Van ser expulsats de la nau del carrer Puigcerdà de Barcelona. Van venir d'Àfrica perquè somiaven en una vida millor. Ara es dediquen a recollir ferralla.

A finals del juliol passat, a requeriment de la propietat, els més de tres-cents ocupants de la nau ca l'Àfrica, al barri del Poble-nou de Barcelona, la gran majoria subsaharians, van ser desallotjats d'aquella instal·lació industrial en desús.

Entre l'alegria d'alguns veïns, tips dels sorolls i de la brutícia procedent de la nau, i l'oposició d'altres, que se solidaritzaven amb els africans i els ajudaven, els Mossos d'Esquadra en van treure, sense incidents, tots els ocupants.

Amb la seqüència d'aquell desallotjament arrenca el reportatge Vida de ferralla. Reculant unes setmanes en el temps, ens endinsarem en aquella nau, per on desfilen alguns dels personatges del document: N'Fally Dacosta, Kheraba, Lamin, Fowo... tots s'han organitzat per poder sobreviure a partir del que la ciutat rebutja i llença a les escombraries.

"Aquí, el carro és el rei", ens diu Kheraba quan parla de la principal activitat a la nau. El local del carrer Puigcerdà, com altres llocs de la ciutat, era un dels punts neuràlgics -refugi i taller alhora- de l'exèrcit de subsaharians que desfilen per la ciutat amunt i avall amb el seu carretó de supermercat recollint dels contenidros d'escombraries objectes metàl·lics, aparells elèctrics, roba i qualsevol altre objecte que pugui tenir algun valor.

Vida de ferralla segueix N'Fally, Kheraba, Fowo i altres protagonistes, Iaia, Emmanuel, Omar, Mané --un mediador intercultural-- després de l'episodi de la nau. Vides que han de començar una vegada i una altra a partir des de zero. Immigrants que van deixar el seu país somiant una vida millor i que ara es troben atrapats: sense poder prosperar, i encara menys ara, amb la crisi, i que tampoc no poder tornar a Àfrica perquè no es poden ni imaginar tornar-hi amb les butxaques buides, sense cap recurs per començar una nova vida allà. Alguns ens parlen de les converses amb les seves famílies que els esperen al seu país d'origen.

Vida de ferralla és com la gran metàfora de tots aquells que en alguns casos posen en risc la seva vida -la tragèdia de Lampedusa n'és un tràgic exemple- a la recerca d'un futur imaginat que no arriba.

Els testimonis del reportatge, sense cap veu en off, són els únics protagonistes del document. Ells són els que ens traslladen les seves emocions, angoixes i esperances.