Melodies de l'Est
Subtítols en: català
Subtítols en: català
El rap és un estil instaurat a casa nostra des de fa ja molts anys, però segueix sent una eina "balsàmica" molt potent per a l'expressió i identitat entre molts joves. En aquest capítol coneixem la Marta B, una jove lleidatana, poeta i rapera, que ens parla de ser dona i feminista en el context del hip-hop. I en Waqar, membre de La Llama, un col·lectiu de rap pels drets humans, format al barri del Raval. El rap els permet expressar-se, reivindicar els seus drets i escopir amb força el fons de les seves entranyes.
En aquest capítol coneixem la Dora, una dona lampista a qui les cançons de gòspel l'acompanyen diàriament a la feina. I l'Abby, cantant i estudiant d'infermeria, que somia a curar a la gent amb el cant. Les dues canten gòspel a l'estil del seu país d'origen, Nigèria, els diumenges a les esglésies evangèliques; i són integrants del First African Gospel of Barcelona, fundat per Joe Psalmist. Totes dues viuen apassionadament pel gòspel, com a eina de sanació i agraïment.
En aquest capítol coneixem les Flamenco Metropolitan, un grup de flamenc creat a Barcelona i format per 4 noies que van començar tocant al metro. La Vanesa, cantaora, va començar a ballar flamenc de ben petita, per influència de la família, fins que va descobrir que el cant l'ajudava a superar una depressió. La Puneh, la guitarrista, és una noia iraniana que va descobrir el flamenc per casualitat al seu país i ho va deixar tot per venir a buscar els orígens d'aquest gènere musical. Es van trobar a Barcelona, i van formar el grup juntament amb l'Ainoha, bailaora, i la Lidia, cantaora. Com diu la Vanesa: "som 4 noies tocant flamenc... Hi ha algun problema?"
En Khaled, integrador social i percussionista, i la Shahd, estudiant d'Audiovisuals i cantant, són dos joves refugiats sirians, membres de l'orquestra Orpheus XXI, una orquestra formada per refugiats i immigrants que busca dignificar les persones a través de la música. La mitologia grega explica que Orfeu aconseguia calmar i amansir les bèsties i els humans més salvatges a través de la música. Els protagonistes d'aquest capítol, després d'un recorregut traumàtic marcat per la guerra de Síria, han aconseguit trobar la calma i la felicitat a través de la música, i ara, la comparteixen amb les persones que més la necessiten.
En aquest capítol coneixem la comunitat fandanguera de Barcelona, una comunitat que ha anat creixent al llarg dels últims 10 anys i es reuneix mensualment per tocar "son jarocho", una música tradicional de Veracruz (Mèxic) que es toca en contextos de festa al voltant d'una tarima. Coneixem aquesta tradició i la seva comunitat a través de la Lupe, originària de Veracruz i inseparable de la seva "jarana" com a eina de comunicació; i el Panxito, mexicà fill d'exiliats catalans, que ha impulsat l'ús del violí en la música popular catalana.