TOTS ELS PROGRAMES

  • Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació
    Veure vídeo

    Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació

    El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, rebutja la rebaixa d'un 10% dels sous que proposa Olli Rehn i diu que, de fet, la moderació i reducció de salaris ja fa temps que s'està produint, i que s'han fet ja grans esforços. Remarca que caldrà seguir parlant de moderació salarial, però també dels beneficis de les empreses. "Cal que els beneficis es dediquin més a reinversió abans que a repartir entre accionistes." Segons Puig, "la recomanació d'abaixar els salaris té a veure amb una visió de l'economia espanyola que no té en compte les economies regionals diferenciades." Pel que fa a l'atur, "hem tingut la millor dada de l'estiu en els últims sis anys. A la tardor hi haurà un rebrot de l'atur, però em penso que menor." Ha explicat que "la Generalitat ha obert una línia de crèdit de 100 milions d'euros per a les pimes que tinguin projectes d'internacionalització, industrialització i modernització". I pel que fa al turisme, "aquest any és molt possbile que batem el rècord de turistes estrangers a Catalunya".

  • Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT Catalunya
    Veure vídeo

    Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT Catalunya

    Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT, diu que prorrogar pressupostos és covard. "És una doble covardia, perquè escatima la discussió al Parlament i perquè cal plantar cara a Madrid". Ha manifestat que "voler tocar les pensions és una perversió dels governs. El pacte de Toledo s'ha de respectar i, si no es fa, els sindicats haurem de lluitar durament." "Volen recapitalitzar els bancs amb els fons de pensions privats. Per aquí no hem de passar i serà un 'casus belli'." Pel que fa a l'emigració, ha explicat que avui dia és molt diferent de la dels anys 60. "Molts no tornaran i els països receptors, sense haver-hi invertit res, tenen treballadors qualificats."

  • Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català
    Veure vídeo

    Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català

    Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, demana mà dura contra les plataformes de descàrrega de pel·lícules. "No es pot tolerar que hi hagi grans portals en què es descarreguen il·legalment pel·lícules, i que a sobre hi col·laborin grans empreses anunciants", ha explicat. Per Passola, "caldria algun tipus de sanció per als qui posen anuncis en portals il·legals. En aquest sector sembla que tothom xucli negoci, excepte els qui fan les pel-lícules." També ha volgut destacar que el cinema és cultura, i l'Estat ha de trobar la manera de protegir-lo, com fa amb totes les altres indústries. Si cal, amb una taxa, com fan a França. "Quan Michelle Obama dóna un Oscar és perquè tenen molt clar que el cinema és la finestra per on els Estats Units es mostren al món." Pel que fa al cinema en català, ha explicat que se'n fa poc. "Hauríem de produir el 50% en la nostra llengua, és una assignatura pendent. Encara rodem molt en castellà." I ha parlat de "L'endemà", un documental que "intenta contribuir al debat democràtic sobre com seria una Catalunya independent. S'ha de poder debatre tot".

  • Oriol Amat, economista i Conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors
    Veure vídeo

    Oriol Amat, economista i Conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors

    Oriol Amat, economista i Conseller de la CNMV, recomana als afectats per preferents anar a l'arbitratge. Ha explicat que el maquillatge de la informació financera és un problema d'abast internacional. "La majoria d'administracions no fan cas de les mesures que aconsella la sindicatura de comptes". "La UE dóna un gran marge de flexibilitat a Espanya en matèria de dèficit. I Espanya no ho fa amb les comunitats", ha dit. Per a Oriol Amat, el que ha passat amb les caixes d'estalvi és la causa d'un gran error: el paradigma que assegurava que l'habitatge no baixaria mai de preu. I ha afegit que "Som molt lents fent reformes, però hi ha dades positives: les que vénen del turisme i les del comerç exterior. Tot ve de fora."

  • Carles Puigdemont, alcalde de Girona
    Veure vídeo

    Carles Puigdemont, alcalde de Girona

    Carles Puigdemont, alcalde de Girona, ha explicat que el ministre Montoro intenta empastifar l'administració local desprestigiant-la i que el ministeri el que vol és recentralitzar un estat que està afeblit. També ha dit que "traspassar competències locals a les diputacions és complicat. Un ciutadà trucarà a la porta de l'alcalde quan tingui un problema greu". "Pensàvem que era prioritari normalitzar la zona afectada per l'arribada del TGV. Ens ha sorprès molt que l'oposició hagi votat en contra de la inversió", ha afegit.

  • Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PPC
    Veure vídeo

    Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PPC

    "Avui parlaré amb el ministre Montoro per demanar-li un dèficit asimètric per a Catalunya", ha afirmat Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del Partit Popular Català. Ha explicat que demanarà a CiU si es van cobrar comissions entre el 2000 i el 2009 i ha assegurat que "la UE rebutjaria una declaració unilateral d'independència". Pel que fa al cas Bàrcenas, ha dit que Rajoy ha donat explicacions durant molt de temps.

  • Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya
    Veure vídeo

    Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya

    Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya, afirma que la millora de la EPA és estacional, i gràcies al descens dels actius. Explica que perillen 30.000 llocs de treball a l'administració local de Catalunya i que la destrucció de llocs de treball públics no s'ha acabat. Segons Gallego, UGT i CCOO unifiquen l'acció sindical, però no caminen cap a una fusió.

  • Carme Borbonès, presidenta de Càritas Catalunya
    Veure vídeo

    Carme Borbonès, presidenta de Càritas Catalunya

    Carme Borbonès, presidenta de Càritas Catalunya, explica que la pobresa s'ha fet crònica des de fa 20 anys i que a peu de carrer no es nota cap recuperació econòmica. Molts immigrants de l'Europa de l'Est i de Sud-amèrica estan tornant als seus països. Càritas va atendre 300.000 persones a tot Catalunya el 2012. No es van aprofitar els anys de bonança econòmica per reduir la pobresa, que s'ha fet crònica.