Cuba va aprovar a l'abril una actualització del model econòmic que li ha de permetre sortir de la crisi de productivitat i financera en què viu. Les reformes s'hi estan introduint de manera gradual i els cubans encara les perceben d'una manera molt superficial, però els més emprenedors s'hi han agafat com una gran oportunitat de futur. Des d'ara a Cuba es pot ser autònom per exercir més de 180 professions i es pot treballar la terra de manera privada per fer-la cultivar o fer-hi créixer animals. La planificació estatal conviurà amb les lleis del mercat, i això sense deixar de ser un país socialista. Transformar-se per no morir. O, com va dir Raúl Castro al desembre del 2010, "o rectificamos o nos hundimos".

Un equip del "30 minuts" ha estat aquest estiu a Cuba per prendre el pols a les reformes econòmiques. A la província de Cienfuegos ha conviscut amb la família Hernández, a qui l'estat ha cedit en usdefruit una finca ramadera. L'explotació caprina podria produir encara més, asseguren els seus arrendataris. Voldrien invertir en la mecanització del procés de munyida dels animals, però per créixer encara són necessaris els permisos del govern, i no acaben d'arribar.

A la ciutat de Cienfuegos, una jove parella, el Carlos ni l'Odalys, han muntat un restaurant. Però el negoci costa d'arrencar perquè no hi ha mercat de majoristes ni prou clientela. Fa més de cinquanta anys que Cuba viu en una economia planificada, i els seus ciutadans no estan acostumats a tenir iniciativa. Tampoc s'han creat, encara, els mecanismes necessaris per funcionar per compte propi, com per exemple poder accedir a crèdits amb regularitat. Tot plegat fa que el dia a dia dels que han decidit establir-se pel seu compte sigui una autèntica carrera d'obstacles.

Cuba necessita, a més, millorar substancialment l'eficiència del teixit industrial de l'estat. La maquinària de moltes de les fàbriques ha quedat obsoleta i el govern no té diners per invertir-hi i modernitzar-les. L'economia nacional ha sobreviscut, aquests anys, per l'exportació de serveis a tercers països, en concret, gràcies als metges que treballen als barris més pobres de Veneçuela a canvi de barrils de petroli. Però la crisi financera mundial ha donat un toc d'alerta als dirigents socialistes. Raúl Castro apel·la a un canvi de mentalitat de la població per assumir les reformes com a pròpies i es lamenta de les traves que posa l'estructura burocràtica de l'estat. Són les dificultats pròpies d'un país que, com diu l'economista Omar Everleny, ha reconegut per primer cop que calen canvis estructurals. L'economista catalana Cristina Xalma, el dissident Óscar Espinosa Chepe i el professor de la Universitat de Cali Mauricio de Miranda completen les anàlisis per entendre l'abast i les dificultats d'aquest procés d'obertura que no té marxa enrere.