Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Judit Mascó descobreix el Montseny a "Aire lliure"

Tortell Poltrona: "No podem veure els somriures per les mascaretes, però encara els podem sentir"

Judit Mascó debuta llançant-se en parapent des del turó de l'Home i aterra al Circ Cric, on serà rebuda pel pallasso Tortell Poltrona en un nou capítol d'"Aire lliure"

La tercera temporada d'"Aire lliure" comença amb Judit Mascó llançant-se en parapent des del cim de la muntanya més alta de la serralada, el turó de l'Home, de 1.706 metres d'altitud. Descendeix del cel per visitar el pallasso Tortell Poltrona, ànima del Circ Cric, en una conversa al voltant de l'art del circ, la bellesa de fer riure i la mort.

Judit Mascó saltant en parapent, a 'Aire lliure'.
Judit Mascó saltant en parapent: "Estic a punt de plorar"

Judit Mascó: Circ i muntanya. Tàndem perfecte?

Tortell Poltrona: Circ i natura, una màgica aventura. El circ és el repte dels humans amb el sentit comú. Si la gent no pot volar, es vola. Abans que tu poguessis venir aquí volant, els trapezistes ja volaven. Si les coses cauen, els malabaristes fan que no caiguin. La dona barbuda, la senyora dels dos caps, els animals salvatges...

J. M.: Estan per sobre del que és humà.

T. P.: Del que és comú. La natura, en aquests moments, també és el nostre repte, i per a mi, a més a més, la natura és poesia.

J. M.: Tortell, quantes coses maques dius!

T. P.: Estic molt content de poder-t'ho explicar. Quin txollo que tinc!

Tortell Poltrona: "El circ és el repte dels humans amb el sentit comú"

J. M.: Quina és l'època de l'any de més activitat al circ?

T. P.: Les estacions més xules són la primavera i la tardor, i la idea és tenir això -el Circ Cric- obert durant nou mesos, perquè, si no, no és massa viable. A més a més, som l'única estructura del país que pot donar un servei d'exhibició de circ de forma continuada.

J. M.: Jo et vaig venir a veure amb les criatures, fa molts anys que sou aquí.

T. P.: Va arribar un moment en què vam veure que la itinerància no tenia massa sentit. Tingues en compte que només una grada són vuitanta tones que s'han de muntar a mà, i ho tenim una mica pelut pel que fa als permisos. Vam pensar en l'opció de crear un pol de circ on poder reunir totes les activitats escèniques. El circ ha canviat molt d'estructura, abans pràcticament tot eren exercicis físics...

J. M.: I amb molts animals. Tu vas ser un dels més pioners amb la Puça.

T. P.: Pobreta, que ara treballa. No està ni jubilada.

J. M.: Entre el "Que bèstia!" i la Puça, són coses que han quedat molt integrades en la nostra família. Hi ha coses que queden per sempre.

Vista panoràmica del Circ Cric
Aquestes són les vistes del Circ Cric que la Judit Mascó ha tingut des del parapent

 

J. M.: Tu ets molt conegut i has actuat per Catalunya, Espanya i arreu del món. Penso que el que ha de ser impressionant com a pallasso, però sobretot com a persona, és fer-ho davant de criatures que han patit guerres, situacions d'extrema vulnerabilitat…

T. P.: Com a pallasso, m'ha omplert molt. Com a persona, conèixer tanta merda no ajuda gaire a viure.

J. M.: Com més saps i aprofundeixes...

T. P.: Vaig tenir la sort de poder fer dues expedicions el 2020, un any nefast: una al Líban, a la frontera de Síria, i una altra a Etiòpia. Hi fèiem funcions amb 5.000 nens i nenes, amb unes rotllanes grosses de cinquanta metres que no havíem vist mai. Un no s'imagina què significa veure un espectacle quan mai no ha vist res.

J. M.: Estava pensant, perquè es va visibilitzar molt, en la guerra de Sarajevo. Quan hi vas anar, el 90?

T. P.: En plena guerra. Vam començar quan encara la guerra entre bosnians i croats no havia passat, i va ser on va néixer l'organització.

J. M.: Pallassos Sense Fronteres.

T. P.: Ara tenim quinze delegacions a nivell mundial i cada dia hi ha espectacles arreu.

Tortell Poltrona converteix Judit Mascó en una pallassa.

J. M.: Abans podies veure els somriures de la gent i dels nens com reien. Ara deu ser molt frustrant.

T. P.: El meu ofici es podria definir com a pescador de riures i somriures. És clar, no els pots veure, però sí sentir. Ara, la tècnica és posar un parell de micros ben amagadets al pla de la platea...

J. M.: ...perquè amplifiquin.

T. P.: I posar un retorn a dalt de l'escenari per saber què està passant.

J. M.: El riure s'encomana, a més a més.

T. P.: I si tens una lloca entre el públic, ja és fantàstic!

J. M.: Em sorprèn que tu, que sempre transmets alegria i fas riure la gent, diguis que a la balança de la teva vida hi ha més tristeses que alegries. Parles molt de la mort, per què?

T. P.: No hi ha cap mena de consciència. Te'n vas tal com has arribat: en pilotes, amb les mans buides, sense res de tot allò que has conquerit. Si la presència de la mort fos una mica més assumida per les persones, les coses serien molt més fàcils. El gran problema del món és aquesta gran capacitat de poder acumular riquesa.

 

A més de la conversa amb Tortell Poltrona, en aquest capítol d'"Aire lliure" hem descobert tot el que amaga el parc natural del Montseny: les castanyes, les bruixes de Viladrau, el bandoler Serrallonga i el grup musical Dorian, que va compondre una part dels seus èxits des d'Espinelves.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut