Ramón Morales tenia 31 anys quan va morir infectat per un dels bacteris hospitalaris més perillosos del món. L'acabaven d'ingressar a l'hospital Reina Sofía de Còrdova per un trombe a la cama. Al cap d'un mes era mort. "En quatre dies el bacteri se'l va menjar per dintre, ronyó, fetge, cor... tot. Els metges estaven perduts", ens explica la seva mare, Pilar. De casos com el del Ramón, a Espanya cada any n'hi ha 2.500. Però si no es prenen mesures dràstiques en el consum d'antibiòtics, de cara al 2050 aquesta xifra es podria multiplicar per trenta, per sobre de les morts per càncer.

El problema sorgeix del fet que els antibiòtics estan deixant de ser efectius. Almenys, per tractar certes malalties. Són el que ja es coneix com "superbacteris", uns bacteris que s'han tornat resistents a la majoria d'antibiòtics. No hi ha res que pugui amb ells. "Ara fa 7-8 anys, aquí a l'hospital, podíem tractar les infeccions multiresistents amb fàrmacs senzills. Ara els hem de tractar amb antibiòtics d'últim recurs, antibiòtics que són tòxics", explica l'infectòleg i responsable del laboratori de recerca de Vall d'Hebron, Joan Gavaldà.

La pregunta que es fa molta gent és: com és que aquests bacteris s'han fet tan forts? Principalment, perquè des dels anys 50, que és quan es van començar a usar massivament els antibiòtics, se n'ha abusat. I com més s'utilitzen, més aviat els bacteris es tornen resistents.

L'abús s'ha comès en medicina humana, perquè els metges sovint recepten els antibiòtics per si de cas. Molta gent també s'automedica i es pensa que curen el refredat. Algunes farmàcies encara els venen sense recepta i molta gent interromp equivocadament el tractament abans d'hora perquè ja es troba bé. En medicina animal també se n'abusa. Espanya és el país europeu que utilitza més antibiòtics per quilo de carn. Molts ramaders els afegeixen al pinso i a l'aigua dels seus animals per garantir que si n'hi ha un de malalt, la resta continuaran sans.

Mentrestant, les grans farmacèutiques fa dècades que van abandonar la investigació en nous antibiòtics. No van trobar noves substàncies i la inversió era massa alta per als ingressos que preveien. És més rendible trobar un nou remei contra la hipertensió, que es prendrà tota la vida, que trobar un nou antibiòtic que es farà servir durant molt pocs dies.

El panorama actual és el que alguns metges ja qualifiquen com la "tempesta perfecta". És una situació a la qual fa ben poc que els governs i organismes internacionals presten atenció. L'alarma que s'està donant des del sector de la salut és comprensible, perquè sense els antibiòtics, la cirurgia i la medicina moderna no serien possibles. Una amenaça a hores d'ara cada cop més real.

Un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra / Imatge i muntatge: Txus Navarro / Producció: Sandra Rierola