TOTS ELS PROGRAMES

  • 2324 - 16/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 16/03/2015

    Alfred Bosch l'alcaldable republicà, proposa un projecte de ciutat cultural a l'acte de presentació de l'actor candidat. Recuperem una entrevista de fa un anys amb Puigcorbé. La llista d'ERC per a l'Ajuntament de Barcelona podria tancar-la Santiago Vidal, el jutge expedientat pel Consell General del Poder Judicial. Enric Vila comenta que el fet que Vidal hagi estat represaliat no significa que s'hagi de convertir en la figura central per bastir l'estructura judicial d'un futur estat català independent. L'Audiència de Barcelona ha arxivat el cas de sobresous a càrrecs locals adscrits a la Federació de Municipis de Catalunya. Argumenta que són dietes i que l'FMC no és una entitat pública sinó privada; per tant, el cobrament de diners per a tasques de l'FMC no és malversació de cabals públics. Entrevistem Fermín Morales, catedràtic de Dret Penal, i Raül Garcia, de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció. La Fiscalia presentarà recurs de cassació al Tribunal Suprem perquè, com diuen els tertulians, el 98 per cent dels recursos de l'FMC són públics i els serveis que oferia són públics. Per acabar repassem retalls de l'entrevista a Mariano Rajoy a Onda Cero i comentem les portades de diaris de demà.

  • 2324 - 12/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 12/03/2015

    La picabaralla entre CDC i UDC ha obert el foc del "2324" d'avui. La pressió d'alguns alcaldes de Convergència sobre el partit que lidera Josep Antoni Duran Lleida perquè delimiti el seu posicionament sobre la transició nacional ha encès les sensibilitats dels democratacristians catalans. I així, Josep Sánchez Llibre ha dit prou a aquesta pressió i alhora ha reclamat la fi d'aquestes estratègies. I ho ha fet fora dels passadissos del Congrés dels Diputats i dins la cambra. Gabriel Rufián, membre del moviment Súmate, entén que els "representants d'UDC han fet una sobreactuació" i exigeix "d'una vegada per totes la definició de la seva postura i el final de posar pals a les rodes". Tot i que els democratacristians han fixat pel 14 de juny l'acceptació d'un full de ruta consensuat entre els seus militants, pel periodista Quico Sallés "el sector Duran ha sortit en tromba a favor d'un partit històric que vol evitar ser engolit per Convergència". En canvi, per Gemma Aguilera, periodista, "qui més té a predre és Unió, mentre que la reclamació d'un debat nacional per part de CDC és del tot lògica". L'advocada Anna Bouza fa un símil i entén que tot s'explica per l'existència "del poli bo i del poli dolent, perquè cadascú fa el seu paper i, en definitiva, es reparteixen els papers per arribar al màxim de gent". El "2324" també ha tractat de les eleccions a Andalusia i la irrupció de Catalunya en els missatges dels polítics. També l'entrevista del número 3 de Podem, Juan Carlos Monedero, a "Els matins" ha ocupat un petit espai. Monedero no ha estat gaire clar sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya. Les noves imputacions pel cas de la Federació de Municipis i la UGT

  • 2324 - 11/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 11/03/2015

    El govern ha nomenat aquesta tarda tres assessors, proposats per ERC, per a diverses àrees lligades a les anomenades estructures d'estat. Entrevistem Josep Ginesta, que col·laborarà en la definició i continuïtat de la seguretat social i la futura hisenda Catalana. Comentem, tot seguit, el document de set dels jutges discrepants de la sanció del Consell General del Poder Judicial a Santiago Vidal (3 anys d'expulsió de la judicatura). Persisteix la idea que el poder executiu intervé en la justícia, inclús escatimant-li recursos. Finalment aprofitem la presència al plató del parlamentari d'UDC Roger Muntanyola per saber si finalment donaran suport a un programa nítidament independentista a les eleccions de setembre.

  • 2324 - 10/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 10/03/2015

    El "2324" d'avui ha començat amb la nota informativa del Tresor dels Estats Units sobre els nivells de corrupció de tres directius de la Banca Privada d'Andorra. Aquesta entitat ha estat intervinguda per les autoritats andorranes. El primer ministre del govern andorrà, Antoni Martí, ha parlat de "males pràctiques", però en cap cas ha deslegitimat el sistema bancari local. Es calcula que hi ha sospites de blanqueig de diner amb països com Rússia, la Xina i Veneçuela. Per al professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Albert Sagués, "no hi ha precedents que el govern andorrà intervingui una entitat financera local. Això demostra el nivell d'adequació d'Andorra al sistema bancari internacional. Encara es manté, però, el secret bancari, que entra en col·lisió amb el concepte de paradís fiscal, del qual l'Andorra actual es vol desfer". D'això han parlat els tertulians del programa: Fidel Masreal, Josep Vives, Ignacio Martín, tots tres periodistes, i Carme Pérez, sociòloga. També s'ha parlat de la petició del jutge Ruz de la comptabilitat B a l'Agència Tributària per segona vegada. Josep Vives ha criticat durament l'obstruccionisme d'Hisenda si es compara amb casos similars que afecten les persones físiques. El "2324" ha tractat també de les necessitats ciutadanes: 320.000 persones reben ajuda humanitària diàriament a Catalunya mentre que hi ha un malbaratament endèmic d'aliments. Es calcula que cada català llença 100 quilos d'aliments a l'any, restaurants i supermercats malbaraten 262 mil tones en el mateix període i els sectors agrícoles i industrials 750 mil tones l'any. Sobre el canvi climàtic han parlat Mercè Rius, vicepresidenta de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Solidaritat i Jessica Tantalean, especialista en ciutats sostenibles del Ministeri de Medi Ambient del govern del Perú. Totes coincideixen a alertar del creixement desmesurat de les ciutats i en la necessitat de fomentar el concepte de ciutats sostenibles.

  • 2324 - 09/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 09/03/2015

    La Unió Europea ha donat resultats sobre l'estat de la independència de la justícia respecte als altres poders. El resultat per a Espanya és prou decebedor, només Eslovàquia i Bulgària treuen una qualificació més baixa d'entre els 27 estats de la UE. Repassem els darrers casos de politització de la justícia i judicialització de la política. El BCE aprova el "pla Draghi" de compra de deute als estats de la zona euro. Què és, com funciona i per què serveix la compra de deute pel BCE? Ferran Brunet (23h21m-23h39m) aclareix virtuts i vicis de la mesura. Una economia excessivament basada en la banca, com l'europea, fa que aquestes mesures puguin estavellar-se, que el diner segueixi sense arribar a les empreses i consumidors i es quedi a la borsa. Marxar o quedar-se dins l'euro? Què pot ser millor per als grecs? I la Comissió Antifrau, serveix o no per aclarir la corrupció a Catalunya? Avui declaren tres fills més de l'expresident Pujol. La impressió general és que els diputats no saben fer les preguntes pertinents. I acabem el programa amb les declaracions del cap de setmana de dirigents de CDC i UDC. Convergència es vol refundar i es declara nacionalista i no independentista, mentre que Unió diu que definirà la seva postura sobre independència sí o no en una consulta entre la militància el 14 de juny.

  • 2324 - 05/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 05/03/2015

    Dos temes principals han format part del nucli del 2324 del 5 de març. Per un costat, l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2015 i en segon terme, el començament de la campanya electoral a Andalusia. Pel que fa als pressupostos, el titular d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha reivindicat els deutes pendents de l'Estat i la falta de voluntat política del govern espanyol. Hi ha una diferència d'uns 2.000 milions d'euros per quadrar els balanços. Sobre aquest tema, el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, ha recalcat que "l'Estat és el principal morós de Catalunya" i ha assenyalat que "Catalaunya ja no pot fer més esforços". I en referència a les pressions polítiques de l'Assemblea Nacional Catalana sobre la defensa d'un mateix full de ruta polític davant del 27S es podria constituir en formació i concòrrer en les eleccions. Turull no ha volgut ser gaire específic i s'ha limitat a dir que "el 27S ha de tenir el màxim caràcter plebiscitari". Entrats en matèria política, les tertulianes de la nit, Marta Lasalas, Margarita Sánez-Díez i Sònia Sierra, han tractat sobre les últimes declaracions polítiques de Mariano Rajoy. El president del govern espanyol ha resultat especialment crític contra la irrupció de noves formacions i alhora també dels nacionalismes radicals. Per Marta Lasalas, "Rajoy parla especialment de PODEM". Margarita Sáenz-Díez assegura que "el que preocupa és el caràcter centrista de Ciutadans i que la gent, sobretot de la resta d'Espanya, entén que la formació que lidera Albert Rivera pot ser un fre al sobiranisme de Catalunya". Mentre que Sònia Sierra ha defensat que "Ciutadans s'ho ha treballat dia a dia. No és pas un projecte espontani". Finalment, s'ha connectat amb Montserrat Bassa des de Sevilla. N'ha parlat de l'obertura de la campanya andalusa que parteix amb un PSOE guanyador amb només 44 escons.

  • 2324 - 04/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 04/03/2015

    Durant mitja hora debatrem amb Lluís Salvadó (ERC) sobre els pressupostos aprovats avui mateix pel Parlament. "Ho tenim molt difícil d'aconseguir els 2.500 milions extraordinaris", ens diu. "Serà dèficit a finals de 2015, però ja ho va fer la Generalitat Valenciana l'any passat", continua. "Però ningú no ha proposat d'on retallar 2.500 milions. PP i Ciutadans volien que retalléssim de TVC o ambaixades o de l'Agència Tributària, però això és poca cosa, 20 o 30 milions." Per al vicesecretari general dels republicans, "no tenim temps de fer lleis, el Parlament es dissoldrà a finals de juliol". Després aventura que el sobiranisme revifarà en les municipals i el 27 de setembre. Els tertulians (Agustí Colomines, Enric Vila, Esperança Garcia) debaten sobre la gestió del procés sobiranista els últims mesos i de com ha estat tractat el jutge Vidal, apartat de les funcions. La segona meitat del programa la iniciem comentant el registre que han fet a l'Ajuntament de Lleida funcionaris de l'Oficina Antifrau i la Fiscalia Anticorrupció.

  • 2324 - 03/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 03/03/2015

    La recentralització que avui denunciava el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha estat el tema central del 2324. El govern de la Generalitat elaborarà un "Llibre Negre", que té com a objectiu la denúncia de la regressió de l'estat de les autonomies. Per Dolors Feliu, directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat, "hem recuperat la segona legislatura de José María Aznar. I això ens situa en una gran conflictivitat". Mentre que per Mònica Sabata, periodista, tot implica una elecció: "tenir un estat i fer el que ens dongui la gana o no tenir-lo". I Antoni Bolaño, també periodista, assegura que, "amb un finançament com l'actual, a Madrid, per exemple, el señor González es pot jugar el cap. El model actual de l'estat ja s'ha acabat". Un altre tema a debat ha estat l'enquesta que publica El Periódico. Segons el sondeig, la força guanyadora seria CiU, amb 31-32 diputats, quan ara disposa de 50. ERC obté 27-28; Ciutadans, tercera força, amb 23-24; els populars, amb 12-13; la irrupció de Podem, amb 11-12; el PSC, amb 10; la CUP, en ascens, amb 9-10, i, per acabar, ICV-EUiA, amb 8-9. Salvador Milà, d'ICV-EUiA, entén que el 27S es decidiran moltes coses entre les quals "hi ha la definició de país, el descontentament social i la plurinacionalitat". I un aspecte a destacar el que ha presentat el periodista Toni Piqué, quan ha dit que "El que m'inquieta és que la volatilitat sigui general. Hi ha una indignació de la política". I, finalment, el contenciós sorgit entre Extremadura i Andalusia per un espot polític promocionat pel govern de Mèrida. En aquest espot es ridiculitza l'acció política del govern socialista andalús en favor de l'extremeny, controlat pels populars. Monago assegura que tot és una qüestió d'accent i la presidenta andalusa, Susana Díaz, reclama respecte. Toni Bolaño ho valora, tot plegat, com un "regal enverinat de Monago al seu col·lega andalús".

  • 2324 - 02/03/2015
    Veure vídeo

    2324 - 02/03/2015

    Iniciem el programa amb un resum de la compareixença de 3 dels germans Pujol al Parlament i amb l'incident entre el diputat del PP i el president de la Comissió Antifrau. La família Pujol segueix un guió establert de no declarar sobre l'origen de la fortuna familiar fins que el germà gran declari al jutjat el dia 26. Mentre intenten desviar l'atenció cap al Partit Popular i la seva presidenta a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. El PP, per la seva part, com que veu a venir que aviat els tocarà a líders seus passar per la Comissió Antifrau, intenta desestabilitzar el seu president. La comissió perd interès i oportunitats quan els diputats fan tertúlia en lloc de buidar dades sobre contractes com els obtinguts per Marta Pujol, 12 sense concurs. El 60% de la facturació provinent de contractes amb l'administració. 30% dels Estudis d'Impacte Ambiental dels parcs eòlics de Catalunya. CDC ha donat suport amb la presència de dirigents els Pujol que havien tingut càrrecs. Una aposta arriscada del partit. Els últims minuts els dediquem a comentar que Raül Romeva deixa ICV en desacord amb la posició incerta sobre la independència de Catalunya. La proposta d'ICV d'un estat lliure associat sembla encara més improbable que la independència pura i dura.

  • 2324 - 26/02/2015
    Veure vídeo

    2324 - 26/02/2015

    El 2324 ha tractat com a primer tema la sanció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra el jutge Santiago Vidal. El càstig és de tres anys apartat de la magistratura per ignorància inexcusable i falta de lleialtat de la Constitució. Per Josep Antoni Rodríguez, portaveu de Jutges per la Democràcia, "la decisió del CGPJ té més d'ideològica que de jurídica". I per acabar ha sentenciat que "la independència de la justícia està en seriós perill". En termes semblants s'han expressat els tertulians, Quico Sallés, periodista, Anna Boza, advocada, i Jofre Llombart, també periodista. Per Llombart, "el jutge Vidal és un cap de turc", mentre que per Sallés "sembla que l'exèrcit s'ha modernitzat més que l'àmbit de la judicatura". Boza s'ha fet creus de la decisió de l'organisme judicial perquè de la mateixa manera molts advocats harien de ser condemnats en virtut del contingut de l'Article 24 de la Constitució. Com a segon tema, el 2324 ha parlat de Marta Camps, actualment regidora de l'Ajuntament de Lleida, després que ha estat apartada com a número dos de la Paeria per Àngel Ros, actual alcalde. Camps, que ha denunciat públicament irregularitats en els comptes de l'ajuntament, assegura que "he estat sempre fidel als meus principis i en cap moment he traït els principis del PSC". I, per acabar, el programa s'ha fet ressò del dia de vaga dels estudiants universitaris i de segon cicle. Protesten per la reforma dels estudis universitaris que dels 4 cursos de grau i un de master es vol passar a tres més dos. Tot i això aquesta reforma es podrà aplicar de forma flexible i voluntària pels centres. Així s'ha expressat Antoni Castellà, secretari d'Universitats, que s'ha compromès a vetllar per l'equilibri entre qualitat i cost.

  • 2324 - 25/02/2015
    Veure vídeo

    2324 - 25/02/2015

    El TC ha declarat inconstitucionals 2 articles de la llei de consultes de Catalunya i restringeix la possibilitat de fer consultes a temes de la competència de la Generalitat i només a sectors de la població. També ha il·legalitzat el decret que va signar el president Mas convocant la consulta del 9-N sobre la independència de Catalunya. Segons el portaveu de l'associació Jutges per la Democràcia, Xavier González, la retallada és de tal calibre que definitivament enterra la possibilitat de fer consultes, i no diguem el dret a decidir. Tian Riba, tertulià habitual del programa, creia que TC deixaria alguna escletxa per fer algun dia una consulta. Jaume Marfany, vicepresident de l'ANC, afirma que seguim tenint un problema que és polític i que no es pot resoldre als tribunals. -No ens ha d'importar el que digui el TC. Els catalans van desobeir-lo el 9-N per primera vegada i seguirem el procés que empeny la societat civil. - Entrevistem per telèfon el líder de Podem Marc Bertomeu, que ens diu : -Creiem que els ciutadans tenen dret a decidir el model territorial, però també altres coses, com el model de sanitat, el model econòmic... Per això el primer pas és fer fora els que volen perpetuar el règim del 78. Esclar que cal una consulta sobre la relació Catalunya-Espanya, i moltes altres consultes!!! - En l'últim tram del programa, entrevistem l'alcalde de Moià sobre la consulta del proper 22 de març per saber si els habitants del Moianès volen que els 10 municipis es converteixin en una comarca administrativa. Aquesta serà la primera consulta legal que es farà a Catalunya en virtut de la llei de consultes avui esmenada pel TC.

  • 2324 - 24/02/2015
    Veure vídeo

    2324 - 24/02/2015

    El debat de política general al Congrés dels Diputats ha encapçalat el 2324 d'aquesta nit. Des de Madrid, el delegat de TV3 Josep Capella ha disseccionat el debat en tres punts: economia, corrupció i Catalunya. Aquest debat serà l'últim d'aquesta legislatura i, segons el mateix Capella, ha destil·lat un regust preelectoral. Per Oriol Amorós, d'Esquerra Republicana, "el mal ús que es fa de les institucions provoca que l'economia estigui en mans de les gran empreses". Mentre que, per Marc Vidal, d'Iniciativa per Catalunya, "l'optimisme en referència a les expectatives econòmiques arriba al punt del cinisme". I Isabel Vallet, de la CUP, ha insistit que "de les iniciatives del govern espanyol, la gent n'ha sortit més pobra". Juntament amb els tertulians Daniel Condemines, Miquel Puig i Bernat Dedéu, els representants polítics també han parlat del lliurament d'un CD amb el contingut de la conversa de La Camarga entre Sánchez-Camacho i Victòria Álvarez, antiga parella de Jordi Pujol Ferrusola, al president de la comissió antifrau del Parlament. Els polítics, tots tres presents a la comparexença d'ahir, han comentat que el CD és una simple anècdota que, per part del fill de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, ha volgut distreure l'atenció del contingut real de la comissió. I, finalment, Pedro Aznar, professor d'Economia d'ESADE, ha parlat del món de les prediccions econòmiques. A través de l'estudi "DIANA ESADE", s'ha pogut confirmar que les prediccions que es fan des d'institucions, escoles i fins i tot governs acaben a llarga distància del que passa realment. Pel professor Aznar, "aquest any, però, hi haurà creixement per a l'economia espanyola a conseqüència de la baixada del petroli i de la política del BCE". En aquest sentit, també s'ha dit que la tendència econòmica d'un país o d'una regió no s'explica només per un sol element. Miquel Puig, economista, s'ha expressat no gaire optimista perquè "som allà mateix d'on érem abans de la crisi".

  • 2324 - 23/02/2015
    Veure vídeo

    2324 - 23/02/2015

    Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat del 1980 al 2003, la seva esposa Marta Ferrussola i el fill gran de tots dos, Jordi Pujol Ferrussola, han declarat a la comissió antifrau del Parlament de Catalunya de les 3 de la tarda fins a quarts de 12 de la nit. Ha sorprès sobretot l'exhaustivitat del fill, que segons els tertulians s'ha menjat els parlamentaris. -Molt per damunt de la mitjana del pais - ha dit Enric Vila. Mentre Antoni Baños ha afirmat - Avui la comissió és una catarsi. Catalunya està descobrint els "Kennedy" d'aquí i el funcionament del país durant molts anys. - Debaten els tertulians sobre aquest funcionament permissiu, forjat per connivències i favors mutus, i que es va acabar quan el Partit Popular va obtenir la majoria absoluta al Congrés dels Diputats l'any 2000. A la comissió antifrau del Parlament de Catalunya, avui s'ha vist que la família Pujol es creia més important per a Catalunya del que Catalunya ara creu que és. Segons Antonio Baños, avui és el primer acte d'una autòpsia a la Catalunya de 10 anys enrere; i hem començat amb la "família reial" catalana. Maribel Juan, autora de la biografia de Marta Ferrusola, creu que : -el matrimoni ha perdut l'oportunitat de netejar la seva imatge i mostrar-se humil i penedida. En canvi, el fill ha aprofitat molt bé l'oportunitat amb actitud valenta.- Hi ha una opinió compartida al plató que la comissió està sent més una comissió per a l'escarni que d'investigació antifrau.

  • 2324 - 19/02/2015
    Veure vídeo

    2324 - 19/02/2015

    Monogràfic sobre Grècia i les negociacions del govern d'Alexis Tsipras i la Unió Europea. En connexió directa amb Brussel.les, el corresponsal Francesc Serra ha descartat que hi ha hagi una voluntat oculta per fer que Grècia abandoni l'eurozona. "Des de Berlín es manté que Grècia ha d'acceptar el pacte vigent i evitar desfer el camí ja construït. Això no treu que el govern d'Atenes vulgui presentar un nou contracte per estimular la recuperació i el creixement", ha explicat Francesc Serra. Per Carme Colomina, cap d'Internacional del diari ARA i antiga corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel.les, "la clau política actual passa perquè l'acord entre les parts eviti que hi hagi guanyadors i perdedors al marge de les noves condicions a què es comprometin". Des d'un punt de vista més estratègic, Jordi Vaquer, director d'Open Society Iniciative for Europe, assegura que "Berlín no vol, en cap cas, que l'exemple de Grècia s'estengui a Portugal i Espanya". Pel mateix camí transita Albert Royo, secretari general del Consell de la Diplomàcia de Catalunya, que sosté que "tot se circumscriu a un càlcul electoral i Tsipras demana un període de sis mesos, finançats amb un préstec de Brussel.les, per estabilitzar la seva economia". Davant del posicionament irreductible tant del govern espanyol com dels alts càrrecs del Partit Popular davant d'una hipotètica quitança del deute grec, Abavis Nikos, economista i vicepresident de la comunitat grega a Barcelona, ha posat llum sobre algunes informacions que fan referència a les aportacions espanyoles. "La quantitat que ha facilitat Espanya és de 6 milions d'euros. La resta, fins arribar als 26 milions que presenta el govern espanyol, correspon al mecanisme europeu de finançament. Espanya avala els 20 milions restants després que Grècia hagi pagat aquesta quantitat gràcies a la venda dels seus actius patrimonials".

  • 2324 - 18/02/2015
    Veure vídeo

    2324 - 18/02/2015

    Ernesto Poveda, president d'ICSA: Les dones en general tenen més interessos que els purament laborals. Cristina Faciaben CCOO, majoria dones que arriben a alts càrrecs directius son dones que dediquen exclusivitat del temps a la vida laboral i també afecta a la discriminació salarial La discriminació no es dóna en empreses públiques. A Itàlia, la diferència de sou en càrrecs directius és menor (7%) que a França o Espanya (11-13%). Bona pregunta! Si les dones cobren menys, per què els empresaris contracten més homes? Mònica Sabata: hi ha més homes emprenedors que dones. Ara bé les dones emprenedores són més conservadores, però amb més percentatge d'èxit. Ciutadans es presenta a Madrid en acte multitudinari. Projeccions electorals li donen una representació de més del 13% de l'electorat. PP i UPyD se senten afectats. Procuren menystenir-los pel seu origen català. Comentem altres temes de l'activitat política a Madrid, on el PSOE es desestabilitza per la imputació de dos expresidents en casos de corrupció a Andalusia; i la reforma de la Llei d'Avortament que obliga menors al consentiment patern. Repassem la sessió de control al govern al Parlament de Catalunya i les portades de demà dels diaris catalans.