TOTS ELS PROGRAMES

  • 2324 - 11/12/2014 Llista unitària, llista presidencial, llistes separades, la gran incògnita a resoldre.
    Veure vídeo

    2324 - 11/12/2014 Llista unitària, llista presidencial, llistes separades, la gran incògnita a resoldre.

    Llista única, llista del president, llistes separades. El programa d'avui ha anat d'això. S'ha recordat, en primera instància, el posicionament del president Mas: "Primer el país, després els partits i, finalment, els aspectes personals". Per Junqueras, gens partidari de l'estratègia persidencial, advoca per "sumar per separat, aglutinar a tots i no només uns quants, respecte a la pluralitat i la transversalitat". Així, els tertulians d'aquesta nit s'han expressat de forma prou diferenciada. Per Alfons López Tena, de Solidaritat Catalana per la Independència, "el fet de compartir punts de diversos programes ja es va fer el 2012 i no va servir de res". Montserrat Tura, antiga consellera d'Interior de la Generalitat, entén "que la desaparició de la pluralitat em fa angúnia". Mentre que Enric Sierra, de La Vanguardia, sosté que "en unes eleccions que no són un referèndum hi haurà una gran varietat de posicions". I Antonio Baños, també periodista, ha dit que "les eleccions que es facin a Catalunya s'han de distanciar de les espanyoles". Per afegir claredat al tema, s'ha contactat amb Jordi Regincós, professor de Teoria de la Comunicació a la Universitat de Girona, que ha estudiat almenys set reparticions d'escons en base als resultats de les últimes autonòmiques en base a diferents coalicions. Pel Dr. Regincós, la conjunció de diverses formacions sota unes mateixes sigles no amplia en excés la diferència amb la resta de partits si es continua aplicant la llei d'Hondt. En el millor dels casos un hipotètic conglomerat de CiU, ERC, Iniciativa i CUP ocuparia 90 escons de 135. Per acabar, s'ha parlat de la resolució de la Fiscalia en virtut de la qual diverses piulades comparant el procés sobiranista amb el nazisme no constitueixen delicte. També s'ha recordat que avui s'ha aprovat la Llei de Seguretat Ciutadana enllestida per la majoria parlamentària del PP.

  • 2324 - 10/12/2014 Más i Junqueras, reunió d'amagat
    Veure vídeo

    2324 - 10/12/2014 Más i Junqueras, reunió d'amagat

    Obrim el programa amb la reunió entre el president Mas i el cap de l'oposició, Oriol Junqueras. Sense imatges, perquè el conseller de Presidència ahir va despistar els mitjans de comunicació. Un comunicat ha permès conèixer un pobre resultat: seguiran les reunions entre ells i altres entitats. Es constata que no queda temps per a gaires reunions si es vol anar ràpid perquè el sobiranisme no perdi gas. La conferència de Miquel Iceta centra el segon quart del programa. El resum de comentaris: un missatge antic que els catalans ja no compren. Després d'analitzar el debat al Congrés sobre una unitat especial de la policia per investigar polítics catalans, la segona part del programa la dediquem al Premi Alfons Comín, atorgat a Gustave Kiansumba, un congolès que va entrar a Europa en patera després de 7 anys d'intents frustrats. Amb ell entrevistem José Palazón, president de PRODEIN, l'associació que assisteix les persones que aconsegueixen creuar la tanca de Melilla.

  • 2324 - 09/12/2014 El govern català recorda que les eleccions  es podrien convocar en acabar la legislatura.
    Veure vídeo

    2324 - 09/12/2014 El govern català recorda que les eleccions es podrien convocar en acabar la legislatura.

    El 2324 d'aquesta nit ha tractat dos refredaments: l'un, relacionat amb la meteorologia; l'altre, amb la política. El vent ha estat el trist protagonista del dia, amb dues morts a Terrassa i una altra en accident de trànsit. Francesc Mauri, un dels meteoròlegs de TV3, ha explicat les causes d'aquestes inclemències que tenen a veure a l'orografia. L'"efecte Venturi", encunyat a través de la meteorologia, mostra les conseqüències de les ratxes de temporal que escombren les planes. Les comarques més afectades han estat el Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès. I la política. Després de les declaracions del portaveu del govern català, Francesc Homs, en què ha recordat que les eleccions s'han de fer quan toca, al final de la legislatura, l'oposició ha reaccionat. Pere Aragonès, d'ERC, pensa que les eleccions s'han fer al més aviat possible, mentre que Quim Arrufat, de la CUP, denuncia que no es pot segrestar el procés. Per Quico Sallés, periodista, els arguments d'Homs "s'han d'inscriure en una tàctica més que en una estratègia; és una descompressió tant mediàtica com política". Odei Etxearte, també periodista, ha estat més específica quan ha dit que "es tracta d'una tàctica de pilotes fora". I Albert Gimeno s'ha exclamat perquè tot plegat sembla una mena de "dia de la marmota que pretén evitar friccions entre CiU i ERC". El 2324 també ha tractat les peticions del fiscal en el "cas Nóos". Altes penes de presó i econòmiques per a Iñaki Urdangarin i només càrrega econòmica, uns 600.000 euros, per a la infanta Cristina. En conjunt, durant el Dia contra la Corrupció. A Catalunya, el 82% dels qüestionats, segons l'Oficina Antifrau, pensen que hi ha molta corrupció. I, finalment, l'últim tram del programa s'ha ocupat de Podem i el seu retret per una entrevista al seu líder, Pablo Iglesias, en el programa "La noche", del Canal 24 Horas.

  • 2324 - 04/12/2014
    Veure vídeo

    2324 - 04/12/2014

  • 2324 - 03/12/2014
    Veure vídeo

    2324 - 03/12/2014

    Després de la confrontació de models Mas-Junqueras de transició a la independència, arriba l'hora del dia a dia. Tothom demana gestos a ERC, que pot permetre el tràmit parlamentari dels pressupostos o fer caure el govern. D'on pensa treure els 2.500 M ¿ d'ingressos extraordinaris que necessita el govern? Ensenyem l'esquema de deutes del govern central amb la Generalitat que el conseller d'Economia vol forçar que es paguin. Mònica Sabata s'estrena com a contertuliana, amb els altres conclouen que la Generalitat depèn de l'estat espanyol perquè Catalunya no té capacitat recaptatòria. Repassem les xifres donades pel ministre d'Economia sobre operacions fraudulentes detectades pel FROB a bancs i caixes. També fem un cop d'ull a l'informe sobre corrupció al món de l'Organització International Transparency. Horaris comercials: enèsima suspensió del Tribunal Constitucional de normatives catalanes. Entrevista a Lluís Forcadell, president del Consell de l'Alumnat de la Universitat de Barcelona sobre la retallada de l'aportació de la Generalitat a les beques Erasmus. 1.900 aptes, sobre 4.000, no rebran aquesta aportació.

  • 2324 - 02/12/2014 Oriol Junqueras aposta per la unitat amb llistes diverses
    Veure vídeo

    2324 - 02/12/2014 Oriol Junqueras aposta per la unitat amb llistes diverses

    Tema únic el del 2324 d'aquesta nit: la conferència d'Oriol Junqueras al Palau de Congressos de Barcelona. El president d'Esquerra Republicana opta per la unitat, però amb llistes separades. És un "no" a la llista única d'Artur Mas, que era a la primera fila de la platea. Junqueras ha acabat la seva intervenció de setanta-cinc minuts dient que "el futur dels nostres fills ha de fonamentar-se en ells mateixos i no dipositar aquesta responsabilitat en un estat que no ens estima". Cadascun dels tertulians ha qualificat el discurs a peu dret i sense papers de Junqueras. Per Enric Vila, periodista, ha estat "eficaç perquè ha resituat el debat de la independència". Per Marta Lasalas. periodista, ha resultat "previsible tot i que es desprèn un acostament amb el president Mas". Jordi Martí, consultor cultural, ha dit que li resultava "pedagògic per la claredat expositiva". I, finalment, Esperança García, advocada, la descrit com a "fugisser d'una cursa que va guanyant Convergència". El periodista de la secció de Política de TV3 Miquel Moreno ha destacat que Mas i Junqueras el que realment han fet és deixar ben clares les seves posicions de partida. I, com a contrapunt de tot plegat, el 2324 ha comptat amb la presència de Joan Puigcercós, antic líder d'Esquerra. En referència a Junqueras, ha dit que "el nou president d'ERC és un fre al lerrouxisme d'avui, hereu de la vella confrontació entre la justícia social i la independència durant els anys de la II República".

  • 2324 - 01/12/2014
    Veure vídeo

    2324 - 01/12/2014

    El diari ARA ha donat a coneixer avui l'existencia d'un grup de policies d'afers interns que investiga delictes de corrupció a Catalunya. Entrevistem via skipe Pedro Águeda, el periodista que signava la informació del diari. Mostrem declaració del Sindicat Unificat de Policia i la opinió d'Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya, sobre el tema. Pels tertulians, una unitat així està fora dels límits d'un estat democràtic i el ministre d'Interior està al límit de la legalitat. La segona part del programa la dediquem a parlar dels efectes de la llevantada dels darrers dies sobre les infraestructures. Analitzem el sistema d'adjudicacions de l'obra pública i el descontrol de moltes obres d'organismes centralitzats, com Adif i Aena.

  • 2324 - 27/11/2014
    Veure vídeo

    2324 - 27/11/2014

    La corrupció significa 40.000 milions d'euros anuals, segons una universitat de les Canàries. "Quan la política s'esvaeix és quan la corrupció es veu." "La corrupció no és pols que es pot escombrar, és el greix que permet funcionar el sistema." Frases brillants dels nostres convidats d'avui, el dia que el Congrés dels Diputats de Madrid ha fet un ple dedicat a analitzar i prendre mesures contra aquesta xacra que sacseja el món de la política. Entrevistem Manuel Villoria, fundador de Transparència Internacional, per a qui les institucions no funcionen. Heretades del règim franquista, han estat mínimament reformades. També troba a faltar una llei que protegeixi denunciants de corrupció (corruptors o corromputs). I afirma que Suècia també tenia corrupció al segle XIX però van prendre mesures. Destaca que no hi ha corrupció sistèmica, entre funcionaris per exemple, però sí molta corrupció política. Mostrem un resum de les mesures presentades per Rajoy avui al Congrés. Incloure al Codi Penal com a delicte el finançament il·legal dels partits, els convidats coincideixen que és un gran pas, però que cal acompanyar-lo amb mesures de seguiment i recursos per investigar. Es troben a faltar mesures que castiguin les empreses que ofereixen diners a canvi de favors, inclosos també els casos que es destapin a l'estranger.

  • 2324 - 26/11/2014 Ana Mato, ministre de Sanitat, dimiteix esquitxada pel "Cas Gürtel".
    Veure vídeo

    2324 - 26/11/2014 Ana Mato, ministre de Sanitat, dimiteix esquitxada pel "Cas Gürtel".

    La dimissió d'Ana Mato com a ministra de Sanitat ha encapçalat el programa. Esquitxada pel "cas Gürtel", tot i que com a "partícip a títol lucratiu" i no com a imputada, s'ha vist obligada a dimitir. La més que probable imatge d'una ministra asseguda al banc dels acusats ha resultat determinant per abandonar el govern de Mariano Rajoy. És el tercer ministre que deixa el govern espanyol durant la present legislatura. Ernesto Ekaizer, periodista i especialista en la trama "Gürtel", creu que "el judici sobre aquesta primera part de l'escàndol financer del PP no es farà fins al mes de juny de l'any que ve". Ekaizer adverteix que "la renovació del jutge Ruz per a aquesta instrucció el 24 de desembre serà clau per enllestir el judici sense dilacions innecessàries". El segon tema del programa s'ha basat en les repercussions de la conferència d'Artur Mas al Fòrum. Per Anna Simó, d'Esquerra Republicana, "el discurs de Mas va concretar les opcions polítiques sense marcar condicions sine qua non". Un altre dels polítics convidats, David Companyon, d'ICV-EUiA, ha destacat que "l'acte d'ahir del president Mas va ser, de dalt a baix, un acte de propaganda política". Per al tertulians, per exemple Bernat Dedéu, el més destacable és que "un fill de la Lliga i de 'La Veu de Catalunya' ahir va parlar d'independència", i a més a més que "el que molesta a l'esquerra és que una revolució democràtica la faci un polític de centredreta". En canvi, per Ferran Espada, periodista, "si bé el discurs de Mas és d'una gran profunditat, socialment és insuficient". I, finalment, Toni Piqué, també periodista, ha reclamat que "el primer és decidir si volem un estat independent abans d'altres qüestions".

  • 2324 - 25/11/2014 Mas explica el seu camí cap a la independència
    Veure vídeo

    2324 - 25/11/2014 Mas explica el seu camí cap a la independència

    El programa especial d'avui, de dues hores, ha girat a l'entorn de la conferència del president Mas a l'auditori del Centre de Convencions Internacional, en què s'ha ofert per encapçalar o tancar una llista única que serveixi de substitut del referèndum que l'estat espanyol impedeix. La resta del full de ruta és un període de divuit mesos per crear estructures d'estat i convocar eleccions constituents. Hem fet entrevistes a l'entrada i a la sortida de l'esdeveniment i també hem aconseguit les primeres declaracions del president just en acabar la conferència. Hem entrevistat Carme Forcadell per iniciar la segona hora de programa; ha anunciat que dissabte l'ANC, que ella representa, presentarà la seva proposta de ruta cap a la independència. Finalment hem emès valoracions dels assistents a la conferència i hem repetit la minientrevista al president.

  • 2324 - 24/11/2014
    Veure vídeo

    2324 - 24/11/2014

    Opinions discrepants sobre el caràcter del discurs que farà el president en menys de 24 hores. Un discurs d'Estat? Un acte electoral per pressionar ERC? Un discurs tranquil·litzador quan el sobiranisme s'ha quedat sense horitzó? Coincideixen els tertulians que després del 9-N ERC està descol·locada i sent al damunt la pressió de la llista unitària que proposa Convergència i Unió. També coincideixen a desqualificar les propostes socialistes de portar el Senat a Barcelona. A la segona part del programa, tres convidats debaten sobre les desigualtats a la ciutat de Barcelona. Segons la Plataforma Nou Barris Cabrejada, no hi ha dades ni diagnòstic, i per tant les polítiques són erràtiques. El president del Banc dels Aliments descriu els objectius del Gran Recapte del cap de setmana que ve.

  • 2324 - 20/11/2014 Diferents moviments socialistes es disputen el centreesquerra de Catalunya
    Veure vídeo

    2324 - 20/11/2014 Diferents moviments socialistes es disputen el centreesquerra de Catalunya

    La convulsió política a Catalunya arriba als partits. El "2324" d'avui s'ha centrat en l'espai de centreesquerra. Per demà s'espera l'anunci d'unió entre el Moviment Catalunya i Nova Esquerra Catalana. Tots dos moviments estan encapçalats per polítics del PSC i que van ocupar alts càrrecs en el govern de la Generalitat durant el període del tripartit. Per Pere Almeda, portaveu de Nova Esquerra Catalana, del que es tracta és "d'enllestir un nou projecte polític a Catalunya amb l'objectiu d'irrompre en les pròximes eleccions en base a la tradició socialista". A tot això, el president Mas ha dit que fa pena que el poble de Catalunya posi les urnes i la reacció de l'Estat sigui tribunals i fiscals". És aquesta situació expressada amb motiu del Dia de la Infància la que provoca, entre altres fenòmens, la recomposició política de Catalunya. "El Periódico" publica en l'edició de demà un sondeig en què destaca la irrupció del moviment Podem al Parlament. Per Enric Sierra, periodista de "La Vanguardia", "el Parlament s'esmicola mentre es fa difícil reunir una majoria sòlida amb la perspectiva de la concurrència de noves formacions". Roger Palà, no obstant, assegura que "cal preveure una majoria d'esquerres al marge de la socialdemocràcia tradicional", mentre que la periodista del setmanari "El Temps" Gemma Aguilera pronostica "una forta caiguda del PSC". El "2324" ha entrevistat Ernest Maragall, cap visible de Nova Esquerra Catalana i actualment eurodiputat, que s'ha lamentat que "el socialisme catalanista és el gran absent d'aquest procés, que ha de perseguir la unitat social i política". Pel consultor cultural Miquel Martín Gamisans, "falta un procés clarificador". Per acabar, s'ha recollit la compareixença sense preguntes de la fiscal provincial Ana Magaldi i les declaracions d'Alfonso Guerra responsabilitzant del procés sobiranista les forces nacionalistes catalanes.

  • Contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència, usurpació, malversament i prevaricació
    Veure vídeo

    Contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència, usurpació, malversament i prevaricació

    Desobediència, Usurpació de funcions, Malversament i Prevaricació. Són els càrrecs pels quals s'interposa la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Sorprenen les discrepàcies tan agudes entre fiscals. El convidat d'avui, Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de l'UB, informa que, a diferència d'altres països, la Fiscalia a Espanya és un organisme independent i que ha d'intervenir segons la llei, no al dictat del govern. El món judicial va ple de debat sobre la querella. El tertulià Xavier Graset afirma contundent que al fiscal general Torres-Dulce li queden pocs dies. El text de la querella, comentat per Albert Calatrava, corresponsal de Catalunya Ràdio a Madrid. Han començat campanyes d'autoinculpació, una acció fàcil de fer, segons Jordi Nieva, presentant un document a la Fiscalia. No serveix per a res, més que com a mobilització Debatem sobre la intromissió o no de la política en la interposició de la querella o si es tracta d'un procés estrictament tècnic. La visita de Rajoy anunciada per a la setmana que ve es comença a comentar quan entrem als darrers 20 minuts de programa. Una trobada Mas-Rajoy s'espera en un moment o altre. L'últim quart d'hora entrevistem la portaveu de la Plataforma per a la Defensa de les Terres del Sénia, que exposa l'esperança que la defensora del poble intervingui perquè no s'indemnitzin els autors d'un projecte mal fet i que, en canvi, sí que es faci als veïns que van patir els sismes causat per la injecció de gas al magatzem Castor. Acabem debatent la polèmica entre l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el ministre de l'Interior sobre la filtració a la premsa d'unes investigacions policials sobre suposats comptes de l'alcalde a Suïssa.

  • 2324 - 18/11/2014 El visecretari general del PP assegura que la crisi dels fiscals té a veure amb "la contaminació política" que es viu a Catalunya
    Veure vídeo

    2324 - 18/11/2014 El visecretari general del PP assegura que la crisi dels fiscals té a veure amb "la contaminació política" que es viu a Catalunya

    Des de Brussel.les, el vicesecretari general del PP, Carlos Floriano, s'ha despatxat amb unes declaracions que pretenen justificar la postura dels fiscals superiors de Catalunya. Per Floriano, l'explicació té a veure amb la "contaminació que es respira a Catalunya" fomentada per la Generalitat i els seus poders fàctics. Arran d'aquests declaracions, Oriol Rusca, degà del Col.legi d'Advocats de Barcelona, "instrumentalitzar la justícia és el pitjor que es pot oferir a la societat catalana". Per un dels tertulians, Tian Riba, periodista, "el millor favor que se li pot fer a Mas i a l'independentisme és presentar la querella". Mentre que Odei Etxearte, periodista d'"El PuntAvui", ha dit "que s'ha de difenciar el contingut de la querella en virtut dels delictes que s'imputen i de les persones imputades". En un altre apartat, el programa s'ha fet ressò d'unes declaracions del general Jaime Domínguez Buj, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra. Domínguez ha dit que "quan la metròpoli es fa dèbil es quan es produiexen processos centrífugs en què alguns prefereixen separar-se que mantenir-se units". Després, a través d'un comunicat, ha matisat que es referia a processos històrics al voltant de la Guerra del Francès. De tota manera, l'advocat Màrius Garcia s'ha afanyat a dir que "aquests tipus de declaracions tenen molt recorregut". I, finalment, el programa ha comptat amb la presència d'Ibrahim Beisani, president de la comunitat palestina a Catalunya. El Congrés dels Diputats ha demanat per pràcticament unanimitat que el govern espanyol reconegui l'estat palestí. No hi ha data ni un mandat clar a banda que la diplomàcia espanyola haurà de promoure aquest reconeixement en totes les institucions de la Unió Europea. Beisani ha dit que "no s'ha de parlar d'odi, sinó d'injustícia contra els palestins mentre perduri l'ocupació israeliana".

  • 2324 - 17/11/2014
    Veure vídeo

    2324 - 17/11/2014

    Aquesta tarda s'ha conegut la negativa de la Fiscalia Superior de Catalunya a posar una querella contra Artur Mas i alguns consellers del govern de la Generalitat per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre. I hem convidat el jutge Xavier González, portaveu de l'Associació Jutges per la Democràcia, que ens ha explicat que, com que no hi ha una ordre judicial explicita prohibint el procés, no pot prosperar una querella per desobediència. Entre els convidats d'avui ha quedat palès que el govern espanyol pressiona la Fiscalia General de l'Estat perquè es querelli, tot i unes primeres reticències la setmana passada. La segona meitat del programa hem abordat les expectatives que desperta visita del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, anunciada per dissabte que ve. Escasses. Segons líders polítics, excepte el PP, arriba tard i sense propostes. L'entrada i el retorn a la presó de Josep Lluís Núñez, expresident del Barça, i de Jaume Matas, expresident de les Balears, enceta un debat sobre els règim penitenciari, els tractes discriminatoris i els indults, que a Espanya són abundants i sense argumentació.