L'Orquestra Plateria, una història
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

L'Orquestra Plateria, una història

L'Orquestra Plateria va néixer quan Franco encara era viu. S'havia format per a una única actuació: la revetlla de Cap d'Any del 1974 al mític Zeleste, el local de Barcelona on es reunien els "hippies", els progres i els músics més avançats de l'època. 

    L'Orquestra Plateria va néixer quan Franco encara era viu. S'havia format per a una única actuació: la revetlla de Cap d'Any del 1974 al mític Zeleste, el local de Barcelona on es reunien els "hippies", els progres i els músics més avançats de l'època. Aquella actuació va tenir tant d'èxit que l'orquestra ha continuat fins ara, quan celebren, al cap de quaranta-un anys, la seva gira de comiat. Aquesta és la història de l'Orquestra Plateria, la protagonista lúdica de la Transició.

    Tot va començar durant un dinar en un bar del Raval ara fa quaranta-un anys. Rafael Moll, el director artístic de la sala Zeleste, volia organitzar alguna cosa per a la nit de Cap d'Any del 1974. Amb la resta de comensals --els músics Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste-- van decidir crear una orquestra per a l'ocasió que interpretés els èxits que agradaven als seus pares: boleros, txa-txa-txas, pasdobles... I, com que el Zeleste era al carrer Argenteria --Plateria, en aquells moments del franquisme--, el grup va ser batejat com L'Orquestra Plateria. Els seus components eren els músics més moderns de l'època; eren "melenuts", com els deien aleshores. Entre ells hi havia Manel Joseph --"el calb de la Plateria"--, el líder indiscutible de la formació fins ara.

    L'Orquestra Plateria només havia de durar una nit; aquella revetlla de Cap d'Any. Però l'èxit d'aquesta primera actuació i d'altres, com la memorable participació en el primer festival de Canet Roc, el 1975, va fer que l'Orquestra Plateria continués fins avui.

    La Plateria va tenir un paper important durant la Transició: el de la recuperació del carrer. L'orquestra era present en moltes festes que s'organitzaven per reivindicar equipaments o millores urbanes; també va contribuir a recuperar les festes populars de viles i pobles, que havien estat segrestades pel franquisme.

    Durant els anys vuitanta, quan feien gires per tot l'estat, el seu mànager era un capellà que més tard es convertiria en un home de l'espectacle: l'actor Carles Flavià. El capellà-manager sovint havia d'empalmar els bolos amb les misses.

    El 2014, coincidint amb el quaranta aniversari de la seva creació, l'Orquestra Plateria va decidir plegar, davant de la dificultat de mantenir una formació de catorze musics en uns moments en què no sovintegen les actuacions. Per això, ara estan fent la gira del comiat per tot Catalunya. "Es tracta de morir matant", diuen els músics de "la Plate".

    En el documental "L'Orquestra Plateria, una història" es fa un repàs de la vida i dels èxits d'aquesta orquestra de la mà dels protagonistes --els fundadors i els actuals membres de La Plateria-- i de personatges que han estat al voltant de la formació, com Carles Flavià, els artistes Javier Mariscal, Nazario i Josep Farriol, Pepichek o el periodista Àngel Casas.
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3