El Mediterrani; la mar de conflictes
En 10 anys, les captures de peix a les costes de Catalunya van caure a la meitat. Els professionals del mar, científics i pescadors, van donar la veu d'alarma. Els biòlegs estan d'acord que el pitjor impacte que rep el mar és la pesca, perquè l'agressió que pateix amb determinades arts, i amb la intensitat amb què es pesca, deixa el medi marí molt més vulnerable davant d'altres agressions com ara la contaminació. La situació crítica és comuna a tot el Mediterrani. El reportatge mostra diferents realitats. La crisi al port de Tarragona: els pescadors són conscients de la necessitat de les vedes; els inspectors vigilen el compliment de la normativa --la pesca a una determinada distància de la costa, les xarxes reglamentàries i el rebuig del peix immadur--; al Marroc es permeten coses que estan prohibides a Europa i creixen les empreses armadores de capital mixt entre els països del nord i els del sud. La paradoxa és que el peix s'exporta al primer món. A Itàlia, la principal flota del Mediterrani, la situació no és gaire millor. Una alternativa és la pesca de turisme a la Toscana.
Els biòlegs estan d'acord que el pitjor impacte que rep el mar és el que provoca la pesca, perquè l'agressió que pateix amb determinades arts, i amb la intensitat amb què es pesca, deixa el medi marí molt més vulnerable davant d'altres agressions com ara la contaminació. La situació crítica que viu la pesca a Catalunya és comuna a tot el Mediterrani, especialment a l'occidental, on hi ha les principals flotes.
Un equip de "30 minuts" ha parlat amb pescadors, amb investigadors, amb ecologistes i amb representants governamentals de Catalunya, del Marroc i d'Itàlia, països que exemplifiquen situacions que passen o han passat a tot arreu.
El port de Tarragona ha patit una davallada espectacular en les captures -especialment de peix blau-. Els reporters de "30 Minuts" s'han enrolat en una barca de les de la llum, les que pesquen de nit. Els pescadors són conscients de la necessitat de les vedes -que són voluntàries i que ells segueixen cada any- i demanen que es restringeixi l'entrada de pesquers d'altres zones. L'equip ha estat testimoni de com els inspectors de la Generalitat troben un d'aquests vaixells, provinent d'Almeria, a Blanes. Els inspectors vigilen el compliment de la normativa, que passa per pescar a una determinada distància de la costa, amb la mida reglamentària de les malles i amb el rebuig del peix immadur. Pescar massa i massa petit; una combinació letal pel futur dels recursos.
El Marroc és un exemple de com s'exporten a la riba sud la sobrepesca i desastres de tota mena. A mesura que s'exhaureixen els caladors de la riba nord, creixen al Magreb les empreses armadores de capital mixt entre els països del nord i els del sud. El que el nord prohibeix es permet al sud, com ara les xarxes de deriva, autèntiques cortines marines de quilòmetres i quilòmetres de longitud, que serveixen per pescar el peix espasa, però que maten alhora espècies protegides, com ara les tortugues marines. Només al mar d'Alborán, la porta occidental del Mediterrani, una zona d'una gran biodiversitat, les xarxes de deriva maten cada any entre 3.000 i 4.000 dofins. La paradoxa és que el peix espasa s'exporta al primer món, on aquestes xarxes estan prohibides des de l'any 1992.
L'equip de "30 minuts" ha contactat amb un grup ecologista de la població d'Alhucemas, Azir, lluitadors solitaris contra les xarxes de deriva, contra un abocador d'escombraries a tocar d'un futur parc natural i contra la pesca amb explosius; una herència espanyola que es fa encara aquí.
A Itàlia -que té la principal flota del Mediterrani- la situació no és gaire millor. El seu govern és un actiu detractor de la futura reglamentació de la UE, perquè la considera massa restrictiva per als seus interessos, però, en canvi, allà, a la Toscana, va néixer una alternativa que economistes, científics i professionals consideren molt interessant per a tot el Mediterrani: la pesca turisme
Què passa i quin és el futur de la pesca al Mediterrani?
