Salt: assaig de convivència
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

Salt: assaig de convivència

Del 6% d'immigrants censats que hi havia a Salt l'any 2000, s'ha passat al 43% en deu anys. "30 minuts" aborda la fràgil convivència entre els col·lectius immigrants i autòctons. Uns, es queixen de l'augment de la delinqüència que, alguns, relacionen amb la immigració mentre que els estrangers denuncien una pressió policial que titllen d'injusta i de racista.

Del 6% d'immigrants censats que hi havia a Salt l'any 2000, s'ha passat al 43% en deu anys. "30 minuts" aborda la fràgil convivència entre els col·lectius immigrants i autòctons. Uns, es queixen de l'augment de la delinqüència que, alguns, relacionen amb la immigració mentre que els estrangers denuncien una pressió policial que titllen d'injusta i de racista. El reportatge segueix les trajectòries personals de diversos immigrants un any enrera, permet veure els efectes de la crisi en aquest col·lectiu i copsar els problemes de convivència que pot generar l'actual situació econòmica. Així mateix, reflexiona sobre el col·lapse econòmic dels ajuntaments, el dèficit de recursos que destina l'administració estatal i autonòmica en matèria d'immigració i la darrera retallada pressupostària en aquest àmbit.

En els anys seixanta, en plena etapa del "desarrollismo" franquista, el Patronat de l'Habitatge va construir a Salt diverses illes d'habitatges ocupades gairebé exclusivament per immigrants provinents de diversos punts de l'estat espanyol. En aquell moment, Salt començava a ser la ciutat dormitori de Girona i durant alguns anys fins i tot en quedaria annexionada (1975-1983). Les primeres famílies del sud d'Espanya que hi arribaren van prosperar gradualment i d'acord amb les seves capacitats econòmiques es van anar traslladant a d'altres zones de la població i de la comarca. Ara, aquells immobles han estat ocupats per immigrants de 80 nacionalitats, majoritàriament, d'origen marroquí, gambià i hondureny.

Inicialment, aquestes illes d'edificis es van construir als afores de Salt però el creixement urbanístic les ha situades en el centre del municipi. Una particularitat significativa respecte a d'altres poblacions receptores d'immigració que encara tenen els barris "d'acollida" als afores de la ciutat. La seva ubicació, doncs, evidencia encara més la concentració d'immigrants en un dels espais més visibles com és el centre de la població. Només en aquest barri, els immigrants representen el 80% de la població (el perfil és home jove i sol) i es calcula que la meitat estan a l'atur.

En els darrers mesos, la tipologia de robatoris ha canviat i ha trascendit que cinc dels vuit delinqüents més reincidents de les comarques gironines viuen a Salt. Una situació que ha provocat una percepció d'inseguretat creixent que, fins i tot, va fer suspendre el plenari municipal a finals de febrer per les queixes de més de tres-cents veïns.

Salt és, a més, una porta d'entrada d'immigrants que troben aquí el seu quilòmetre zero abans de buscar feina o habitatge en d'altres nuclis. Tot i que el nombre de nouvinguts ha caigut en picat en el darrer any per la creixent recessió econòmica, Salt continua essent punt de partida i de transició per molts. Aquesta història de nouvinguts i gent de pas han convertit Salt en un laboratori de proves i la converteixen en un exemple de les dificultats que pateixen els immigrants davant la situació actual, del dèficit de recursos que hi destina l'administració estatal i autonòmica, de la fràgil convivència que s'estableix entre els mateixos estrangers i també amb aquells antics immigrants (majoritàriament persones d'avançada edat) que encara viuen en aquesta zona i que també estan patint els efectes de la crisi.
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3