Els espies que van enganyar el món

Les mentides de dos espies iraquians, "ben acollides" per la intel·ligència britànica i nord-americana, van ser decisives per començar la guerra contra l'Iraq.

Les mentides de dos espies iraquians, "ben acollides" per la intel·ligència britànica i nord-americana, van ser decisives per començar la guerra contra l'Iraq.

Una dècada després de l'atac contra l'Iraq de Saddam Hussein, la veritat sobre aquella guerra que va indignar i commoure el món surt a la llum pública. "Els espies que van enganyar el món" és el resultat d'una profunda investigació periodística de la cadena pública britànica BBC, que "30 minuts" emet en un programa especial. Una investigació que determina que les mentides de dos espies iraquians van tenir un paper central en la decisió dels Estats Units i del Regne Unit de començar la guerra de l'Iraq per enderrocar el govern de Saddam Hussein.

L'informe periodístic mostra com, des d'abans del començament dels combats, les proves dels serveis d'intel·ligència i de fonts d'alt rang apuntaven clarament que el règim de Saddam Hussein no disposava d'armes de destrucció massiva, el gran argument de la guerra.

Però ni el llavors president dels Estats Units, George Bush, ni el primer ministre britànic de l'època, Tony Blair, amb el nucli més dur de les seves respectives administracions, volien saber res d'aquestes proves. La decisió d'anar a la guerra estava presa i tots els arguments d'intel·ligència que apostessin per la justificació de l'atac, tot i ser falsos, eren benvinguts. L'espia més notori que va enganyar el món va ser el desertor iraquià Rafid Ahmed Alwan al-Janabi. Per primera vegada diu la veritat davant les càmeres de televisió. Les seves invencions i mentides van ser una part crucial de les dades d'intel·ligència que es van fer servir per donar una coartada a una de les guerres més qüestionades de la història recent. I van ser unes mentides que van contribuir a un dels fracassos més grans dels serveis secrets.

Una de les altres fonts decisives és un antic oficial dels serveis secrets iraquians, Maj Mohammed Harith, que va assegurar que el pla per al desenvolupament de laboratoris biològics mòbils havia estat idea seva. A més, afirmava que ell havia ordenat la compra de set camions Renault per posar en funcionament els laboratoris. Es va saber que aquesta informació era totalment falsa.
 
No totes les dades en poder de Washington i Londres procedents de la CIA i de l'MI6 eren errònies. Les informacions aportades per dues fonts de perfil molt alt pròximes a Saddam Hussein eren correctes: asseguraven, sense lloc a dubtes, que el règim de Saddam no disposava de cap arma de destrucció massiva. Aquesta informació no va servir de res. La decisió política, estratègica, d'anar a la guerra --un conflicte que ha generat més d'un milió de morts-- estava presa.

A "Els espies que van enganyar el món", hi intervenen testimonis clau dels serveis d'intel·ligència occidentals durant la crisi, molts dels protagonistes que van tenir a les seves mans les informacions reals que podrien haver evitat la guerra. Alguns van intentar-ho. Però va ser estèril.
Informació d'interèsDisponible fins al 22/10/2014 a les 23.59
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3