30 anys de la fi de la guerra freda

Així t'explicàvem, a TV3, la caiguda del mur de Berlín

El 9 de novembre de 1989 s'esquerdava l'anomenat "teló d'acer". La divisió de la ciutat de Berlín en dues parts, dos estats diferents i dos blocs polítics de calat internacional era la màxima expressió de la guerra freda encetada al final de la Segona Guerra Mundial. La decisió del govern de la República Democràtica Alemanya d'obrir fronteres acabaria donant un tomb a la història
Carles Claret

Al "TN vespre" d'aquell dijous, Jordi Llompart informava: "Les autoritats de la República Democràtica Alemanya (RDA) han decidit obrir totalment les fronteres del país en una mostra de la voluntat reformadora del govern que presideix Egon Krenz".

Aquest fet suposava la "lliure circulació dels alemanys cap a Occident", un fenomen que, setmanes abans, ja havia permès que 50.000 alemanys de l'Est circulessin cap a territori occidental, ja que les mesures de seguretat frontereres s'havien tornat més laxes.

La caiguda del mur s'emmarcava en el procés de "perestroika" (reestructuració) iniciat a la URSS pel president Mikhaïl Gorbatxov, que va provocar una efecte en cadena fins a la dissolució del bloc comunista i els països satèl·lit comandats des de Moscou.

El dia abans, dimecres, des del comitè central del partit a l'RDA, s'havia confirmat la celebració d'una conferència del Partit Comunista per al desembre, en la qual s'afrontaria la separació entre partit i govern, així com l'obertura cap a una economia mixta.

 

 

Paral·lelament, el president Krenz havia anunciat unes eleccions lliures que, sorprenentment, tenien força suport per part dels seus opositors. A l'edició del "TN nit",  Anna Lafau confirmava que tant "la Casa Blanca (que ocupava el president George Bush pare) com el govern federal havien rebut amb entusiasme" la decisió de les autoritats de Berlín.

Cinc hores després de l'anunci, centenars de milers d'alemanys de l'Est creuaven el mur de Berlín en un acte tan simbòlic com transcendental en la història del món contemporani des que el 13 d'agost de 1961 la ciutat havia quedat dividida en dos sectors equivalents als dos grans blocs polítics, l'occidental, comandat pels Estats Units, i el soviètic.

 

 

La cobertura de TV3

La cobertura de Televisió de Catalunya sobre l'esdeveniment va continuar en jornades posteriors. Una setmana més tard, el programa "Actual" encetava l'edició amb un reportatge sobre la caiguda del mur titulat "Berlín, un pas cap a l'esperança"

L'espai, presentat per Àngels Barceló, oferia les primeres imatges de les celebracions de la població, imatges retrospectives i l'inici de l'enderroc de la paret que impedia la reunificació de les dues alemanyes, que es va produir anys després.

 

 

"Els matins" del dijous 7 de novembre, dos dies abans de commemorar-se'n el trentè aniversari, va reunir la corresponsal del diari "El País" a l'Europa de l'Est, Pilar Bonet, i el periodista de TV3 Eduard Sanjuán, que, aquella tardor de 1989, era poc conscient de la transcendència que acabaria tenint l'enderrocament del mur. Ell va ser l'enviat especial del programa "Actual" per cobrir uns fets que canviarien la història.

 

 

Precisament per tractar-se d'un episodi transcendental, l'espai "Els dies clau" (2015) , es va encarregar de compilar les millors imatges i el testimoni de diferents periodistes que van viure de prop l'esdeveiment, com el mateix Eduard Sanjuán, Martí Anglada, Valentí Popescu, l'exproductor de TV3 Víctor Carrera, així com el doctor d'Història Contemporània de la UAB Francisco Veiga o l'històric dirigent comunista català Francesc Frutos.

 

 

Més recentment, el juny del 2019, Cristina Puig i l'equip del "Preguntes freqüents" es van desplaçar fins a la capital alemanya per passejar amb José Giribás

El fotoperiodista xilè va comentar el mural que representa el mític petó del juny de 1979 entre Erich Honecker, cap d'estat de la RDA i màxim dirigent del partit comunista l'any 1989, i  Leonid Bréjnev, president de l'URSS.

L'estampa, també simbòlica per les connotacions d'agermanament entre els alemanys comunistes i els russos es va produir amb motiu de la celebració del trentè aniversari de l'RDA. Girbás també descriu, al costat de la periodista, els moments històrics i polítics que van precedir la caiguda del mur.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS