Cercador

S'han trobat 233 resultats per latituds.

  • Fogueres feministes, a Moçambic
    Veure vídeo
    Latituds

    Fogueres feministes, a Moçambic

    Quatre dones referents en el moviment feminista a Moçambic lluiten per promoure lleis que protegeixin els drets de les dones

    Quatre dones referents en el moviment feminista a Moçambic lluiten per promoure lleis que protegeixin els drets de les dones

  • Horta Nord:el progrés com a amenaça
    Veure vídeo
    Latituds

    Horta Nord:el progrés com a amenaça

    En esta ocasió narrem les diferents agressions que ha patit l'horta periurbana de la ciutat de València, així com les lluites socials dutes a terme en la seua defensa. El documental proposa un recorregut que passa pel record de l'esdevingut en la Punta fa quasi dues dècades, l'actual situació de l'horta d'Alboraia amb l'ampliació de la V-21 i el projecte del PAI de Benimaclet que planeja sobre el futur d'este barri lligat amb l'horta.

    En esta ocasió narrem les diferents agressions que ha patit l'horta periurbana de la ciutat de València, així com les lluites socials dutes a terme en la seua defensa. El documental proposa un recorregut que passa pel record de l'esdevingut en la Punta fa quasi dues dècades, l'actual situació de l'horta d'Alboraia amb l'ampliació de la V-21 i el projecte del PAI de Benimaclet que planeja sobre el futur d'este barri lligat amb l'horta.

  • Dones i economies transformadores al Marroc
    Veure vídeo
    Latituds

    Dones i economies transformadores al Marroc

    En aquest capítol, coneixerem el Fòrum de Dones del Rif, la primera associació feminista del nord del Marroc i la història de la Samira, originària d'una zona rural a prop d'Al-Hoceima

    En aquest capítol, coneixerem el Fòrum de Dones del Rif, la primera associació feminista del nord del Marroc i la història de la Samira, originària d'una zona rural a prop d'Al-Hoceima

  • Les Moles: l'últim pulmó de Paterna
    Veure vídeo
    Latituds

    Les Moles: l'últim pulmó de Paterna

    Un grup britànic preveu construir un macrocentre comercial en les Moles, l'únic espai natural i pulmó d'oxigen que queda a Paterna. Associacions veïnals i col·lectius socials reivindiquen que el paratge es preserve i incloga en el Parc Natural del Túria. Dues maneres de concebre els espais urbans es contraposen, una seguix una línia continuista que suma en la boja carrera del canvi climàtic; l'altra opta per canviar cap a un model més sa i sostenible.

    Un grup britànic preveu construir un macrocentre comercial en les Moles, l'únic espai natural i pulmó d'oxigen que queda a Paterna. Associacions veïnals i col·lectius socials reivindiquen que el paratge es preserve i incloga en el Parc Natural del Túria. Dues maneres de concebre els espais urbans es contraposen, una seguix una línia continuista que suma en la boja carrera del canvi climàtic; l'altra opta per canviar cap a un model més sa i sostenible.

  • Colòmbia. L'hora de la veritat
    Veure vídeo
    Latituds

    Colòmbia. L'hora de la veritat

    Dues dones colombianes comparteixen l'amarga experiència de l'exili.

    Dues dones colombianes comparteixen l'amarga experiència de l'exili.

  • La Serrania: les mines a cel obert
    Veure vídeo
    Latituds

    La Serrania: les mines a cel obert

    Viatgem a la Serrania, una comarca de gran riquesa natural i un enorme llegat històric; desconeguda pels valencians i en risc de despoblació. Centenars d'abocadors i mines a cel obert han causat un gran impacte ambiental en aquestes muntanyes de l'interior de València. Fixarem l'atenció en l'activitat minera, que repercuteix greument sobre el medi. Donarem veu als qui s'hi oposen, contrastant-les amb els qui les defensen, com a font de riquesa econòmica i llocs de treball. Perquè és possible una activitat minera respectuosa amb el medi ambient.

    Viatgem a la Serrania, una comarca de gran riquesa natural i un enorme llegat històric; desconeguda pels valencians i en risc de despoblació. Centenars d'abocadors i mines a cel obert han causat un gran impacte ambiental en aquestes muntanyes de l'interior de València. Fixarem l'atenció en l'activitat minera, que repercuteix greument sobre el medi. Donarem veu als qui s'hi oposen, contrastant-les amb els qui les defensen, com a font de riquesa econòmica i llocs de treball. Perquè és possible una activitat minera respectuosa amb el medi ambient.

  • El palmar: la lluita de les dones
    Veure vídeo
    Latituds

    El palmar: la lluita de les dones

    En este capítol reviurem la lluita de les dones del Palmar, a l'Albufera de València, a través de la qual van reivindicar els seus drets de pesca durant tota una dècada. Tot comença l'any 1997, quan un grup de dones demanen les mateixes condicions legals que els seus companys i familiars homes: poder heretar els drets de pesca i traspassar-los a la seua descendència. El procés va deixar una petjada difícil d'oblidar entre aquelles persones que el van viure. Deu anys després de la sentència definitiva que va permetre finalment l'accés de les dones a la comunitat de pescadors, sembla que la vida en este xicotet poble ha canviat notablement; la pesca ja no és una activitat tan important i les noves generacions tenen una visió diferent de la situació actual.

    En este capítol reviurem la lluita de les dones del Palmar, a l'Albufera de València, a través de la qual van reivindicar els seus drets de pesca durant tota una dècada. Tot comença l'any 1997, quan un grup de dones demanen les mateixes condicions legals que els seus companys i familiars homes: poder heretar els drets de pesca i traspassar-los a la seua descendència. El procés va deixar una petjada difícil d'oblidar entre aquelles persones que el van viure. Deu anys després de la sentència definitiva que va permetre finalment l'accés de les dones a la comunitat de pescadors, sembla que la vida en este xicotet poble ha canviat notablement; la pesca ja no és una activitat tan important i les noves generacions tenen una visió diferent de la situació actual.

  • MAT Castelló: l'autopista elèctrica
    Veure vídeo
    Latituds

    MAT Castelló: l'autopista elèctrica

    Ens endinsem a l'interior de Castelló, per seguir el trajecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que recorre les comarques dels Ports, l'Alt maestrat, L'Alacalatén i la Plana Alta com una gran cicatriu. Els seus habitants relaten què suposa la vida quotidiana, prop de l'influx dels camps electromagnètics generats per 400 Kv, i com aborden el futur incert de la construcció d'una nova línia MAT en paral·lel a l'actual. Què aportaria esta nova línia elèctrica?

    Ens endinsem a l'interior de Castelló, per seguir el trajecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que recorre les comarques dels Ports, l'Alt maestrat, L'Alacalatén i la Plana Alta com una gran cicatriu. Els seus habitants relaten què suposa la vida quotidiana, prop de l'influx dels camps electromagnètics generats per 400 Kv, i com aborden el futur incert de la construcció d'una nova línia MAT en paral·lel a l'actual. Què aportaria esta nova línia elèctrica?

  • Dona minera. Resistir en el Cerro Rico de Potosí, Bolívia
    Veure vídeo
    Latituds

    Dona minera. Resistir en el Cerro Rico de Potosí, Bolívia

    Mujer minera: resistir en el Cerro Rico de Potosí és la lluita de les dones mineres del Cerro Rico de Potosí (Bolívia) contra l'explotació a què es veuen sotmeses dia rere dia per efecte del sistema que les rodeja.
    A través de tres de les figures femenines més representatives del sector miner bolivià, les palliris, les guardes i les viudes dels miners, el documental mostra el testimoni de les treballadores i treu a la llum la flagrant vulneració de drets humans i laborals que pateixen. Una vulneració que és exercida principalment per part de les cooperatives mineres i dels seus socis davant la indiferència d'un estat bolivià que ignora tot el que passa al Cerro Rico de Potosí.
    Fa anys que les dones mineres van començar a unir-se en associacions per tenir més força, però és ara quan aquesta organització està aconseguint començar a fer sentir la seva veu.

    Mujer minera: resistir en el Cerro Rico de Potosí és la lluita de les dones mineres del Cerro Rico de Potosí (Bolívia) contra l'explotació a què es veuen sotmeses dia rere dia per efecte del sistema que les rodeja. A través de tres de les figures femenines més representatives del sector miner bolivià, les palliris, les guardes i les viudes dels miners, el documental mostra el testimoni de les treballadores i treu a la llum la flagrant vulneració de drets humans i laborals que pateixen. Una vulneració que és exercida principalment per part de les cooperatives mineres i dels seus socis davant la indiferència d'un estat bolivià que ignora tot el que passa al Cerro Rico de Potosí. Fa anys que les dones mineres van començar a unir-se en associacions per tenir més força, però és ara quan aquesta organització està aconseguint començar a fer sentir la seva veu.

  • Marina alta: en construcció
    Veure vídeo
    Latituds

    Marina alta: en construcció

    En este capítol fem una anàlisi del procés urbanitzador descontrolat i basat en l'estacionalitat que, des de fa dècades, està donant-se a la comarca de la Marina Alta. Partirem de casos concrets a Dénia i Xàbia, dos municipis veïns situats a les faldes del Parc Natural del Montgó i de la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, espais naturals protegits que contrasten amb el paisatge circumdant i serveixen d'esmorteïdors de les agressions ambientals produïdes per la construcció. Les administracions públiques encara permeten nous projectes d'ocupació del territori a zones sensibles on la manca de recursos com l'aigua potable o la depuració d'aigües residuals comencen a ser un greu problema; col·lectius veïnals s'organitzen per demanar un canvi de model, mentre que les pressions per part de constructores i propietàries continuen demanant més llicències per a urbanitzar. L'equilibri entre el desenvolupament urbà i la sostenibilitat del medi sembla ben difícil d'alcançar.

    En este capítol fem una anàlisi del procés urbanitzador descontrolat i basat en l'estacionalitat que, des de fa dècades, està donant-se a la comarca de la Marina Alta. Partirem de casos concrets a Dénia i Xàbia, dos municipis veïns situats a les faldes del Parc Natural del Montgó i de la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, espais naturals protegits que contrasten amb el paisatge circumdant i serveixen d'esmorteïdors de les agressions ambientals produïdes per la construcció. Les administracions públiques encara permeten nous projectes d'ocupació del territori a zones sensibles on la manca de recursos com l'aigua potable o la depuració d'aigües residuals comencen a ser un greu problema; col·lectius veïnals s'organitzen per demanar un canvi de model, mentre que les pressions per part de constructores i propietàries continuen demanant més llicències per a urbanitzar. L'equilibri entre el desenvolupament urbà i la sostenibilitat del medi sembla ben difícil d'alcançar.

  • Russafa: paradigma de la gentrificació
    Veure vídeo
    Latituds

    Russafa: paradigma de la gentrificació

    Russafa és un dels barris històrics de la ciutat de València. Durant els últims anys ha experimentat una important transformació i d'aquesta manera ha passat de ser un lloc degradat a convertir-se en una referència turística per a la ciutat. Analitzem aquest profund canvi amb veïns i activistes que han viscut de primera mà tot aquest procés. Temes com la convivència veïnal, el dret a l'habitatge o els models de barri i de ciutat, són algunes de les preocupacions que es tracten en aquest documental.

    Russafa és un dels barris històrics de la ciutat de València. Durant els últims anys ha experimentat una important transformació i d'aquesta manera ha passat de ser un lloc degradat a convertir-se en una referència turística per a la ciutat. Analitzem aquest profund canvi amb veïns i activistes que han viscut de primera mà tot aquest procés. Temes com la convivència veïnal, el dret a l'habitatge o els models de barri i de ciutat, són algunes de les preocupacions que es tracten en aquest documental.

  • Consum conscient a Catalunya
    Veure vídeo
    Latituds

    Consum conscient a Catalunya

    Cada any sorgeixen a Catalunya molts projectes de consum responsable. Un consum conscient de la petjada laboral i ecològica dels productes, en comptes del simple consum més fàcil. Cooperatives de l'economia social i solidària, i persones consumidores i càrrecs tècnics i polítics que treballen per fer d'aquesta economia un model de país. La gestió de la Covid-19 ha augmentat les desigualtats socials i planteja nous reptes tecnològics i hàbits de consum, en un context de globalització amb greus efectes en els drets laborals i en els ecosistemes. "Consum conscient a Catalunya" és un documental dirigit per Agència Talaia, produït col·lectivament per Agència Talaia, Dies d'Agost, La Pera Comunicació, El Far Cooperatiu, La Fura Continguts i Ardit.

    Cada any sorgeixen a Catalunya molts projectes de consum responsable. Un consum conscient de la petjada laboral i ecològica dels productes, en comptes del simple consum més fàcil. Cooperatives de l'economia social i solidària, i persones consumidores i càrrecs tècnics i polítics que treballen per fer d'aquesta economia un model de país. La gestió de la Covid-19 ha augmentat les desigualtats socials i planteja nous reptes tecnològics i hàbits de consum, en un context de globalització amb greus efectes en els drets laborals i en els ecosistemes. "Consum conscient a Catalunya" és un documental dirigit per Agència Talaia, produït col·lectivament per Agència Talaia, Dies d'Agost, La Pera Comunicació, El Far Cooperatiu, La Fura Continguts i Ardit.

  • El Clot: espai fora de l'ordenació
    Veure vídeo
    Latituds

    El Clot: espai fora de l'ordenació

    Un grup britànic preveu construir un macrocentre comercial en les Moles, l'únic espai natural i pulmó d'oxigen que queda a Paterna. Associacions veïnals i col·lectius socials reivindiquen que el paratge es preserve i s'incloga en el Parc natural del Túria. Dos maneres de concebre els espais urbans es contraposen, una seguix una línia continuista que suma en la boja carrera del canvi climàtic; l'altra opta per canviar cap a un model més sa i sostenible.

    Un grup britànic preveu construir un macrocentre comercial en les Moles, l'únic espai natural i pulmó d'oxigen que queda a Paterna. Associacions veïnals i col·lectius socials reivindiquen que el paratge es preserve i s'incloga en el Parc natural del Túria. Dos maneres de concebre els espais urbans es contraposen, una seguix una línia continuista que suma en la boja carrera del canvi climàtic; l'altra opta per canviar cap a un model més sa i sostenible.

  • El viatge de Kalilu. Emigrar o construir l'Àfrica
    Veure vídeo
    Latituds

    El viatge de Kalilu. Emigrar o construir l'Àfrica

    Kalilu Jammeh, un jove desocupat de Gàmbia, va decidir, fa quasi dues dècades, emigrar a Europa buscant feina i un futur millor. Després de tres intents, de 18 mesos i de 17.500 km a través de l'Àfrica, finalment va arribar a Catalunya i s'hi va establir.

    L'experiència del viatge va ser molt traumàtica, i en Kalilu va decidir escriure un llibre i intentar convèncer altres joves com ell de quedar-se als seus pobles i ciutats, a l'Àfrica. Sense africans, no hi ha cap futur per al continent, i en Kalilu va decidir crear la seva ONG per fer ressorgir el poble on va néixer.

    Després d'anys de feina i projectes de cooperació internacional, gràcies al suport de Sant Pere de Ribes i d'altres municipis, aquell poblat torna a tenir famílies que conreen la terra, canalla que va a escola i gent que no ha de marxar per tenir l'atenció bàsica de salut.

    "El viatge de Kalilu. Emigrar o construir l'Àfrica" és un documental de Laszlo Topanich Films i Contrast, que té el suport de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Fundació Kalilu Jammeh.

    Kalilu Jammeh, un jove desocupat de Gàmbia, va decidir, fa quasi dues dècades, emigrar a Europa buscant feina i un futur millor. Després de tres intents, de 18 mesos i de 17.500 km a través de l'Àfrica, finalment va arribar a Catalunya i s'hi va establir. L'experiència del viatge va ser molt traumàtica, i en Kalilu va decidir escriure un llibre i intentar convèncer altres joves com ell de quedar-se als seus pobles i ciutats, a l'Àfrica. Sense africans, no hi ha cap futur per al continent, i en Kalilu va decidir crear la seva ONG per fer ressorgir el poble on va néixer. Després d'anys de feina i projectes de cooperació internacional, gràcies al suport de Sant Pere de Ribes i d'altres municipis, aquell poblat torna a tenir famílies que conreen la terra, canalla que va a escola i gent que no ha de marxar per tenir l'atenció bàsica de salut. "El viatge de Kalilu. Emigrar o construir l'Àfrica" és un documental de Laszlo Topanich Films i Contrast, que té el suport de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Fundació Kalilu Jammeh.

  • Berracas: dones supervivents que construeixen la pau a Colòmbia
    Veure vídeo
    Latituds

    Berracas: dones supervivents que construeixen la pau a Colòmbia

    Des del bressol del conflicte armat colombià, deu dones supervivents narren les seves històries per a superar el dolor, reivindicar una memòria històrica plural i construir una pau feminista. Leonoricel Villamil,Yuliana Cepeda, Norby Pulido, Nancy Arias, Adonai Rincón, Luz Ángela Yate, Heidi Johanna Rojas, Ángela Patricia Arias, Flor Múnera i Venus Quiroga. Elles són "Berracas", dones lluitadores, empoderades, que troben sempre la força necessària per tirar endavant. Líders anònimes de la reconstrucció de Colòmbia que reivindiquen una transformació social i una perspectiva de gènere necessàries per aconseguir una pau real, inclusiva i duradora. I ho fan malgrat tots els perills que el seu activisme comporta, fins i tot després de la signatura dels Acords de Pau de l'Havana del 2016.

    Des del bressol del conflicte armat colombià, deu dones supervivents narren les seves històries per a superar el dolor, reivindicar una memòria històrica plural i construir una pau feminista. Leonoricel Villamil,Yuliana Cepeda, Norby Pulido, Nancy Arias, Adonai Rincón, Luz Ángela Yate, Heidi Johanna Rojas, Ángela Patricia Arias, Flor Múnera i Venus Quiroga. Elles són "Berracas", dones lluitadores, empoderades, que troben sempre la força necessària per tirar endavant. Líders anònimes de la reconstrucció de Colòmbia que reivindiquen una transformació social i una perspectiva de gènere necessàries per aconseguir una pau real, inclusiva i duradora. I ho fan malgrat tots els perills que el seu activisme comporta, fins i tot després de la signatura dels Acords de Pau de l'Havana del 2016.

Anar al contingut