Carta a los amigos que están lejos

Reaccions a la condemna d'entre 15 i 30 anys de presó dels 78 dissidents cubans detinguts al març del 2003 i l'execució dels tres segrestadors d'un ferri a l'Havana a l'abril del mateix any. La "Carta a los amigos que están lejos" és un manifest d'artistes i intel·lectuals cubans que acusa els intel·lectuals d'esquerra estrangers de no entendre la realitat cubana.

El programa "30 Minuts" emet aquest diumenge dia 6 de juliol el reportatge "Carta a los amigos que están lejos", que tracta de les reaccions dels intel·lectuals de l'esquerra de tot el món davant dels últims fets a Cuba, on el règim cubà ha pres unes mesures repressives extremes.

"Carta a los amigos que están lejos" pren el títol d'un document firmat recentment per més de tres mil artistes i escriptors cubans com a resposta als intel·lectuals estrangers, ja que molts d'aquests havien mostrat públicament -firmant articles o manifestos- el rebuig enfront les mesures repressives del govern de Cuba. L'esquerra internacional és un sector que fins ara sovint havia mostrat simpatia -o com a mínim respecte- per la Revolució cubana.

La "Carta..." la firmen músics famosos cubans -com ara Omara Portuondo, César Portillo de la Luz, Silvio Rodríguez i Chucho Valdés-, i la major part dels escriptors cubans. En el redactat es lamenten de les crítiques emeses pels "amics de sempre i que viuen lluny", referint-se a intel·lectuals estrangers com José Saramago o Eduardo Galeano, i músics com Víctor Manuel, Ana Belén, Caetano Veloso, Joan Manuel Serrat o Joaquín Sabina, és a dir, personatges públics d'ideologia progressista que al llarg d'aquest anys de revolució cubana havien mostrat -amb diferents nivells de suport- la seva solidaritat amb el procés revolucionari de Cuba.

A la "Carta..." -publicada a tots els mitjans de premsa de l'illa i a diferents mitjans estrangers-, els artistes i escriptors cubans s'adrecen als seus col·legues de fora demanant-los que, ara més que mai, no els abandonin, que no deixin de donar suport a una revolució que -diuen els firmants- està econòmicament i militarment amenaçada des de la política agressiva de Bush. Pels firmants de la "Carta...", totes les mesures repressives preses últimament per Fidel Castro han estat encaminades a evitar aquesta agressió. És més, creuen que les crítiques des de l'esquerra poden servir ara com una justificació més, en el cas que hi hagués l'agressió.
Aquest mes de març, vuitanta cubans van ser detinguts a l'illa. Entre ells hi ha vint-i-quatre periodistes independents. Se'ls acusava d'atemptar contra la integritat territorial de Cuba mitjançant la propaganda contrarevolucionària expressada als seus articles, que es publicaven a l'estranger i que -segons l'acusació fiscal- eren finançats per diners de la CIA o d'altres oficines nord-americanes. Tots han estat condemnats a penes de presó de 20 a 30 anys.

Paral·lelament, tres cubans van ser executats -fa poques setmanes- acusats d'actes de terrorisme. Després d'un judici sumaríssim, la justícia cubana va considerar que els seus actes -l'intent de segrest d'un ferri a la badia de l'Havana per tal de mirar d'arribar a Miami- mereixien aquest càstig.

Tot i que els segrestadors no van a arribar mai a utilitzar les armes de foc amb què retenien com a ostatges la resta dels passatgers, l'acusació fiscal va considerar que tots tres (amb molts precedents de delictes comuns) havien de ser condemnats a mort. Es va considerar que amb aquell segrest ajudaven Washington a fomentar un estat d'ànim d'èxode col·lectiu, i que aquest èxode hauria pogut servir d'excusa per a una acció militar contra Cuba. De fet, el segrest frustrat del ferri s'havia fet després d'un seguit de segrestos d'avions de passatgers. Les autoritats cubanes consideren que els segrestadors -un cop a Miami-, no van ser castigats amb prou duresa. Aquesta actitud de Washington -que, a més, no ha tornat a Cuba els avions segrestats, sinó que els ha posat a subhasta- és, segons el govern cubà, una incitació a nous segrestos i que, per tant, ara es feia necessari un càstig exemplar contra els segrestadors del ferri. Van ser executats al cap de pocs dies de ser detinguts.

Els firmants de la "Carta..." creuen que les crítiques que ha provocat aquesta onada de mesures repressives, i que les han fetes ara també molts intel·lectuals de l'esquerra de tot el món, són el producte de la desinformació, perquè les feien sense conèixer les circumstàncies dels fets. La "Carta..." també els deia que -sumant-se a les crítiques- havien estat víctimes de la manipulació per part de sectors habitualment hostils a la Revolució.

Tot i així, i un cop s'ha fet pública la "Carta a los amigos que están lejos", la major part dels intel·lectuals estrangers han reaccionat refermant les seves crítiques i rebutjant que hagin estat desinformats o manipulats.
El reportatge del programa "30 Minuts" ¿que recupera el títol "Carta a los amigos que están lejos" ¿ confronta les dues formes de reaccionar davant les mesures repressives contra els dissidents i els segrestadors: d'una banda, la versió oficial cubana, acceptada pels principals artistes i escriptors de l'illa; d'una altra, la que fa la intel·lectualitat de l'esquerra internacional.

Són dues versions que, malgrat tants anys de respecte o simpatia mútues, ara no coincideixen. I al llarg del reportatge queda clar que aquesta simpatia ara trontolla, però que també hi ha intel·lectuals que s'estimen més no criticar Cuba en un moment en què podria ser certa la voluntat de Washington d'accelerar la caiguda de Fidel Castro.

Entre les veus cubanes del reportatge, destaquen les recollides a les entrevistes amb Abel Prieto, ministre de Cultura de Cuba i principal animador de la "Carta a los amigos..." que han firmat molts dels artistes més emblemàtics de la Revolució; Francisco Javier Fernández, membre de la Fiscalia General de la República, òrgan que ha jutjat tant els dissidents com els segrestadors; i Silvio Rodríguez i César Portillo de la Luz, prestigiosos firmants de la "Carta a los amigos que están lejos".

La veu crítica dels intel·lectuals estrangers d'esquerres ha estat recollida a Europa, a Llatinoamèrica i als Estats Units. A Europa, el cantant espanyol Víctor Manuel, tota una estrella a Cuba, on és molt estimat, el director de cinema Fernando Trueba, guanyador d'un Oscar a la millor pel·lícula estrangera, i l'escriptora Rosa Regàs, guanyadora de l'últim Premi Planeta, són entrevistats en representació dels nombrosos artistes i escriptors que van firmar un manifest en contra d'aquestes últimes mesures repressives a Cuba. Altres entrevistats són l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán i el director de cinema Pere Portabella.

A Llatinoamèrica, l'activista pels Drets Humans i premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú, l'escriptor mexicà Carlos Monsivais o el subdirector del diari "La Jornada" ¿diari mexicà que sempre ha estat simpatitzant amb la revolució cubana¿ expliquen els matisos de les crítiques fetes per l'esquerra llatinoamericana, la que sempre havia admirat Fidel Castro per la seva determinació contra la política imperialista nord-americana a Llatinoamèrica.

Als Estats Units, entre altres representants de l'esquerra nord-americana, parlen Matthew Rotchschild, director de la revista mensual "The Progressive"; Ramsey Clark, antic fiscal general dels Estats Units durant l'etapa del president Johnson i ara activista a favor dels Drets Humans; i el reverend Lucius Walker, director de Pastors for Peace, un grup de líders evangèlics que s'oposen al bloqueig econòmic que els EUA han imposat a l'illa.
Pots utilitzar chromecast a l'APP de TV3