Vida desprès dels talibans

Reportatge sobre el retorn a la "normalitat" de Jalalabad, la capital de la regió oriental de Nangarhar, territori dels paixtus --l'ètnia majoritària al país, la mateixa a què pertanyen els talibans--, tot i la gran quantitat d'homes armats al carrer i els bombardejos nord-americans continus i pròxims contra bases d'Al-Qaeda. A Jalalabad, una zona conservadora on la religió es confon amb l'estricte codi ètic de l'ètnia, les dones no s'han tret la burca i continuen tancades a casa; d'homes, costa molt trobar-ne d'afaitats. Activitats com la represa de la ràdio i la televisió, i escoltar música en públic, tornen lentament i amb cautela.

El mateix dia que sortien de l'Afganistan els cossos sense vida de quatre periodistes assassinats a la carretera que uneix Jalalabad i Kabul -entre ells l'enviat especial d'"El Mundo", Julio Fuentes- un equip de "30 Minuts" entrava al país per la mateixa frontera pakistanesa, la de Torkham. El seu destí era Jalalabad, la capital de la regió oriental de Nangahar, el territori dels paixtuns, l'ètnia majoritària a l'Afganistan, la mateixa a què pertanyen els talibans.

L'equip del "30 Minuts" va arribar a Jalalabad una setmana després d'abandonar-lo els talibans. Les càmeres del programa han pogut assistir a la lenta i precària tornada a la "normalitat" dels habitants de la ciutat, intimidats per la gran quantitat d'homes armats al carrer i els continus i propers bombardejos nord-americans contra bases d'Al-Qaeda. Tora Bora, el suposat amagatall d'Ossama Bin Laden i els seus seguidors, és a només 40 quilòmetres de distància.

Casualment, les càmeres del programa van estar enregistrant una base d'entrenament d'Al-Qaeda hores abans de ser bombardejada per avions nord-americans. L'endemà, quan l'equip va tornar per comprovar els danys, els habitants de la zona van preguntar, amb amargura, si els periodistes eren espies dels Estats Units.

Jalalabad no és Kabul. Les dones no s'han tret la "burka", el vel que els cobreix de cap a peus quan surten al carrer, i continuen tancades a casa. Això és territori de l'ètnia paixtun, una zona conservadora, on la religió es confon amb l'estricte codi ètic de l'ètnia. Els nous governants, que pertanyen a la "Shura" -consell- de l'Est, que formen coalició amb l'Aliança del Nord, són els mateixos que hi havia abans de l'arribada dels talibans, ara fa cinc anys. La gent encara es recorda de la sagnant guerra civil que va seguir a la caiguda dels soviètics i per això té por.

Afaitar-se la barba s'ha convertit en un símbol de l'alliberament de la tirania dels talibans. Però a Jalalabad costa molt trobar homes afaitats. Les càmeres del programa van ser testimoni de com un barber, ajudat per clients i curiosos, expulsava del seu establiment un home que volia afaitar-se. El van considerar un mal musulmà.

"30 Minuts" ha estat testimoni del primer dia que a Jalalabad es tornaven a fer coses que no s'havien fet obertament des de feia cinc anys: el primer cop que un barber afaitava sense ser fuetejat; el primer dia que es ballava i se sentia música en un restaurant; el primer dia que es venien fotos de dones al carrer; el primer dia que es feien fotos de cos sencer sense que el fotògraf acabés a la presó...

En el programa també es recull el testimoni de persones que han patit els brutals càstigs dels talibans, de presoners talibans tancats en un magatzem de gra, i de dones que, a cara descoberta, parlen dels mals temps passats i de la seva por al futur.
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3