Eren els anys maleïts de la sida i San Francisco, amb una nombrosa comunitat gai, una ciutat especialment traumatitzada per l'aparició i l'extensió del virus. El 1992, els periodistes Jérôme Caza i Claude Chelli van decidir relatar com afectava la sida diversos membres del Gay Men's Chorus, una coral obertament gai de la ciutat nord-americana. Van centrar el reportatge en quatre cantants: Jim, Gary, Scott i Steven. I tots quatre reflexionaven sobre les seves vides, condicionades directament per la síndrome. La meitat de la coral dels homes de San Francisco estava afectada, d'una manera o d'una altra, per la malaltia. I durant una època, cada setmana, algun membre del grup perdia la vida.

Partint d'aquell material, d'un enorme valor perquè ens mostra com afrontava la societat una malaltia desconeguda i letal, el periodista Thierry Vivier torna a visitar la coral dels homes i busca la memòria d'aquella tragèdia. També la visió que tenen sobre la sida --i els nous hàbits per lluitar-hi-- els membres del grup actuals.

Dels quatre protagonistes del 1992, només sobreviu Jim. Sabrem com li va, els seus records i l'empremta traumàtica que li ha deixat per sempre la mort dels seus companys. La ciència ha avançat molt: els tractaments del VIH permeten a la gent infectada viure sense desenvolupar la malaltia. Però cal recordar com rebia la societat aquella autèntica plaga en forma de virus a començaments dels anys 90.