L'edifici Walden-7 va ser construït entre els anys 1970 i 1975, i des dels seus inicis va ser polèmic, ja que la seva singularitat va provocar tant detractors com admiradors. Prop de mil persones viuen dins d'una original estructura on hi ha 400 habitatges. Aquest "poble en vertical" és una de les obres més joves de l'arquitecte Ricardo Bofill, que no va poder assaborir l'èxit perquè el Walden tenia defectes de construcció - materials defectuosos-, que van ser els causants que ràpidament es conegués l'edifici com "la casa que es cau ", quan en realitat el que queia eren les rajoles de les parets interiors i exteriors. Però aquesta mala fama ha perseguit sempre al Walden, tot i que actualment ja estigui remodelat.

Malgrat totes les dificultats que té el viure en un edifici mal acabat, els habitants del Walden se senten orgullosos de viure-hi, i destaquen que la idea de Bofill i el seu equip era interessant, perquè ha permès unes relacions socials molt diferents de les de qualsevol altre bloc d'habitatges.

Artistes i taxistes, estudiants i empresaris, solitaris i famílies nombroses comparteixen el Walden, on totes les classes socials estan representades. Tots tenen una cosa en comú: estan enamorats del lloc on viuen, digui el que digui la llegenda negra que des de sempre ha perseguit l'edifici, fins al punt que, al Walden circula una broma; el món es divideix en dos: d'una banda aquells a qui no els agrada el Walden, i d'altra banda, els que l'adoren. Els que l'adoren són mil, i viuen al Walden.

Aquest reportatge mostra les raons dels "waldenitas" per estar tan satisfets de viure en un dels edificis més revolucionaris i polèmics de l'arquitectura moderna.

Un reportatge de:Carles Bosch i Josep Maria Domènech, Ricard Belis. Muntatge: Jordi Zorrilla