"Des del 2015, tots els processats caminaven amb unitat d'acció donant a entendre que tots participaven d'igual manera. I no és cert", afirma el l'advocat de Santi Vila, Joan Segarra, que ha recordat també que "després d'intentar una aproximació al govern espanyol, el seu defensat va dimitir, frustrat per no poder segellar una solució dialogada". També assegura que "Santi Vila va donar instruccions de no fer cap despesa per l'1-O ni de permetre l'ús de cap local per al referèndum".
"S'han produït tergiversacions per part de les acusacions. S'ha buscat escarmentar una ideologia. I em preocupa, s'ha instrumentalitzat el concepte d'odi i no han pogut aportar ni una sola prova de l'odi dels que som aquí asseguts", ha afirmat Raül Romeva en el seu últim torn de paraula. "Sempre he defensat i defensaré que l'exercici de l'autodeterminació s'ha de fer sense violència. Amb la repressió, no canviaran l'opinió de la gent."
L'exconseller d'Interior ha conclòs que el judici que s'ha celebrat és conseqüència d'un fracàs de la política. Ha caracteritzat l'1-O com una gran manifestació democràtica i pacífica en un referèndum que avalava una majoria prou significativa del Parlament. Personalment, ha volgut deixar clar que ha assumit les responsabilitat dels seus actes d'acord amb les seves idees i que la seva voluntat ha estat sempre de col·laboració amb la justícia. Per concloure, ha apel·lat al diàleg per resoldre els conflictes polítics.
"De poc serviria parlar si ningú escoltés. Amb aquest esperit em dirigeixo a vostès. La meva dedicació a la política ha estat amb la voluntat d'ajudar, de construir un món millor", ha dit Oriol Junqueras en el seu últim torn de paraula. "La voluntat de diàleg, amb respecte als drets humans, mai hauria de ser un delicte. Crec que el millor per a tots és tornar la qüestió al terreny de la política, al de la bona política, d'on no hauria hagut de sortir mai."
L'exconseller de la Presidència ha manifestat una discrepància total amb els plantejaments de les acusacions. Una discrepància que, ha assegurat, s'ha interpretat com un atac i falta de respecte a l'estat espanyol, propi de mentalitats insegures i autoritàries. Per Turull, la votació de l'1-O era una manifestació col·lectiva desitjada per molts ciutadans de Catalunya i que, per tant, li sembla molt greu que es penalitzi. També s'ha sentit molest pel fet que s'hagi volgut construir un relat de delictes penals greus amb una suma d'actes legals o reunions lícites.
Rull ha assegurat que, durant el judici, ha donat la cara i ha respost amb la consciència tranquil·la. Per l'exconseller, la Fiscalia l'ha acusat manipulant proves, una qüestió que li sembla impròpia. L'exconseller de Territori i Sostenibilitat ha assegurat que és al banc dels acusats perquè no ha renunciat a l'activitat política. Josep Rull ha reflexionat sobre la sobirania de Catalunya i la necessitat que té Espanya de resoldre l'encaix sense haver d'imposar les lleis i garantint els drets polítics i democràtics.
L'expresident de l'ANC ha resseguit el seu paper com a activista per insistir en la no-violència i el respecte a les idees dels altres. Uns eixos mitjançant els quals va discórrer el comportament de milers de catalans l'1-O. Unes idees, ha assegurat, que no són incompatibles amb la resistència pacífica. Sànchez ha dit que es víctima d'una injustícia i no s'ha plantejat mai la possibilitat de declarar-se culpable ja que el relat de la Fiscalia i l'acusació popular ha negat la veritat. Ha reiterat la inexistència de violència la jornada del referèndum; en tot cas, un gran acte de desobediència. Per Jordi Sánchez, la Constitució del 1978 no dona resposta a les demandes fetes des de Catalunya i, avui dia, planteja serioses barreres als drets fonamentals de les persones.
L'expresidenta del Parlament ha reivindicat la igualtat de tracte jurídic que la resta de companys i companyes de la mesa. Ha subratllat que, precisament, tots els membres de la mesa van complir sempre el reglament de la cambra. Per aquest motiu, Forcadell ha reiterat que ha estat jutjada per la seva trajectòria, i no pas pels seus actes. De l'acusació, ha dit que ha intentat incriminar-la mitjançant falsos testimonis, informacions errònies, piulades inexistents i crides que no va fer. S'ha declarat defensora de la paraula lliure i la llibertat d'expressió, especialment a institucions com el Parlament de Catalunya.
L'exconsellera ha declarat que no té cap dubte que s'ha celebrat un judici polític, motiu pel qual no ha perdut cap de les seves conviccions ideològiques republicanes. Bassa ha volgut negar, explícitament, els fets pels quals és acusada i que creu que la defensa s'ha encarregat de demostrar que no tenen cap fonament. Com a sindicalista, ha dit que té un tarannà dialogant i negociador i ha assegurat que la desobediència, per part del govern, hauria estat haver-se presentat amb un programa electoral i no haver-lo complert. L'exconsellera ha convidat el tribunal a entendre la seva llibertat com la de moltes generacions futures.
El president d'Òmnium Cultural ha indicat que la sentència del judici marcarà el futur de la democràcia a l'estat espanyol. Cuixart ha volgut fer un reconeixement a tots els votants de l'1-O que, segons ell, van respondre a la "mobilització permanent" a la qual cridaven entitats com la que presideix. Davant del dilema d'acatar una resolució del Tribunal Constitucional i la desobediència civil, Jordi Cuixart ha volgut justificar l'elecció de la segona per, de manera pacífica, protestar contra la injustícia, no tenir por de dialogar amb l'altra part i conservar la dignitat. Cuixart ha volgut deixar clar que ningú aconseguirà enfrontar els pobles d'Espanya, que són germans i no enemics, i ha reiterat que la seva prioritat no és sortir de la presó, sinó continuar lluitant pel dret a l'autodeterminació.
L'exconseller ha expressat la seva tristesa per haver arribat fins al judici que ha qualificat de "despropòsit". Vila ha indicat que va actuar sempre respectant l'esperit de la Constitució de 1978 i oposant-se a qualsevol via unilateral, tot i tenir la convicció que Catalunya és una nació de la qual Espanya ha d'acceptar la singularitat. El responsable d'Empresa i Coneixement del govern Puigdemont ha justificat la dimissió com a conseller després que no s'aconseguís una via pactada amb el govern espanyol.
L'exconseller de Justícia ha subratllat que el trasllat dels temes polítics als tribunals fa un flac favor a la política. Mundó ha afirmat que creu en la política i també en la justícia com a elements que enforteixen les societats democràtiques, sempre que estiguin perfectament separats. Espera que la sentència del judici ajudi a resoldre el carreró sense sortida en què s'ha convertit la demanda d'una part significativa dels catalans.
L'exconsellera ha començat el torn final fent al·lusió al naixement del catalanisme polític, del qual ha dit sentir-se hereva. Per l'exconsellera de Governació, la voluntat del govern era plantejar un referèndum legal i pactat amb l'Estat de manera pacífica i democràtica. Borràs ha expressat que el plantejament de l'1-O era, en realitat, la recerca d'una solució per a Catalunya davant de la manca d'encaix dins de l'Estat espanyol. Una solució que, segons ella, encara no s'ha trobat, però que espera que es trobi en un futur
L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha centrat les seves conclusions finals en la defensa dels drets de reunió i de manifestació, que considera que les acusacions han criminalitzat. Roig, que ha encetat el segon dia de les conclusions finals de la defensa, ha afirmat que les acusacions estan aplicant l'anomenat "dret penal de l'enemic" als acusats, al qual ja van fer referència les defenses aquest dimarts.
L'advocada de Meritxell Borràs, Judit Gené, ha començat l'exposició al Tribunal Suprem: "Ni Meritxell Borràs ni cap membre de la Conselleria de Governació no van cometre cap dels delictes de què se l'acusa". I ha acabat demanant l'absolució de Borràs: "La meva representada sempre ha declarat, sempre ha contestat a totes les parts i ha intentat provar la seva innocència, i s'ha sotmès des del minut u al poder judicial, com li pertoca. No ha tingut una actitud altiva ni prepotent ni de superioritat moral ni d'absolutament res. Ha intentat explicar el que va fer i el que no. Per tot això, sol·licito la lliure absolució de la senyora Borràs."
"El departament de Dolors Bassa no va comprometre patrimoni ni va fer cap pagament en relació amb el referèndum. És més, va rebutjar la factura d'Unipost", afirma Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa. "Tampoc va posar en escac el sistema, ni va donar cap instrucció a cap director de cap centre cívic perquè defensés o facilités l'obertura del local l'1-O", conclou.
L'advocat de Jordi Sànchez i dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull ha basat el seu al·legat final davant del tribunal en la idea que ni el 20 de setembre a la seu d'Economia ni l'1 d'octubre hi va haver cap "alçament popular", sinó protestes i manifestacions. El lletrat ha esgrimit, a més, que l'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aleshores cap de l'oposició, mai va parlar de rebel·lió a l'hora de parlar dels esdeveniments viscuts a Catalunya.