L'escriptora, que acaba de publicar llibre, puja "Al cotxe!"

Almudena Grandes: "Espanya pateix una crisi sistèmica, territorial i institucional"

"La madre de Frankenstein" és el títol de l'ultima novel·la d'una narradora d'ampli recorregut que ha relatat històries ambientades a l'Espanya del passat. Un passat que retrata realitats sociopolítiques que, assegura, encara perduren.
Carles Claret Vilaseca
TEMA:
Cultura
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Puja "Al cotxe", que com sempre condueix Eloi Vila, al ritme del tema "Starman", de David Bowie. Una cançó que, segons Almudena Grandes, l'ha marcat vitalment ja que delimita "la frontera entre l'adolescència i la joventut". Ho explicita dient que és una melodia de "quan vaig començar a ser jo." La música correspon a un temps viscut, igual que la literatura i el cine.

 

"La memòria dels llibres que has llegit o les pel·lícules que has vist és tan o més important que les coses que t'han passat en temps reals en calendaris i rellotges."

 

I és que, com conclou l'escriptora de manera càustica. "la vida real és una llauna!", tot i que, a instàncies de l'Eloi, aclareix que hi ha moments extraordinaris. En general, admet, li agrada més "llegir que escriure". A casa seva hi ha molts llibres. "La majoria són del meu marit, que és un bibliòfil maniàtic". El poeta Luis García Montero, explica Grandes, col·lecciona primeres edicions de poesia en castellà.

 

La història d'Aurora Rodríguez

Precisament a ell, l'escriptora li dedica la seva última novel·la, "La madre de Frankenstein", publicada a Tusquets, la seva editorial de sempre, encapçalada per l'avanttítol "Relats d'una guerra interminable". En realitat, com comenta, li ha dedicat sencera tota una sèrie de cinc obres que va arrancar fa una dècada.

 

La sèrie de novel·les publicades per l'escriptora madrilenya amb l'última,
La sèrie de novel·les publicades per l'escriptora madrilenya amb l'última, "La madre de Frankenstein", al centre (CCMA)

 

La novel·lista madrilenya, que el maig farà 60 anys -és la gran d'una família de quatre germans i espera ser àvia aviat- explica que, en fa 30, es va enganxar a la història d'Aurora Rodríguez Carballeira, parricida i coprotagonista del relat del seu últim llibre.

De fet, "Manuscrito publicado en Ciempozuelos", obra publicada el mateix any que la seva novel·la de debut, "Las edades de Lulú", ja era una anàlisi clínica de la vida d'aquesta dona.

Grandes, que primerament la coneixia "com a assassina", durant la redacció de la seva segona novel·la, va descobrir una altra persona. Una malalta mental que "tancada al manicomi, estava convençuda que havia nascut per redimir la humanitat i tenia la missió de fer que els ésser humans fossin més feliços", comenta.

 

"La madre de Frankenstein"

Mentre estava internada, continua explicant, feia ninots de drap, als quals "mirava durant hores per transmetre'ls el seu ànim, igual que el doctor Frankenstein". En el seu últim llibre, ambientat als anys cinquanta al sanatori de Ciempozuelos on Aurora n'hi va viure 21, l'autora se centra en els últims tres.

En aquella època, ressalta la narradora, "aquell indret era un microcosmos on habitaven dones desproveïdes de tota llibertat, que vivien al marge d'un país que ja vivia al marge."

L'argument fa coincidir la interna Aurora Rodríguez amb el jove psiquiatre, Germán Velázquez, que ha tornat a Espanya després d'un exili iniciat acabada la guerra, i amb una auxiliar d'infermeria, María, a qui la Aurora va ensenyar a llegir i a escriure quan era una nena.

 

"Als anys cinquanta, Espanya sencera s'assemblava molt a un manicomi. I, avui dia, encara queden algunes coses d'aquella època, més de les que creia."

 

L'Espanya actual

Per l'escriptora, la irrupció de Vox en el panorama polític "ha trastocat la idea que tenia del país, hi ha hagut un retorn a les essències ràncies de l'Espanya immortal". En les seves novel·les, Almudena Grandes s'ha centrat força en històries viscudes durant el franquisme i pensa que, precisament, "ara té més sentit que mai parlar d'aquell passat. Una dictadura totalitària i militar de quatre dècades emmotlla els sentiments, la moral, el pensament i les conviccions de diverses generacions".

Destaca com a nocius per a la societat espanyola, la corrupció i la manca de fe en els pilars d'un estat "que va fundar una democràcia que no reconeixia la pròpia tradició, mitjançant un procés en què es va voler fer veure que ho hi havia hagut una dictadura".

Ella es defineix com a republicana i propera a la idea d'una solució federal a partir de la qual s'abordi la crisi territorial "asseient-se i parlant". Sigui com sigui, pensa que, tard o d'hora, caldrà fer foc nou amb valor i coratge ja que "Espanya pateix una crisi sistèmica, territorial i institucional".

 

Almudena Grandes rient mentre conversa amb l'Eloi Vila
Almudena Grandes rient mentre conversa amb l'Eloi Vila (CCMA)

 

Viure dues vides alhora

"Els novel·listes vivim dues vides a la vegada." Quan escriu una novel·la, Almudena Grandes es tanca a casa, s'abstreu, s'apassiona i és immensament feliç. Escriu al matí: "Soc més llesta al matí que a la tarda. La tarda la deixo per als articles i altres coses."

 

"Mentre escric una novel·la em toca viure altres vides, ser unes altres persones, viure en altres cases i tenir altres amics i problemes."

 

Reconeix que viure doblement és complicat, però forma part de l'ofici. Des de sempre va voler ser escriptora. "Escrivia el diumenge quan anàvem a casa del meu avi a veure el futbol. Els nens, perquè no donéssim la llauna, en poaven a dibuixàr al menjador. Com que de dibuixar no n'he sabut mai, vaig començar a escriure". I allà, als 8 anys, van sorgir els seus primers contes.

El seu pare escrivia sonets i l'avi també era aficionat a la ploma. Per això, conclou l'escriptora, "estava condemnada a enamorar-me d'un poeta". Considera que conserva la il·lusió per continuar escrivint i es confessa feliç. "No necessito massa per ser-ne i soc molt optimista".

 

Adaptacions al cinema

La primera novel·la d'Almudena Grandes, "Las edades de Lulú" (1989), va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical per a obres de temàtica eròtica i ha estat traduïda a 19 idiomes. El director català Bigas Lluna la va adaptar al cinema l'any següent de publicar-se.

 

Las edades de Lulu
"Las edades de Lulú", pel·lícula basada en la novel·la homònima d'Almudena Grandes (CCMA)

 

També es va adaptar al cinema "Malena es un nombre de tango" (1996), protagonitzada per Ariadna Gil i amb la direcció de Gerardo Herrero, cineasta que també va adaptar "Los aires difíciles", publicada el 2002 i exhibida a la gran pantalla quatre anys després. Finalment, la novel·la "Atlas de geografía humana" (1998), estrenada el març del 2007, va comptar amb la direcció d'Azucena Hernández, amiga de l'escriptora.

Respecte a les adaptacions a la gran pantalla de les seves obres, Almudena Grandes n'explica una curiositat: "No poso cara als meus personatges i, a l'hora d'escollir els actors per a l'adaptació al cine, no sé quins actors han d'interpretar-los. Això sí, sé quins no." Quan hi ha un càsting i no li quadra l'interpret que proposen diu que no de seguida.

ARXIVAT A:
Cultura Literatura

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut