Antonio Maolela és tallador de canya de sucre en una plantació de Moçambic. Guanya uns dos euros al dia treballant de sol a sol. Però fa uns anys no tenia ni això, perquè la plantació i la fàbrica de sucre gairebé estaven parades. Sobrevivia venent el carbó vegetal que ell mateix feia.

Honorio Valdunciel és un pagès de la província de Zamora. Una de les seves principals fonts d'ingressos és el cultiu de la remolatxa sucrera. Aconsegueix uns bons rendiments d'aquest cultiu, però a base de molt d'esforç i inversió. Ha estat a punt de plegar un parell de vegades.

El futur de tots dos depèn del sucre, del preu del sucre. I el mercat mundial del sucre està sotmès a grans tensions i polèmiques. La Unió Europea -i els Estats Units- tenen un mercat molt protegit per aranzels, tancat a la competència exterior. El preu interior triplica el del mercat internacional perquè és molt més car treure sucre de la remolatxa que a partir de la canya. Paradoxalment, Europa és el primer exportador mundial, perquè subvenciona les seves exportacions. Això contribueix a enfonsar el preu mundial i posa les coses difícils als productors més eficients del Tercer Món.

Molts països del sud i diverses organitzacions i ONG denuncien que les regles del comerç internacional són injustes i només afavoreixen els rics. El sucre en seria un exemple. Mentre Europa blinda el mercat argumentant que ha de protegir els seus pagesos, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial (on els països europeus tenen un paper decisiu) van pressionar molt fortament Moçambic perquè protegia el seu mercat per mirar de reconstruir la indústria sucrera, destruïda per la guerra civil. Per què es mesura amb dues vares diferents, una per als rics i l'altra per als pobres?

Però l'alternativa a aquesta situació no és fàcil. La liberalització total del mercat del sucre, a qui afavoriria? Als països pobres o a les grans multinacionals, que en són els grans compradors i que podrien fixar-ne el preu com passa amb altres productes? Han de deixar de cultivar remolatxa els agricultors europeus, amb la qual cosa potser molts haurien de plegar?

El reportatge de "30 minuts" d'aquesta setmana penetra en el complicat món del comerç internacional a través de diverses parts implicades en el mercat del sucre: agricultors europeus i africans, grans empreses sucreres dels dos continents, experts i funcionaris. A través d'exemples i persones concretes es comproven les repercussions que tenen les decisions que es prenen en allunyades i denses reunions internacionals.

El mercat del sucre és una metàfora de la globalització: està present en les nostres vides i és inevitable, però es pot fer de diverses maneres. Segons com es desenvolupi, hi sortiran guanyant els un o els altres.