Autoretrat

Quan tenia deu anys, Lene Marie Fossen va decidir deixar de menjar perquè volia aturar el temps per no fer-se gran. La seva anorèxia va durar 22 anys i la va portar a la mort l'octubre del 2019. Sempre fent equilibris entre la vida i la mort, Fossen va descobrir que la fotografia era una altra manera d'aturar el temps i s'hi va abocar de ple per expressar, per mitjà dels seus retrats, la sensibilitat extrema que la torturava constantment. Finalment, va passar dels retrats als autoretrats, i va començar una sèrie de fotografies en què ella sempre apareixia emmarcada per interiors decrèpits, mostrant un cos que era la imatge d'un camp de batalla en què s'enfrontaven incessantment dues meitats d'ella mateixa: la que mantenia les ganes de viure i la que se sentia atreta cap a la mort. Després, quan va començar a ser reconeguda per les seves obres, un petit accident va alterar el fràgil equilibri en què es mantenia el seu cos i li va provocar la davallada final.