Elogiat per Josep Pla i per Charlot, entre molts altres, l'actor i comediant Joan Capri –inoblidable pioner dels monòlegs– no era fàcil d'entrevistar, com recorda Casas. "Si pogués passar desapercebut, ho faria", diu. El còmic reconeix que li demanen més petons que autògrafs, "però sempre senyores grans", i que va patir una depressió, però parla també de pensions i subvencions, de l'enveja i de la seva fama de garrepa, que liquida amb una fantàstica anècdota.