Tràiler "Família no nuclear"

Tràiler "Família no nuclear"

Recorregut per diferents iniciatives de vida comunitària que van sorgir després de la mort de Franco al nostre país com a alternativa a la família tradicional.

Què uneix les comunes d'ÍTACA, VILLA DORITA, la RIMAIETA i BABÀLIA?
Totes són iniciatives de vida comunitària que van sorgir després de la mort de Franco al nostre país com a alternativa a la família tradicional.

El documental és un viatge cronològic per diferents experiències de vida comunitària urbana sorgides a partir dels moviments dels anys 60 i 70, que posen en qüestió la família nuclear. A través del relat coral de diferents personatges veurem de prop l'evolució i la transformació d'aquests assajos d'alternativa familiar a la ciutat de Barcelona des de la comuna Ítaca (1976) fins al dia d'avui.


Més de 20 adults i nens van formar la comuna ÍTACA (1976-1983) a Barcelona. Una casa en què tothom posava el seu sou en un fons comú i compartien la criança dels infants. Aquest grup heterogeni de professors, metges, periodistes i administratius anaven molt més enllà dels tòpics de les drogues i l'amor lliure associats a aquest tipus d'experiències.


A mitjans dels anys 80, tres parelles al voltant de la trentena van llogar VILLA DORITA, una antiga torre del barri d'Horta a Barcelona, i van començar una experiència de vida en comú com si fossin una sola família, experiència que ha durat fins avui. L'economia compartida parcialment, la criança dels nens i altres aspectes de la convivència col·lectiva s'hi van anar arrelant de manera gradual i no com a normativa inicial, a diferència d'Ítaca. L'Elena, l'Enric i la Isabel són els membres fundadors que hi continuen vivint, juntament amb la Violeta i la Marina. Aquestes dues noies, a la vintena, es consideren germanes, juntament amb els altres dos nens que van néixer i van viure a la casa.


Amb el ressorgiment dels moviments socials dels últims anys, han sorgit iniciatives com la RIMAIETA i BABÀLIA. Dos grups de criança col·lectiva coordinats entre si. La Simona, en Carles, la Francesca i una vintena de persones més són els pares i mares sorgits d'un grup de preparació per al part que estan criant junts els seus nadons en un local del barri del Poble-sec a Barcelona. Encara que no visquin junts, es consideren com una família. Ells ens explicaran les seves necessitats, il·lusions i contradiccions de l'experiència que estan vivint.


L'última etapa del viatge ens porta a CAN MASDEU, una comuna fundada fa 15 anys en una antiga fàbrica al mig del parc de Collserola. Una vintena de persones, entre adults i nens, hi viuen avui dia. L'economia només és col·lectiva en despeses bàsiques de la casa, però la criança dels nens no és compartida. En Claudio, que hi viu amb el seu fill de 4 anys; l'Alexandra, que hi viu amb la seva parella amb els seus dos fills de 7 i 5 anys, i la Sílvia, que no té fills, es qüestionen els límits entre l'individual i el col·lectiu. Potser és la mateixa essència d'Ítaca però en moments històrics diferents.

FITXA TÈCNICA
Guió, direcció i realització: Joan López Lloret
Productor: Cristina Gironès i Salvó
Director fotografia: Joan López Lloret
Muntatge: Meritxell Collazos i Solà
Director de producció: Xavier González Casas

Música:
Violeta Tello "Família desestructurada?" i "El meu camí"
Jonathan Brown / Dusty Stray "A Tree Fell"
Lingüista: Ignasi Olivé
Grafisme: Gerard Morrón

Una producció de FRAME ZERO, S.L. amb coproducció de TELEVISIÓ DE CATALUNYA S.A. i REDS i la col·laboració de CCCB

Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3