La Bonnie proposa als Megaminimals anar a buscar la porta dels secrets, una porta que està enmig de la jungla i que guarda un secret molt important. Els Megaminimals es preparen per viure una aventura com autèntics aventurers.

MEGAMINIMALS Producció: Televisió de Catalunya i Neptuno Films, 2012 Director: Josep Viciana Guionistes: Josep Viciana i Teo Tarras Música: Josep Roig "Megaminimals" és una sèrie en què els protagonistes són els petits que conviuen en una guarderia. Amb ells veurem com aprenen, com juguen i com es relacionen. Intervenen en aquesta sèrie la mestra de la guarderia, la senyora Meadows, i els petits alumnes, el Larry, l'Eric, el Pickle, la Cassie i la Bonnie. Les activitats que fan al llarg de la sèrie corresponen a les activitats que es fan habitualment a les guarderies, com ara jugar amb plastilina, pintar amb pintures, fer trencaclosques, música... En cada episodi la mestra explica als menuts en què consisteix el joc i, tal com passa en la vida real, ells fan el joc però entremig també fan entremaliadures. Al final de cada episodi els pares van a recollir els menuts, i ells, molt contents, expliquen el que han fet al llarg del dia. La sèrie mostra el comportament dels nens i el seu entorn fora de l'àmbit familiar: l'adquisició d'hàbits, la relació amb els companys, el treball en grup, el respecte als altres i a les coses, i en general el descobriment de tot el que ens envolta vist des dels ulls dels més petits.

És l'aniversari de la Cassie i els Mega li preparen un pastís. Encara que no es posen d'acord sobre com ha de ser el pastís, finalment aconsegueixen fer-ne un d'esplèndid. Més o menys.

En Carademoc no fa gens de cas de les ordres d'en Singlot, i aquest, fart de tantes insubordinacions que posen en perill l'estratègia conjunta i la integritat dels companys, l'acaba expulsant temporalment de l'acadèmia i li prohibeix volar. Però en Carademoc tampoc creu, aquesta vegada, i agafa el seu Ullalets i se'n va volant fins a una petita i remota illa solitària. El que no s'espera gens ni mica és trobar-hi la terrorífica mort estrident.

Les Bessones visiten un zoo on els animals malviuen perquè no hi ha prou diners per arreglar-lo. El tigre els explica que l'únic que els pot ajudar és en Mowgli, que sap on és el tresor de la Ciutat dels Micos. Gràcies a la Bruixa, que les ha enviades a la selva, les nenes coneixen en Mowgli i els seus amics, els animals. Amb ells, trobaran el tresor!

Les Bessones són a l'època en què els pirates eren els amos del mar. Disfressades de mariners, naveguen pel Carib en un vaixell. Allà coneixen Mary Reed, una noia que es fa passar per noi per poder ser mariner. Però aviat cauen en mans del temible John Rackam i la seva companya, Anne Bonny, la parella de pirates més famosa del Carib¿

Mentre la Renalda mira de distribuir les tasques que han de fer els zafarians durant el matí, arriben el Zoomba i el Quincy amb una polsera cadascun. És la polsera de l'amistat, que s'han fet l'un a l'altre perquè tothom sàpiga que són amics. La resta d'animals de Zafari també volen una polsera i fan un sorteig per saber a qui l'ha de fer cadascú.

El Quincy pensa que ha trobat un tresor al fons del llac. El Zoomba primer no el vol ajudar a buscar-lo, perquè el mico ha passat tot el dia dient que veia un tresor i no era veritat. Finalment, però, l'elefantet accedeix a donar-li un cop de mà i el Quincy es llança a l'aigua, d'on surt amb una cosa sorprenent. Tot plegat fa que tots els zafarians s'adonin que cadascú té una idea molt diferent d'allò que fa que una cosa sigui especial.

La Isabelle, la germana petita d'en Ralf i en Rolf, troba el llibre de màgia de la Marian i, pensant-se que és el seu diari, se l'emporta per esbrinar-ne les intimitats. En voler-lo agafar, però, és sorpresa pel príncep Joan, que l'acusa de voler-li robar l'or. Tot i la confusió, és urgent recuperar el llibre de màgia, perquè, si algú el descobreix, la Marian pot ser empresonada per bruixeria.

El Henry coneix una planxa de neu que li explica alguns dels diferents esports de neu que hi ha. Com que el seu surfista està lesionat, el Henry s'ofereix a acompanyar-la a les pistes per fer quatre salts i girs a gran velocitat.

El Henry coneix una formiga al jardí de casa seva que s'ha despistat i no sap com tornar a la colònia. El nen es convertirà en formiga exploradora per ajudar-la a tornar amb un enorme terròs de sucre que ha trobat.

El Henry coneix un escúter que treballa repartint pizzes per Roma. Però el seu repartidor està malalt i ara no té ningú que l'ajudi a portar les pizzes als clients abans que es refredin. Però el Henry, que és molt servicial, s'oferirà a ajudar-lo.

La Paula i els seus amics proven de fer una bandera pirata, però no es posen d'acord en com ha de ser. Per esbrinar-ho, decideixen anar a l'Illa del tresor a preguntar-ho al capità Barba-roja. Ell els demana que li construeixin un vaixell pirata i després, encara, que li facin una vela amb retalls de roba. Abans de salpar, el capità Barba-roja hissa la seva bandera, que deixa a tothom bocabadat.

Jugant al gat i la rata, la Lily i en Bou es deixen oberta la porta del tancat de les ovelles. Després, en veure el desgavell que les ovelles provoquen a la Caleta del Tronc, confessen el seu descuit, i la Lily s'ofereix per recollir el ramat. Amb la gorra de pastor que ha trobat a la platja i amb l'ajuda d'en Bou, la Lily torna ràpidament les ovelles al seu tancat.

En Krash vol construir una casa amb blocs blaus i la Rosa una barca amb blocs vermells. I tots dos necessiten afegir-hi una xemeneia. Hi ha un bloc d'un color estrany que pot servir de xemeneia. En Krash i la Rosa estan intrigats per aquell color i acaben descobrint que el color misteriós és el lila, una barreja de blau i vermell. En aquest episodi, els més menuts aprenen quin és el color lila.

"InfoK" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet de dilluns a dijous a les 19.30 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'InfoK intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Eva Varas Redacció: Irene Blay, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

Aquest capítol se centra en l'ODS 14: la vida submarina. Després d'oferir una visió general dels ODS, en Joan Cirera entrevista a la Janire Salazar, de l'Institut de Ciències del Mar.

A l'Experiment, en Dani ens ensenyarà a fer un molinet de vent ben acolorit. La pregunta curiosa ens respondrà per què hi ha gent dretana i gent esquerrana. El repte ens planteja aguantar una poma només amb l'ajuda de tres bastonets de fusta.

En aquest capítol veurem en acció Carles Flaqué, un dels experts amb més experiència en ratpenats. L'acompanyarem en una expedició de control de ratpenats al monestir de Sant Pere de Roda. Coneixerem la Winny, una gossa molt velleta, una amiga fidel que està passant moments difícils, i després pujarem fins a Molló per conèixer llops i senglars. I finalment veurem com una de les veterinàries d'assistència veterinària de Vic, la Susana, participa en l'educació d'un cadell de rotweiler.

El poltre Fletxa de Foc no ha sortit mai del clos on hi ha els cavalls i té moltes ganes de galopar i viure aventures. El Fill del Tro se n'adona i, juntament amb el Yakari, demanen permís a la mare del poltre per fer una sortida tots tres junts. La mare els fa responsables de la seguretat del menut. El poltre està contentíssim i molt il·lusionat galopant pertot arreu.

En aquest episodi, el Roc Tranquil i l'Ull Passat Per Aigua volen anar a banyar-se en unes font d'aigua calenta que els van molt bé per relaxar-se i curar-se el dolor i li diuen al Yakari si els hi vol acompanyar. Ell i el Fill del Tro s'afegeixen a l'excursió ben contents. Però, per variar, no serà un trajecte tranquil i plàcid.

En aquest episodi, els nens veuen com l'Os Ferotge, un dels membres de la tribu, cavalca a l'inrevés. I, després, quan li demanen que els torni la pilota que ha recollit, ell la tira cap a l'altra banda. Estranyats, observen que tots els altres indis el tracten amb un gran respecte. I el Yakari li pregunta al seu pare per què actua d'aquella manera. Ell li explica que l'Os Ferotge és un "heyoka", un guerrer que ho fa tot a l'inrevés perquè ha estat escollit per l'Ocell Tro.

Els lèmmings fan una festa sorpresa d'aniversari per a un membre del grup. En Grizzy, però, fa la migdiada després d'haver fet. Per evitar que s'assabenti de la festa, els lèmmings li tapen les orelles i els ulls, però justament quan canten "Per molts anys", en Grizzy es desperta i intenta aturar l'escàndol, que només empitjora la migranya que té. Però els lèmmings continuaran la seva festa tant sí com no.

Els lèmmings estan tots assegudets al sofà mirant uns dibuixos animats en què un ratolí fa bromes pesades a un gat. En Grizzy, que té intenció de fer una migdiada, apaga la televisió i confisca les piles del comandament a distància per assegurar-se que no podran tornar a posar el seu programa. Potser s'ho hauria d'haver pensat dues vegades abans d'interposar-se entre una colla de lèmmings i el seu interès per l'animació.

En Grizzy es prepara per sopar al sofà, mirant el seu programa preferit. Però el seu moment de plaer acabarà molt aviat quan començaran a aparèixer interferències al televisor sense cap raó aparent. Ràpidament, en Grizzy descobreix que les "interferències" en realitat són degudes als lèmmings, que fan servir l'antena del televisor de trampolí dels seus jocs aquàtics.

En Grizzy troba en un cofre amerindi dues gerres idèntiques que es comuniquen entre elles. Si fica la mà dins d'una, surt per l'altra; tant li fa la distància que hi hagi entre les gerres. Això és perfecte per a la naturalesa mandrosa d'en Grizzy, tret que els lèmmings s'adonin dels increïbles jocs que poden jugar amb les gerres màgiques.

Els lèmmings han posat la cabana de cap per avall per crear una pista d'obstacles que recorren dins d'una bola de hàmster. En Grizzyhi intervé i es desfà dels lèmmings i de la seva bola per poder descansar tranquil·lament. Malauradament per a ell, però, envia els lèmmings a una reserva de "boles de zòrbing", unes esferes inflables enormes que serveixen per baixar pendent avall.

Els lèmmings han inventat un joc que consisteix a tirar les crispetes enlaire i agafar-les amb la boca. En Grizzy s'adona que l'olor de les crispetes atreu la seva estimada ossa i decideix convidar-la a menjar-ne, tots dos sols. Però primer haurà de recuperar ràpidament les crispetes dels lèmmings.

En Grizzy descobreix per casualitat un antic medalló indi amb un símbol de vent inscrit que dona a aquell que el porta el poder de dominar els corrents d'aire. Per al nostre os panxacontent, és ideal per controlar-ho tot a distància sense haver d'aixecar-se del sofà.Per als lèmmings, en canvi, serveix per inventar jocs nous d'allò més al·lucinants i esbojarrats.

Els lèmmings s'adonen que en Grizzy s'allunya del pot de crema de xocolata amb avellanes sempre que persegueix una mosca que li fa la guitza zumzejant al seu voltant. Però no hi ha cap mosca que aguanti prou els embats d'en Grizzy perquè els lèmmings puguin prendre-li el pot. De manera que decideixen entrenar una mosca a fons perquè resisteixi prou estona per poder arrambar amb la crema.

Quan en Grizzy branda el ceptre indi que els lèmmings porten a la cabana juntament amb altres objectes antics, l'os veu que els lèmmings fan una reverència i es comporten com els seus servents. Però n'hi ha un que s'ha escapat de l'encanteri i haurà d'enfrontar-se a en Grizzy i els seus servents per recuperar el ceptre i trencar l'encanteri.

Els lèmmings preparan un mos de tarda perfecte amb l'últim pot de crema de xocolata del rebost. Però quina mala sort: arriba en Grizzy! Desesperats, els lèmmings amaguen el pot dins d'un os de peluix que troben i se'n van ràpidament sense aixecar sospites. Quan arriba en Grizzy, el gos de peluix el captiva i el fa el seu millor amic.

Els lèmmings s'inspiren en un llibre d'arts marcials i comencen a partir en dos tots els objectes de fusta del seu voltant. Quan en Grizzy intenta aturar-los, passen al nivell següent i li fan una clau de judo. És llavors quan l'os s'adona que també necessita el llibre per convertir-se en un professional de la lluita.

A la Marine li cau una dent de llet per culpa de la Wendy. Per venjar-se'n, li pinta una dent de negre mentre dorm. Al pare li han sortit unes taques a les dents i va urgentment al dentista. I la mare menja un caramel de broma que la Marine havia deixat a la cuina per la Wendy. Al final acaben tots amb una boca espantosa el mateix dia que un fotògraf d'un diari local ha d'anar a casa seva a fer-los una foto de família!

Les germanes es tornen a barallar i els pares, farts, decideixen separar-les les cinc setmanes de vacances enviant la Wendy a fer un curs d'anglès a Nova York. La Wendy i la Marine estan contentíssimes! Però just abans que la Wendy se'n vagi, s'adonen per separat que cinc setmanes és molt de temps i que enyoraran la seva germana. Sense confessar-ho, totes dues faran el possible perquè no les separin.

Les germanes consideren que n'han feta una de grossa i decideixen amagar-se al bosc que hi ha a 500 metres de casa per evitar que les castiguin. Però els pares les veuen. El pare està convençut que no trigaran a tornar, mentre que la mare pensa el contrari. Tots dos queden bocabadats quan comproven que les seves filles tenen mètodes de supervivència inesperats. Si el pare no vol perdre l'aposta, haurà de fer alguna cosa...

Els pares se'n van fora a passar el cap de setmana i la senyora Georgette, la veïna, s'ofereix a fer de cangur de les nenes. La Marine i la Wendy, empipades amb la decisió dels seus pares, estan disposades a fer-li veure'n de tots colors. Però la senyora Georgette havia sigut vigilant d'un internat de noies i és un os dur de rosegar...

La Marine i la Wendy tenen grans plans per passar les vacances amb els seus amics, però els seus pares les volen enviar a casa l'avi i l'àvia. Ni parlar-ne! La parella de germanes decideix portar-se supermalament perquè els pares les castiguin sense anar a casa els avis. Finalment, però, les coses no surten com esperaven.

La Marine és una autèntica paparra i no deixa que la Wendy i la Sammie vegin tranquil·lament la seva pel·lícula de por preferida. Els pares de les germanes troben el DVD i menteixen a les seves filles per poder mirar la pel·lícula tots dos sols. Quan descobreixen el pastís, les germanes decideixen espantar els pares per castigar-los per la mentida que els han dit.

Avui cuinem un milfulls d'albergínia i tomàquet amb el científic Dani Jiménez. Els trucs: col·locar el paper de forn i fer roques de xocolata. I també farem una flota pirata amb gelatina.

En Bitzer ha de fer un munt de feina quan el granger es queda ferit per un accident laboral. I el mosso està més interessat en el seu telèfon mòbil que no pas a fer la feina que li toca. En Shaun i el ramat entren en acció perquè el seu amic pugui tenir una mica de temps de descans. 1

En Timmy decideix ajudar els porc espins a buscar un lloc tranquil per passar la nit. Tanmateix, tots els seus esforços acaben en una bona pila d'embolics en lloc de poder proporcionar un bon lloc per descansar als seus amics.

Les Bessones descobreixen que el Barbablava que han conegut no és l'autèntic pirata, és el seu nebot. Aquest, en realitat, té la barba negra. Està enamorat de l'única persona que coneix el seu secret, la perruquera que li tenyeix la barba blava, però és massa tímid per dir-li. Per complicar més les coses, el fantasma del seu oncle i la Bruixa ronden per la casa. Sort que les Bessones també hi són i l'ajudaran a vence'ls!

La Bruixa Avorrida pensa totes les situacions possibles per evitar que Pinotxo expliqui mentides. Finalment, l'envia als Estats Units, però les bessones ho descobreixen i amb la col·laboració d'en Gepetto aniran a salvar-lo a bord d'una barca de motor.

La Paula ha de guardar deu cupcakes en una capsa, però a l'hora de la veritat només n'hi ha nou. Per trobar el cupcake que fa deu, la Paula i els seus amics hauran de viatjar fins al País dels Dolços i trobar un pastisser amb deu botons daurats a la bata, que els donarà pistes per trobar el cupcake perdut.

La Paula i els seus amics s'estan construint una màquina del temps i, quan en Tim va per afegir-hi un rellotge, en Billy hi troba a faltar les busques i se'n van a buscar-ne a la fàbrica de joguines. Allà, però, totes les minuteres dels rellotges han desaparegut. Buscant, buscant, troben un rastre de minuteres que els condueix fins al senyor Robot, que se les ha emportat per aprendre a llegir el rellotge.

La Paula i els seus amics proven de fer una bandera pirata, però no es posen d'acord en com ha de ser. Per esbrinar-ho, decideixen anar a l'Illa del tresor a preguntar-ho al capità Barba-roja. Ell els demana que li construeixin un vaixell pirata i després, encara, que li facin una vela amb retalls de roba. Abans de salpar, el capità Barba-roja hissa la seva bandera, que deixa a tothom bocabadat.

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

És un dia de descans a la nau Tortuga i, de sobte, el Chris entra queixant-se que algú el molesta. Tots surten per veure què passa i veuen que es tracta d'una oreneta porpra. Al Martin li encanta, perquè també hi ha l'oreneta blava, que és el seu color preferit, però al Chris tot plegat no li fa gens de gràcia. Al cap de poc veuen un altre animal, una marta, i el Martin està encantat, perquè sona gairebé igual que el seu nom. El Chris ja veu que no és el seu dia, i llavors, per acabar-ho d'adobar, un esquirol li pren l'armilla de poder animal.

El Martin, el Chris i la resta de l'Equip Kratt, són a l'Índia i es posen a buscar i a estudiar un animal molt escàs i desconegut: el gos salvatge asiàtic. Mentrestant, l'Aviva fa un experiment en secret: un duplicador d'objectes que potser els serà molt útil. El gos salvatge és un animal misteriós, perquè tot i que és molt petit, té fama de ser molt ferotge i de plantar cara als grans felins. Com que es mou en grans manades, basa la força en el grup. Els germans hauran d'aprofitar el que han après d'aquest animal per enfrontar-se amb els perills que els vindran.

Durant el confinament pel coronavirus, la influencer Paula Gonu s'enfrontarà a un detector de mentides i a altres reptes de la mà de Wowzzy Baboom.

Ah! Primícia! En Marc ha enxampat en Wowzzy ensenyant màgia a algú altre a la seva esquena. Li està fent el salt màgic! Si en Wowzzy vol que el Marc torni a ser el seu millor amic, no en tindrà prou demanant-li perdó. Haurà de... cantar!

El docent Joan Cirera explica què són els ODS i introdueix la temàtica del capítol, la vida terrestre.

Cansat de veure frustrats tots els seus plans, el Príncep Joan es disposa a conquerir Sherwood, i recorre al nas d'en Flynn per descobrir l'amagatall secret d'en Robin Hood. D'entrada, captura en Tuck i el Petit John i els tanca al castell. Però, ajudat per la Marian i l'Scarlett, en Robin aconsegueix alliberar-los i aprofita l'ocasió per recuperar l'or que el Príncep Joan ha arrabassat injustament a la gent de Sherwood.

Perseguint una rata, el xèrif cau al pou del castell i hi troba una pedra brillant amb unes inscripcions misterioses. Quan la notícia s'escampa, en Derke lliga caps de seguida: es tracta de la Pedra de Drac, una mena de far que atreu tots els dracs vius. En Derke està entusiasmat amb la reunió imminent amb els seus cosins; el problema és que, per rebre'ls com cal, hauria de transformar-se en drac.

L'experiment ens mostra com construir un mico escalador. La pregunta curiosa ens descobrirà per què el paper de vàter asseca. El repte del programa planteja com posar un objecte d'una bombolla sense que es rebenti.

En aquest episodi, el Cérvol Lent repara canoes a prop del campament dels sioux i, de cop i volta, l'ataca un golut. Aconsegueix desfer-se'n tirant-li menjar i se'n torna al campament caminant sota la canoa. Tothom se n'estranya, i el Yakari li pregunta per què ho fa. I quan el Cérvol Lent li explica el que li ha passat, s'adona que ha de trobar la manera d'allunyar el golut d'allà perquè, si no, els caçadors el mataran.

En aquest episodi, el Yakari i el Fill del Tro van pel bosc i es troben l'Arc del Cel, que cull plantes per fer els seus remeis. N'hi falta una de concreta i el Yakari sap on trobar-la. Se n'hi van corrent fent una cursa a veure qui hi arriba primer sense tocar a terra. L'esquirol volador, que els veu mentre recull nous per l'hivern, també s'hi afegeix.