Àlex Monner: "'Polseres vermelles' va ser una bona hòstia"

El pas de l'actor Àlex Monner pel programa "Al cotxe" ha estat ple de frases lapidàries ("sí, soc un intens") i detalls de tendresa, com la salutació als seus avis, el Ramon i la Montse ("com me'ls estimo!"). Monner ha explicat a Eloi Vila que la seva carrera d'actor va començar per "pura casualitat" quan el productor d'"Herois" buscava figurants a la seva escola. Ell, que mai s'havia plantejat ser actor, va anar passant rondes ("suposo que el Pau Freixas va veure alguna cosa en mi que li funcionava") fins que va ser l'escollit. En aquell moment, amb 14 anys, va començar una voràgine que va marcar la seva adolescència. El rodatge d'aquella primera pel·lícula, de fet, el qualifica com l'experiència més transcendental de la seva vida. "Moltes facetes de la vida, per mi, van florir en aquell moment. Vaig poder descobrir valors com l'amistat profundament. De cop, allà s'estaven intercanviant coses molt potents entre aquells xavals. I poder viure això en primera persona, evidentment, em va canviar la vida." Tot seguit va arribar una altra pel·lícula, "Els nens salvatges". I després, el gran paper que sens dubte ha marcat la seva carrera: el Lleó de "Polseres vermelles". Una sèrie que va revolucionar la televisió fins al punt de ser la ficció més versionada del món del 2014 al 2019. "La vaig rodar amb 15 anys i va ser una... una bona hòstia. En tots els sentits. Per bé i per malament: em va donar molta visibilitat. Però també vaig sentir que hi havia moltes mirades a sobre meu. Quan això et passa en un moment que tens una personalitat encara molt poc formada, de cop costa fer-hi front. Sentia que li havia de caure bé a tothom, perquè em mirava a través dels ulls de tothom. I a tothom no li pots caure bé." Com la va afrontar, aquella etapa? És la pregunta que immediatament li fa l'Eloi. "Com vaig poder", assegura Monner, que afegeix que es va tancar "amb els seus amics i fumant molts porros". Tot i que ja fa molts anys, dels seus primers papers, l'Àlex recorda els nervis que passava i que encara passa cada cop que s'ha de posar davant les càmeres. Defineix la seva relació amb els nervis i la feina com un matrimoni o una carrera de fons. "De fet, ara estic molt nerviós. Sempre que hi ha càmeres estic molt nerviós. Trobo que també està bé que existeixin, aquests nervis. Suposo que hi ha gent que els utilitza cap a bé, i n'hi ha d'altres a qui els minva la confiança. Jo crec que soc més dels segons." Àlex Monner No és el primer cop que l'actor explica que és un apassionat del futbol, i "Al cotxe" ens ho ha confirmat. De fet, assegura que mentalment no ha descartat el somni d'arribar a ser futbolista. "Em fliparia ser futbolista. M'encantaria. Encara a dia d'avui. Perquè em flipa el futbol. Era un somni de petit. El que passa és que mai vaig ser bo, jugant a futbol. Jugava d'extrem esquerre, i no era ràpid, i també sempre m'ha faltat mala llet i físic. Sí, era habilidós, però considero que mai he jugat a la posició on més hauria pogut desenvolupar les meves aptituds com a futbolista." Àlex Monner Potser els entrenadors de futbol no el van saber entendre. Per sort, els directors de cinema i sèries, com destaca l'Eloi, sí. View this post on Instagram A post shared by Televisió de Catalunya (@tv3cat)

Àlex Monner: "'Polseres vermelles' va ser una bona hòstia"

Quan algú et diu que no té smartphone, ja te'l mires amb uns altres ulls. I l'Àlex Monner, a banda de sorprendre'ns amb el seu telèfon de "tiki taka", ens ha atrapat deixant anar amb tota la naturalitat que mai havia volgut ser actor i que -en realitat- encara somia a ser futbolista