Hem parlat amb Cristina Reverté, de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia; amb Alfons Pérez, investigador de l'Observatori del Deute en la Globalització, i amb Rafael Ribó, síndic de greuges, sobre la indemnització del magatzem de gas Castor. Aquesta qüestió torna a ser una batalla política i ciutadana arran de la sentència del Constitucional que la invalida. Entitats i el síndic de greuges reclamen que les empreses promotores de la plataforma (constructores i inversores) tornin els diners d'un rescat de més de 1.300 milions d'euros. Qui se'n farà càrrec? Els entrevistats coincideixen en que no ha de ser la ciutadania, els consumidors, que paguin a través de les seves factures uns deutes que no han generat. Reverté reivindica que la responsabilitat ha de ser assumida per qui va autoritzar la concessió i per l'empresa constructora que va actuar amb negligència (demostrada pels terratrèmols que es van produir el setembre del 2013). En concret, Reverté assenyala el govern de Zapatero, mitjançant el Ministeri d'Indústria que va autoritzar la macroinstal·lació gasística, i el govern Rajoy, que ha pagat la indemnització a través de la butxaca dels consumidors. Alfons Pérez ha assenyalat que és el Banc Europeu d'Inversions qui està pressionant perquè es pagui la indemnització (aquesta entitat va deixar els diners a les empreses que van finançar el projecte). Rafael Ribó, d'altra banda, ha recordat que el Tribunal Constitucional ha tret una sentència que considera nul de ple dret, i que no té cap base jurídica, el decret llei que estipulava el pagament de la indemnització a la concessionària. Per tant, Ribó creu que l'estat espanyol hauria de reclamar el retorn dels diners del rescat.