El 24 de maig de l'any 2000, el periodista català Miguel Gil Moreno va morir a Sierra Leone, víctima d'una emboscada de les forces rebels. La notícia de la seva mort, que va aparèixer a les televisions de tot el món, és el punt de partida del documental "Miguel, në terren (sobre el terreny)", que reconstrueix el seu pas durant set anys i mig per la primera línia de foc de la major part de les guerres d'aquells anys: Bòsnia, Libèria, Ruanda, el Zaire, Kosovo, Txetxènia i Sierra Leone.

"La teva vida val el que valen els teus compromisos", diari  personal de Miguel Gil Moreno (1967 – 2000)

El 1993, Miguel Gil va deixar la seva feina d'advocat a Barcelona i se'n va anar en moto fins a Bòsnia: "No sé per què vaig anar-hi, vaig veure unes imatges a la televisió i vaig pensar que ho volia veure, però no en sé el motiu". El cert és que a Bòsnia se li va despertar la vocació periodística. Aquell va ser l'inici d'una curta però intensíssima carrera com a càmera de l'agència APTN, que el va dur a ocupar un lloc reconegut entre els reporters de guerra.

A Sarajevo va contribuir a obrir l'única via possible per entrar i sortir de la ciutat en cotxe, una pista forestal del mont Igman, sobre la qual els serbis disparaven contínuament. Es va fer força conegut a Kosovo, ja que va ser l'únic periodista que s'hi va quedar quan van començar els bombardejos de l'OTAN. Les seves imatges dels trens de refugiats van fer la volta al món. Però el 24 de maig del 2000, va ser víctima d'una emboscada aSierra Leone mentre treballava cobrint informativament la guerra en aquell país africà. Juntament amb el seu col·lega Kurt Shork, va morir assassinat per un grup de rebels.

El documental vol ser alhora una reflexió sobre la feina dels periodistes en conflictes i un homenatge a Miguel Gil. Per fer-ho, viatja a través de les imatges captades per ell mateix al llarg de set intensos anys de feina i de les opinions i reflexions que li va suggerir la visió dels conflictes i de la mort. També recull els testimonis dels que van ser companys i companyes seus de feina, i que el van conèixer en els fronts de guerra, entre el 1993 i el 2000. Tothom coincidia en el mateix: Miguel Gil no era d'aquells periodistes que arriben, treballen i se'n van. El seu compromís era tan gran que patia la guerra com qualsevol dels habitants de cada lloc.

Per fer el documental, l'equip de TV3 també va comptar amb una documentació excepcional: les prop de 400 cintes gravades que Gil havia deixat com a llegat, que la seva família va trobar a Abidjan i Londres.

Premis
Medalla de plata, Festival de Nova York, 2004
Diploma d'Honor i Premi FIPRESCI, Cracow Film Festival, 2004
Menció especial del jurat, Premio Giornalistico Televisio «Ilaria Alpi» Riccione, Itàlia, 2005
Grand Prix i Premi del Jurat Jove al Festival Internacional du Film sur les Droits Humains, Ginebra, 2005

Festivals
Prix Europa, Berlín, 2003
IDFA, Festival Internacional de Films Documentals d'Amsterdam, 2003
Festival dei Popoli, Florència, 2003
FIGRA, Le Touquet Paris-Plage, 2004
Festival de Cinema Espanyol de Màlaga, 2004

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Enric Miró i Lluís Jené
Producció executiva: Jordi Ambrós
Operadors de càmera i so: Enric Miró i Lluís Jené