèixer i com es va recuperar. Uns monjos de Cuixà, al segle X, reben la visita del dux de Venècia. I aquell dia s'adonen que allò que parlen ja no és llatí. Està naixent una de les grans llengües de la Mediterrània medieval.

  • Migracions
    Veure vídeo

    Migracions

    Al llarg dels segles, gent de tot arreu ha arribat a Catalunya, a vegades de pas, a vegades per quedar-s'hi. I és així com s'ha format la realitat catalana d'avui. Per això, com mostra aquest capítol, de vegades les històries de Catalunya comencen molt lluny de casa. A finals del segle XIV, una empresa de teixits toscana s'instal·la a Barcelona. El seu delegat, Luca del Sera, s'acosta al mercat d'esclaus per comprar una esclava domèstica. Aquell dia li canviarà el destí.

  • La família
    Veure vídeo

    La família

    L'hereu és la base de la família catalana, especialment de la família amb propietats. I això ja ens ve dels romans. En aquest episodi es veu com s'han organitzat la família, la casa i la propietat, diverses famílies al llarg de la història. Però... i l'amor? D'això també en parla aquest capítol.

  • El poder
    Veure vídeo

    El poder

    Les històries que obren la sèrie parlen de com van néixer les institucions catalanes, de com van desaparèixer i de com es van recuperar. Però sobretot mostren com el poder ha afectat els ciutadans anònims... amb els impostos! Un matí de novembre del 1362, el vescomte de Cardona marxa a cavall cap a Montsó, a l'Aragó. Hi va preocupat. El rei Pere ha convocat Corts Generals i demana diners per a la guerra amb Castella.